 Biraïta-(Ce) |
|---|
|
| Fórmula química | Ce₂Fe2+(Si₂O₇)(CO₃) |
|---|
| Localitat tipus | Ust'-Biraya, Jaciment de ferro i terres rares de Biraya, Àrea de confluència dels rius Biraya i Bya, Altiplà de Vitim, óblast d'Irkutsk, Rússia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.90 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.90  |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 6,512Å; b = 6,744Å; c = 18,94Å; β = 111,9° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
|---|
| Color | marró |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Densitat | 4,76 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,785 nβ = 1,810 nγ = 1,820 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,035 |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 66°, calculat: 64° |
|---|
| Dispersió òptica | r < v, feble |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2003-037 |
|---|
| Símbol | Bia-Ce |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La biraïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la biraïta. Rep el nom del jaciment de ferro i terres rares de Biraya, a Rússia, la seva localitat tipus.
Característiques
La biraïta-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₂Fe2+(Si₂O₇)(CO₃). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biraïta-(Ce) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Va ser descoberta a Ust'-Biraya, dins el jaciment de ferro i terres rares de Biraya, a l'àrea de confluència dels rius Biraya i Bya, a l'óblast d'Irkutsk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
