El 1695 i el 1752 la diòcesi comprenia 32 parròquies, agrupades en 4 vicariats: Apt, Saint-Christol, Saint-Martin-de-Castillon i Saint-Saturnin.
Història
Segons la tradició, la Diòcesi d'Apt va ser fundada per sant Auspic, enviat a aquesta ciutat a finals del segle i pel Papa Climent I i va morir màrtir l'any 102. La primera evidència històrica de l'existència de la diòcesi de Apta Julia es remunta al Concili d'Arle del 314, on, per representar el bisbe, hi havia el sacerdot romà i un exorcista anomenat Víctor. En canvi, el primer bisbe conegut d'Apt és sant Castor (a principis del segle v), citat en alguns documents litúrgics de l'època i en una carta a Bonifaci I de 419.[1]
Entre els segles vii i ix la diòcesi va ser destruïda pels sarraïns i sèrie episcopal aptensa de fet va ser interrompuda per moltes dècades, per reprendre Teutberto regulars només en la meitat del segle ix.
El 2 d'agost de 991 el bisbe Teodorico va fundar el capítol de la catedral, format per 12 canonges presidits per un prevost. Per al seu suport, Teodoric va predisposà la venda de part de les terres i possessions del bisbat i de les ofrenes dels fidels.[2]
La catedral antiga, que data de la primera era cristiana, va ser reconstruïda al segle ix; els murs van ser consagrats pel papa Urbà II a principis d'agost de 1096. Va ser reconstruïda sota els episcopats de Guillaume i Pierre de Saint-Paul al segle xii; altres reformes van tenir lloc en els segles següents.
↑Secondo Noël Didier, Henri Dubled e Jean Barruol (Cartulaire de l'Église d'Apt, Paris, 1967, p. 16), al concilio di Nîmes del 396 sarebbe stato presente un vescovo Aptensis di nome Ottavio; questo vescovo è sconosciuto a Duchesne e Albanès.
↑La carta di istituzione del capitolo in Gallia christiana, Instrumenta pp. 74-75.
↑Després de Castore, Gallia christiana riporta tre vescovi, Ausonio, Asclepio e Leonzio. Secondo Duchesne, Ausonio e Leonzio sono frutto dei lavori di un falsario del Seicento, Polycarpe de la Rivière; mentre Asclepio fu vescovo di Cavaillon. Di questi tre vescovi, Albanès ammette come possibile il vescovo Ausonio.
↑Menzionato da Gallia christiana e ammesso da Albanès, benché non esistano documenti che lo comprovino; escluso da Duchesne perché attestato solo da Polycarpe de la Rivière.
↑Després de Magnerico, Gallia christiana inserisce i vescovi Geraldo, Seudardo e Paolo, esclusi da Duchesne e Albanès, i quali spostano Paolo després de Teutberto. Albanès ammette inoltre un san Sendardo després de Riccardo.
↑Menzionato da Gallia christiana e ammesso da Albanès, è ignoto a Duchesne.
↑Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166, París 1976, p. 22.
↑Vescovo tradizionalmente attribuito a Apt, ma di cui, secondo Albanès, non esiste alcuna documentazione che ne attesti la storicità: «Nous sommes fortement tenté de supprimer l'épiscopat de Laugier…» (col. 219).
↑È incerta l'identificazione di questa chiesa Solciensem; potrebbe corrispondere alla diocesi sarda di Sulci, oppure, come afferma Albanès, ad una sede dell'estremo nord della Germania. In tutti i casi non risulta nessuna bolla di nomina in Eubel. Secondo Gallia christiana novissima venne deposat.
