El novembre del 1903 debutà al Teatre Principal de Barcelona amb aquesta obra i, tot i l'expectació que va desvetllar la presència d'aquest actor en Barcelona, la crítica no fou gaire favorable. En ocasió de l'estada d'aquest actor a Barcelona, el qual mai no va tornar a actuar a escenaris espanyols, el Cercle del Liceu li oferí un sopar d'homenatge i Ramon Casas li va fer un retrat, actualment conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1]