Bihać

Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007. Hi va ser fundada una universitat el 1998.

Bihać
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBihać
Fotomuntatge
Imatge
Tipuslocalitat, ciutat i ciutat fronterera Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 48′ 53″ N, 15° 52′ 09″ E / 44.8147°N,15.8692°E / 44.8147; 15.8692
EstatBòsnia i Hercegovina
Entity of Bosnia and Herzegovina (en) TradueixFederació de Bòsnia i Hercegovina
Cantócantó d'Una-Sana
CiutatCity of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població56.261 (2013) Modifica el valor a Wikidata (62,51 hab./km²)
Geografia
Superfície900 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud230 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
10 juny 1592Siege of Bihać (en) Tradueix
12 juny 1992Siege of Bihać (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal77 000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webbihac.org Modifica el valor a Wikidata

Bihać és una ciutat situada al nord-oest de Bòsnia i Hercegovina que tenia 61.035 habitants el 2007. Hi va ser fundada una universitat el 1998.

Història

Raetinium (avui Golubić a una desena de quilòmetres de Bihać) era una ciutat romana. El nom de Bihać va aparèixer per primera vegada l'any 1260 sobre un acte de donació del rei Bela IV d'Hongria d'Arpades al monestir cistercenc de Topusko prop de Zagreb.

A l'edat mitjana, Bihać és una ciutat del Regne de Croàcia. El seu nom en antic croat significa el feu reial. Després de la pèrdua de Jajce, Bihać, va ser l'última ciutat croata que va caure sota el domini otomà, domini que va durar més de 4 segles. Després formarà part del pachalik bosni.

El 1878, durant el congrés de Berlín, l'Àustria-Hongria obté el dret d'ocupar Bòsnia. Bihać va resistir als soldats austro-hongaresos durant més de 20 dies però el 19 de setembre de 1878, va ser conquerida. Durant aquest domini que va durar fins a 1914, la ciutat va conèixer un gran desenvolupament urbanístic: pla de regulacions, instal·lacions de canalitzacions i de l'electricitat.

Entre les dues guerres mundials, va formar part del Regne de Iugoslàvia i després de la Segona Guerra Mundial de la República Federal Socialista de Iugoslàvia (SFRY). Durant la guerra, va ser el cor de la zona de resistència que es coneixia amb el nom de República de Bihać.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bihać

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.