Berenguer II de Nèustria

Berenguer II de Nèustria

Biografia
Naixement	847
Mort	930 (82/83 anys)
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Markgraf of Neustria ^(en) (886–896)
Família	Dinastia carolíngia
Fills	Poppa de Bayeux
Germans	Hedwiga
Parents	Enric de Nèustria, pare putatiu Hedwiga, germà putatiu

Berenguer II, mort el 896, va ser comte de Bayeux i marquès de Nèustria de 886 a 896^[1]

Biografia

Era originari d'una família de la noblesa carolíngia instal·lada a LA França oriental. El 886, a la mort del marquès popònida Enric de Nèustra en el setge de París, l'emperador Carles III el Gras, qui havia aconseguit reunir els trossos de l'Imperi de Carlemanya, li va encarregar de la marca de Nèustria per defensar-la contra els Normands.

Intervingué efectivament contra els raids normands moltes vegades, i principalment a les regions de Le Mans i de Bayeux. Una carta del 892 el mostra com un igual de Robert, el titular de l'altra marca de Nèustria.

Família

Certeses

La seva família és poc coneguda. Els fets certs o quasi-certs en relació a ell són:

• Una teoria li dona una filla Poppa, dita de Bayeux, qui va ser presa pels normands cap a 892 i va ser casada amb un dels seus caps, Rollon, el futur comte de Rouen. Seran els avantpassats de la casa ducal de Normandia.

• Aquest nom de Poppa s'ha de vincular amb el comte de Grabfeld, Poppon II, duc germànic de la família dels Popònides i germà del marquès Enric de Nèustria, el predecessor de Berenguer. Es considera que Berenguer era bé un fill, o bé un gendre d'Enric.

• el cronista Dudon de Saint-Quentin presenta el comte Bernard de Senlis com l'oncle matern de Guillem I de Normandia, fill de Rol·ló i de Poppa.

D'aquests diferents fets, dues hipòtesis han estat emeses:

Hipòtesi 1: Berenguer era gendre d'Enric de Nèustria

En aquest cas, per explicar el seu nom, així com la tria de la seva persona per al marquesat de Neustrie, seria net de Gebhard de Lahngau, i per tant fill o nebot de Berenguer I de Nèustria, que va ser breument marquès de Nèustria. La seva esposa seria doncs una filla del marquès Enric de Nèustria, i d'Ingeltruda de Friül.

Aquesta hipòtesi, la més antiga, planteja el problema del parentiu entre Guillem I de Normandia (Guillem Llarga Espasa) i Bernard de Senlis, ja que aquest darrer és d'altra banda presentat com un fill de Guiu de Senlis, i la seva mare era probablement procedent de la casa de Vermandois. No posseïa de fet més que un vincle de parentiu llunyà (cosí procedent d'un germà) amb Poppa. L'explicació donada és que Berenguer, acaparat per les seves funcions de defenses contra els normands, el va confiar als seus parents els comtes de Senlis, que l'haurien criat a la seva llar.

Lluís el Pietós emperador

Gisela (filla de Lluís el Pietós) x Eberard o Evrard marquès de Friül

Gebhard de Lahngau

Berenguer emperador

Pipí comte

Heilwig x Hucbald

Ingeltruda

Enric de Nèustria

Poppo II comte de Grabfeld

Udo de Nèustria

Berenguer marquès de Nèustria

(Adela)

(Guiu) comte de Senlis

(Adalinda)

Berenguer II de Nèustria

Bernat comte de Senlis

Poppa de Bayeux x Rol·ló comte de Rouen

N.

Wendigarda x Udalric comte de Linzgau

Juhel Berenguer de Rennes

Berenguer comte de Thurgau

Burkhard abat de Sant Gall

Hipòtesi 2: Berenguer era fill d'Enric de Nèustria

Últimament, una altra hipòtesi ha estat enunciada, partint del principi que el nom Berenguer era portat per Berenguer I{, rei d'Itàlia, emperador, i cunyat del marquès Enric de Nèustria, Berenguer seria llavors fill del marquès Enric i d'Ingeltruda de Friül, germana de Berenguer I, i hauria succeït simplement al seu pare en els seus honores. Per això, res no impedeix proposar la mare de Poppa com a sortida de la casa de vermandois, casat en primeres noces a Berenguer i en segones amb Guiu, comte de Senlis.

Lluís el Pietós emperador

Gisela (filla de Lluís el Pietos x Eberard marquès de Friül

Berenguer I emperador

Heilwig x Hucbald de Gouy

Pipí comte

Ingeltruda

Enric de Nèustria

Poppo II comte de Grabfeld

(Guiu) comte de Senlis

(Adela)

Berenguer II de Nèustria

Bernat comte de Senlis

Poppa de Bayeux x Rol·ló comte de Rouen

N.

Wendigarda x Udalric comte de Linzgau

Juhel Berenguer comte de Rennes

Berenguer comte de Thurgau

Burkhard abat de Sant Gall

Fills

De la seva esposa desconeguda (alguns proposen els noms de Cunegunda o Adela per raons onomàstiques), va tenir:

• de manera certa a Poppa de Bayeux, capturada pels normands i després casada amb Rol·ló.
• probablement una filla casada amb un comte de Rennes, i mare de Juhel Berenguer, comte de rennes
• probablement Wendigarda, casada amb Udalric, comte de Linzgau i de Thurgau, mare de Berenguer, comte de Thurgau, i de Burkhard, abat de Sant Gall.

Notes

1. Existien les marques però no els marquesos; la funció l'exercia un comte amb facultats especials com encarregat de defensar la frontera

Fonts

Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), amb, entre d'altres, les comunicacions següents:

• Hubert Guillotel, Une autre marche de Neustrie
• Katharine S. B. Keats-Rohan, Poppa de Bayeux et sa famille
• Donald C Jackman, Cousins of the German Carolingians