Bidet era la denominació francesa d'un cavall robust i rabassut, que s'utilitzava indistintament per a muntar, per a càrrega o per al tir. L'equivalent català seria, aproximadament, quartau.[1][2][3] A França, la majoria de bidets eren de Bretanya o de Morvan. El bidet d'ambladura era un cavall de ruta per anar al pas d'ambladura.[4] A l'exèrcit francès el bidet de compagnie portava el materiali i el bidet de poste era la muntura de les oficines de correus.[5][6]
Races
El bidet de Cornualla (o "bidet doble") és un antic tipus de cavall Bretó particularment robust i resistent. Raça, molt apreciada, va ser utilitzada durant diversos segles abans de desaparèixer amb la mecanització, igual que moltes races de treball. Va ser àmpliament utilitzada en els exèrcits napoleònics.
El bidet Bretó és un altre antic tipus de cavall bretó que s'emprava per anar al pas i va ser anomenat "bidet d'allure". Igual que el seu predecessor, ha desaparegut.[7]
El cob normand de vegades es descriu com descendent del bidet de poste, igual que la subespècie de bretó anomenat postier breton.
William Ridgeway, estudiós de les variants equines, afirmava que els cavalls de Morvan eren “absolutament idèntics” als cavalls d’Auvèrnia i els cavalls de Merens.[9]
Un quartau famós
1558: Le Greq. A les memòries de Jean de Mergey (sieur Jean de Mergey) es pot llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV (Henri IV) anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una missió. Jean de Mergey estava al servei del comte François III de Rochefaoucauld, que era protestant, i es convertí ell mateix al protestantisme. (El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant Bartomeu, del tot terrible i injustificable). Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau ("courtauld", "courtaud"). El millor i el més bell del seu temps.[10]
↑(francès)(bretó)Mikael Bodlore-Penlaez et Divi Kervella (préf. Lena Louarn et Jean Ollivro), Atlas de Bretagne - Atlas Breizh : géographie, culture, histoire, démographie, économie, territoires de vie des Bretons - douaroniezh, sevenadur, istor, poblans, ekonomiezh, tiriadou, buhez ar vretoned, Spézet, Coop Breizh, mars 2011, Plantilla:Unité × Plantilla:Unité, p. 50-51ISBN 978-2-84346-496-6