 Beril·lita |
|---|
|
| Fórmula química | Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O |
|---|
| Localitat tipus | Natrolite Stock (Pegmatite No. 61), mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AE.05 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AE.05  |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.01 |
|---|
| Dana | 52.1.1.1 |
|---|
| Heys | 14.3.3 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
|---|
| Color | blanc |
|---|
| Duresa (Mohs) | 1 |
|---|
| Lluïssor | sedosa |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,541 nβ = 1,553 nγ = 1,560 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,019 |
|---|
| Dispersió òptica | r > v forta |
|---|
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mg, Ca, Na |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1954 |
|---|
| Símbol | Byt |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La beril·lita és un mineral de la classe dels silicats.[2] Rep el seu nom de la seva composició química, contenint beril·li.
Característiques
La beril·lita és un nesosilicat de fórmula química Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beril·lita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.
Va ser descoberta l'any 1954 al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a l'àrea del Taseq i a l'altiplà de Kuannersuit, ambdues localitzacions al complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia).
Referències
