La basílica de Sant Apol·linar el Nou (en italiàBasilica di Sant'Apollinare Nuovo) és a la ciutat de Ravenna, a la regió històrica de la Romanya (Itàlia), que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya. Està dedicada a sant Apol·linar. Es va aixecar per voluntat de Teodoric el Gran el 505 per al culte arrià de la seva gent, encara que va ser consagrada al culte catòlic el segle vi i dedicada a Sant Martí de Tours. L'església compta amb un nàrtex. Des del segle ix la basílica porta el nom actual; l'apel·latiu de Nuovo li va ser donat per distingir-la d'una altra església més antiga anomenada de Sant'Apollinare in Veclo.[1] Els mosaics que omplen els murs nord i sud, amb representació d'imatges de profetes, sants i màrtirs, així com escenes de miracles i de la Passió de Crist són els trets més destacats. No existeixen escenes de la infància de Jesús, encara que és possible que a l'origen sí que n'hi hagués, ja que han desaparegut per complet els mosaics que havien de trobar-se a l'absis i a l'arc de triomf, llocs on podien estar narrades (tal com succeeix a la basílica de Santa Maria Major de Roma).[2]
Teodoric el Gran, constructor principal de la basílica de Sant Apol·linar Nou, representat a una miniatura del segle xii
Teodoric el Gran fou educat a la cort a Constantinoble fins que va ser retornat al seu pare el 473, quan tenia divuit anys; el seu pare Teodomir havia esdevingut l'únic rei ostrogot. El 475 va morir i Teodoric fou proclamat rei. El 488 els ostrogots es van desplaçar cap a Itàlia i molts bàrbars s'hi van unir; tots anaven amb les seves dones i fills i totes les seves propietats, per la qual cosa fou com una emigració d'una nació sencera. Pel camí van lluitar contra huns, gèpides i sàrmates, i finalment van entrar a Itàlia l'estiu del 489. Després d'algunes lluites el 493, Odoacre va acceptar l'entrada dels ostrogots a Ravenna amb la condició que es fes un govern conjunt entre ell i Teodoric; el tractat fou confirmat sota jurament, però al cap de pocs dies Odoacre fou assassinat enmig d'un banquet, sens dubte per ordre de Teodoric. La capital fou Ravenna, i hi construí alguns monuments, entre d'altres el seu propi mausoleu. Més tard va traslladar la residència a Verona. Teodoric va governar Itàlia durant 33 anys fins a la seva mort l'any 526.[4]
Sota el regnat de Justinià es va desenvolupar una colossal activitat constructiva emulant la dels grans emperadors romans del passat. L'art romà d'Orient va assolir la seva maduresa amb la unió d'elements grecs, llatins, orientals i paleocristians. Els principals trets dels temples són els següents: planta central, voltes de pedra o maó, cúpules normalment recolzades sobre petxines, finestres geminades i els principals murs coberts de mosaics i pintures al fresc amb gran riquesa de simbologia i de figures hieràtiques.[6]
Història
Justinià I a l'interior de la Basílica de Sant Apol·linar el Nou
La basílica va ser construïda pel rei ostrogot Teodoric el 505 com una església de culte arrià[7] i amb el nom de Domini Nostri Jesu Christi. Era l'església palatina de Teodoric;[8] així s'acostuma a anomenar la basílica en tota la bibliografia sobre ella, encara que no es pot dir amb certesa si al segle vi aquest títol s'entenia tal com s'entén en l'actualitat. Es trobava molt propera el palau del rei —fins i tot, es creu, amb alguna connexió constructiva— i és de suposar que era l'església on se celebraven cerimònies reials i que era utilitzada per la família reial per a les seves oracions.[9]
Amb la conquesta de la ciutat per part dels romans d'Orient el 540, l'emperador Justinià I va iniciar una sèrie de restauracions a l'ortodòxia catòlica que van implicar el tancament o la transformació dels antics edificis relacionats amb els ostrogots i l'arrianisme. Va ser emblemàtica la situació de Sant Apol·linar el Nou: a la part que cobria els arcs que divideixen les naus hi havia un cicle de mosaics amb temes relacionats amb la religió arriana, que a instàncies del bisbe Agnel va ser eliminada i transformada. Només es van salvar les parts més altes de la decoració —amb les històries de Crist i amb els sants i profetes—, mentre que a la part més baixa, la més gran i més propera a l'observador, s'hi va dur a terme una completa reestructuració de la qual solament se'n van salvar les vistes del port de Classe i del Palatium de Teodoric; tot i això, se n'eliminaren tots els retrats, que probablement eren del mateix Teodoric i de la seva cort. En aquesta ocasió també es va canviar la consagració pel bisbe Agnel a sant Martí de Tours, sant famós per la lluita contra l'heretgia.[8] Aquest temple també es va conèixer com a «Sant Martí amb cel d'or» per les seves decoracions del sostre daurat. El 856, quan la basílica del port on es guardaven les relíquies de sant Apol·linar va ser saquejada pels sarraïns, el cos del sant va ser traslladat a aquesta església, i es va canviar la denominació per la del primer bisbe de Ravenna, sant Apol·linar.[10][11]
Al mur de l'entrada de la part occidental i interior es troba un mosaic que representa un retrat d'un governant que s'ha identificat com Justinià segons la inscripció que té sobre el seu cap.[12]
Exterior
El campanar de la basílica
Externament, l'edifici presenta una coberta a dos vessants i un cos fet amb maó on s'aprecien fileres de senyals de forats de la bastida que van servir durant la construcció. L'absis, encara que té forma semicircular a l'interior, presenta cinc cares per la part exterior. A la part superior de la façana hi ha, en el centre exacte, una finestra doble de marbre gran i ampla; sobre d'aquesta n'hi ha unes altres dues de petites, una al costat de l'altra. El nàrtex té una coberta que descendeix des de la part mitjana de la façana fins a les columnes de subjecció, que són de marbre blanc, proporcionant un notable contrast amb el color de la resta de l'edifici. A la part davantera dreta respecte a l'entrada de la basílica s'eleva un campanar característic de la zona, de trenta-vuit metres, de planta circular i també de maó, que fou realitzat als segles ix i x. L'únic motiu ornamental que s'hi troba és, a partir de la planta baixa, les finestres en progressió d'obertures primer simples, a continuació dobles i, finalment, triples, amb fines columnes de marbre.[13]
Interior
La construcció té un disseny i dimensions molt similars a l'església de Sant Joan Baptista fundada anys enrere per Gal·la Placídia i decorada amb gran luxe en el seu interior. Es creu que Teodoric va voler imitar l'ostentació dels antics monarques.[14]
Planta de l'edifici actual
Es tracta d'un edifici de tres naus: la central és el doble d'ampla que les laterals i està coberta per un sostre pla de teginat de fusta realitzat al segle xvii,[15] mentre que les naus laterals estan cobertes per voltes i estan delimitades per dotze columnes. Aquestes tenen capitells tallats amb fulles d'acant i alts cimacis o àbacs per augmentar la superfície on es recolza l'arquitrau, de forma piramidal i decorat amb una creu gravada a la part que dona a la nau central del temple. Tots aquests elements són de marbre procedent de l'illa de Proconnesos, a la vora de Propòntida. En algunes columnes i capitells es troben inscrites marques amb lletres gregues que corresponen als tallers on es van fer; aquestes mateixes marques també es troben en esglésies de Constantinoble i d'Efes.[16]
La capçalera acaba en un absis semicircular barroc que havia estat construït al segle xvi. Després de noves obres dutes a terme durant l'any 1950 amb intenció d'ocultar-lo, l'absis barroc va ser novament reconstruït a finals del segle xx.[14] Durant les reformes del segle xvi la columnata va ser aixecada juntament amb els arcs, de manera que el nivell del terra quedà més d'un metre per damunt de l'original. Es considera que entre l'arcada i la zona més baixa dels mosaics devia haver-hi una altra franja horitzontal que devia desaparèixer a causa d'aquesta elevació del terra. Segons va descriure el bisbe Agnellus en els seus informes anteriors sobre la basílica, el terra era de marbre de gran luxe policromat i que formava dibuixos.[14]
Durant el segle xviii es van afegir vuit capelles a la nau lateral de la part nord —esquerra a l'entrada de l'església—: la principal és la primera, dedicada a sant Antoni de Pàdua.[17] En el centre de la nau principal i entre les columnes de la nau sud es conserva un púlpit de marbre d'estil romànic sobre una columna de pòrfir fosc. A aquest temple li correspon la seva associació amb les basíliques constantinianes i els models d'art romà d'Orient instaurats per la conquesta de la ciutat.[18]
Mosaics
Com totes les esglésies de Ravenna del període Imperi Romà d'Occident (fins al 476), ostrogot (fins al 540) i romà d'Orient (després de 540), Sant Apol·linar el Nou compta amb uns mosaics multicolors. Tanmateix, no tots pertanyen a la mateixa època: hi ha del període de Teodoric del culte arrià i d'altres que pertanyen a la reestructuració ordenada pel bisbe Agnellus quan es va tornar a consagrar l'edifici al culte cristià catòlic. L'espai eclesiàstic interior mostra una jerarquització simbòlica: en el mur del temple s'hi mostraven tres zones decorades per mosaics, una sobre l'altra. La senzillesa i sobrietat de la seva arquitectura exterior realitzada en maó passa a la gran ornamentació i esplendor de llum que representen les tessel·les dels mosaics interiors.[19]
Nivell inferior: processó de màrtirs verges al costat nord i màrtirs sants al costat sud.
Nou testament
nau central, en un espai situat aproximadament a dos metres de, està decorada amb plafons rectangulars de mosaic alternats de 137 x 115 cm. Els plafons de fons daurat estan creats a partir de les històries del Nou Testament i entre ells s'hi troben d'altres panells decoratius i repetitius amb fons blau fosc brillant, els quals presenten una cúpula sobre la qual hi ha una creu al centre i dos coloms blancs a tots dos costats.[12]
Per primera vegada a l'escena de l'art romà d'Orient, es troba l'Evangeli, no en ordre cronològic sinó com apareixen a les lectures per Pasqua de l'església a Ravenna segons les idees del culte arrià dels ostrogots. A la paret nord s'hi van col·locar tretze escenes dels miracles i paràboles de Crist.[20] Crist està representat molt jove i imberbe, amb un rostre de tendresa i felicitat, i a les escenes es redueix al mínim la representació d'escenaris i paisatges, així com el nombre de personatges als mosaics (47 imatges en 13 panells).[21]
La curació del paralític de Bethesda
Crist ressuscita Llàtzer de Betània
Paràbola del Judici Final
Miracle dels pans i els peixos
Crida de Jesús a Pere i Andreu
Escenes representades a la part esquerra a partir de l'entrada cap a l'absis del temple:[22]
La curació del paralític de Bethesda.［Joan 5:1-15］
Crist expulsa una legió de dimonis d'uns possessos i els envia a uns porcs.［Mateu 8:31-32］
La curació del paralític, el qual es veu com despengen amb una llitera pel sostre perquè no poden passar per la porta.［Lluc 5:18-25］
Paràbola del Judici Final: Crist separa les ovelles —els justos— i les cabres —els pecadors.［Mateu 25:31-46］
Noces de Canà.［Joan 2:8-11］ En el curs de la restauració sense èxit de 1854, les gerres de vi van ser substituïdes per cistelles de pa, que va fer que l'escena fos quasi desconeguda.[23]
En els mosaics de la paret sud, en contrast amb la del nord, la imatge de Crist té barba i un rostre més sever, i els personatges són més nombrosos i presenten una tipologia més realista (99 imatges en 13 plafons).[24] Es mostren tretze escenes de la Passió de Crist, sense la de la Crucifixió, que era evitada en aquella època i solament es mostrava la representació de la creu com un fet de triomf i Resurrecció de Jesús.[25] Malgrat les diferències estilístiques entre els mosaics de les dues parets, la majoria dels investigadors creuen que el treball es va executar simultàniament, encara que a càrrec de diferents mestres.[12]
Sepulcre de Crist amb l'àngel i les Maries
Crist en direcció al Calvari amb Simó de Cirene que porta la creu
Crist davant de Ponç Pilat, el qual s'està rentant les mans
La negació de Pere
El Sant Sopar
Escenes representades a la part dreta a partir de l'entrada cap a l'absis del temple:[22]
El nivell mitjà de la decoració de mosaics té uns tres metres d'altura, i està entre les obertures de les onze finestres superiors. S'hi troben trenta-dues imatges de profetes —setze per cada costat lateral de l'església— dintre de marcs rectangulars. Als extrems, tant a l'oriental com l'occidental, s'hi troba un marc més gran que inclou tres figures sense finestres intermèdies. Els carcanyols de sobre de les finestres que tenen forma d'arc de mig punt estan decorats amb uns ocells davant d'un gerro amb flors.[12]
Els profetes estan col·locats per damunt del fris horitzontal, separant la zona mitjana de la part inferior dels murs que, juntament amb figures d'ocells i l'herba sota els seus peus, formen el símbol de la vida celestial dels sants. Aquestes imatges es troben de cara als fidels en posició dreta. Estan vestits amb robes blanques i tenen el cap coronat per una aurèola, i a les seves mans sostenen un llibre o un paper enrotllat. Les figures es distingeixen per característiques individuals: per exemple, entre els personatges s'hi troben tant persones joves com més grans. L'absència dels trets més recognoscibles de la iconografia característica d'alguns sants es pot atribuir al fet que el mosaic sigui de l'època de Teodoric. Hi ha algunes inscripcions en els mosaics que no permeten identificar les imatges de tots els sants.[26]
Processó dels sants màrtirs
Al nivell inferior de la paret sud es troba una imatge d'una processó monumental de màrtirs. La processó comença a un edifici que té la inscripció de Palatium i que s'identifica amb el palau del rei Teodoric, i arriba fins on està Jesucrist, el qual es troba assegut en un tron envoltat per quatre àngels. La mà de Crist, originalment, sostenia un llibre obert amb les paraules «Ego sum Rex gloriae» ('Jo sóc el rei de la glòria'); el llibre va ser substituït per un ceptre durant la restauració de 1860.[27]
Crist majestat envoltat per quatre àngels
Quasi totes les imatges d'aquest mosaic es troben identificades amb el seu nom. La majoria dels sants són esmentats al cànon eucarístic de la litúrgia romana, i d'altres eren venerats específicament en aquesta basílica. És possible que els sants estiguin situats en l'ordre que s'esmentaven a la lletania que es llegia en els actes litúrgics.
Quatre sants màrtirs que formen part de la processó
Totes les imatges dels sants, amb l'excepció de Martí de Tours i Llorenç, estan vestides amb idèntiques tùniques blanques. Un signe de distinció d'antic titular de la basílica és la capa de color porpra que du sant Martí sobre la seva túnica blanca; d'altra banda, Llorenç destaca per la seva túnica daurada i la capa blanca.[31] La processó dels màrtirs a la versió final ja és típica de la composició romana d'Orient, caracteritzada per una mateixa repetició de ritmes verticals.[32]
Palau de Teodoric
Part central del palau de Teodoric
Al lloc on surt la processó dels sants màrtirs cap a l'altar es representa el palau de Teodoric, recognoscible per la inscripció llatina PALATIUM a la part baixa del timpà sobre l'arc central. La part de l'edifici interior està representada en perspectiva ressaltada, és a dir, el que es veu de la façana correspon a tres costats del peristil disposats en un pla únic. Les columnes situades sobre els arcs del palau són fines i esveltes, i estan rematades amb capitellscorintis. Damunt dels arcs, que tenen motius d'àngels amb garlandes de flors, hi ha una sèrie d'arcs més baixos protegits amb ampits i amb sostre de teules, la qual cosa pot significar que probablement fos una llarga terrassa coberta. Més al fons del palau es descobreixen alguns edificis basilicals o de planta central, la funció dels quals és representar de mode sintètic la ciutat de Ravenna.[33]
Després de la derrota del rei ostrogot Teodoric, el mural de mosaic del seu palau també va ser reconstruït pels romans d'Orient per esborrar tots els rastres dels anteriors governants en una espècie de damnatio memoriae. Els dignataris dels gots que es representaven en aquest mosaic i el mateix Teodoric que es trobava a l'arc central del palau van ser eliminats ràpidament per unes cortines. Es poden veure alguns detalls que no es van arribar a treure, com ara diverses marques de braços i mans a l'arcada composta per tres arcs més petits a cada costat del central.[34]
Processó de les verges màrtirs
Situada al nivell inferior de la paret nord de la nau hi ha una processó de vint-i-dos verges màrtirs amb sortida des del mosaic que representa el port de Classe de Ravenna (Civitas Classis) que es dirigeix cap al tron de la Mare de Déu amb l'Infant a la falda i envoltada per quatre àngels. Aquesta escena està inspirada en el Concili d'Efes de l'any 432, en el qual es va acceptar la legitimitat del títol «Mare de Déu» i, per tant, el dogma de la maternitat divina de Maria. A partir d'aquí va sorgir el prototip de la Verge Majestat entronitzada —anomenada Theotokos— que tant es va repetir a les esglésies romana i grega.[35]
Mare de Déu amb l'Infant i amb quatre àngelsCinc verges màrtirs de la processó de la paret nordLa primera verge a l'esquerra és santa Agnès amb l'anyell que la distingeix als seus peus
En aquesta processó de les verges màrtirs se suposa que la primera posició, ocupada per santa Eufèmia, fa referència al Concili antiarrià de Calcedònia de l'any 451; d'igual manera, en la quarta posició (com sant Llorenç al costat de la processó dels sants) destaca santa Agnès per un anyell que té al seu costat, atribut que va rebre per la semblança amb el seu nom Agnes i agnus («anyell» en llatí).[30][36] Aquestes imatges porten a les seves mans la corona del martiri. La composició és similar a la sèrie dels màrtirs masculins; les imatges estan separades per palmeres i amb flors als peus. Les imatges dels Reis Mags i moltes de les màrtirs tenen els seus noms inscrits als mosaics.[37]
Processó completa de les santes màrtirs
Totes les figures femenines es representen amb el mateix abillament, però les túniques estan realitzades amb més riquesa de brodats en or que les simples túniques blanques dels sants representats a la paret del davant. Igual que en el cas dels sants màrtirs, s'ha de tenir en compte que la majoria de les santes representades s'esmenten al cànon eucarístic de la litúrgia romana, i l'ordre en què es presenten està relacionat amb l'ordre que tenen en les lletanies locals. Otto von Simson, un dels autors més rellevants en litúrgia de mosaics, va demostrar que molts d'aquests sants apareixen en més d'una de les lletanies de Ravenna, Roma i Milà, especialment en l'extens cànon de la missa d'aquesta darrera ciutat.[38] En cap de les llistes de les lletanies, però, es trobaven més de dotze santes, i per completar el mateix nombre de la part masculina els creadors dels mosaics van haver de recórrer a altres litúrgies per aconseguir les màrtirs femenines que faltaven. La majoria dels sants són italians, tot i que n'hi ha alguns de l'Àfrica del Nord, d'Espanya i de la part de l'est de la Mediterrània com Eufèmia, Pelagia, Anastàsia, Cristina, Demetri i Policarp.
Molts sants amb veneració documentada a Ravenna no estan representats als mosaics, per la qual cosa la inclusió d'alguns dintre de les processons sembla com si hagués estat fruit de cortesia envers els màrtirs estrangers. Així, la connexió dels sants no només és amb les pràctiques litúrgiques de les lletanies, sinó també amb altres fonts que es poden trobar en textos històrics com en les obres De Martyribus Palaestinae escrita per Eusebi de Cesarea, De gloria martyrum de Gregori de Tours o De virginitate de Venanci Fortunat, que contenen una gran llista de sants i màrtirs.[39] Ambdues processons mantenen el sentit teològic de l'ofrena amb la iconografia d'ésser portadors de les corones per donar-les a Crist i a la seva Mare.[32]
Reis Mags
Els tres Reis Mags
Moltes escenes de representacions a la cort imperial inclouen pobles estrangers donant tribut al rei, i en aquesta processó els Reis Mags mostren aquest mateix concepte com a representants estrangers orientals. Cal tenir en compte també, com a curiositat, la seva inclusió al costat del temple reservat per a les dones. De vegades, els Reis Mags també es poden trobar com una representació simbòlica de la Trinitat, per la qual cosa col·locar-les al cap de la processó de les verges podria ser una declaració antiarriana; almenys, més tard, van ser interpretats d'aquesta manera, tal com es pot veure a l'exegesi realitzada pel bisbe Agnellus de Ravenna en la seva descripció de les imatges d'aquesta escena:[40]
«
Per què estan representats amb robes diferents, i no tots iguals? Perquè l'artista va seguir les Sagrades Escriptures. Ara bé, Gaspar ofereix or i vesteix una peça de roba blava, i amb la seva vestidura denota matrimoni. Baltasar està oferint encens i vesteix una peça de roba groga, amb la qual denota virginitat. Melcior està oferint mirra i vesteix una peça de roba multicolor, i amb aquesta denota penitència. El que existia abans de tots els temps [Déu] porta un vestit porpra, amb el qual deixa entendre que va néixer Rei i que ha sofert. […] Igual que aquests tres regals preciosos contenen un diví misteri, és a dir, que amb l'or significa la riquesa pròpia d'un rei, amb l'encens la forma sacerdotal i amb la mirra la mort, així mitjançant tots ells es mostra que Crist és qui ha sumit tot el pes de les iniquitats dels homes: i així també, com hem dit, aquests tres presents estan continguts en les seves peces de roba. Per què només en van venir de l'Orient tres, i no quatre, o sis o dos? És possible que signifiqui la plenitud perfecta de tota la Trinitat.
»
— Agnellus, Liber Pontificalis Ecclesiae Ravennatis[41]
Ciutat i port de Classe
Mosaic del port de Classe
De particular interès és un mosaic que representa la ciutat de Ravenna i el seu port que en aquella època encara existia. Teodoric s'havia encarregat de reformar tant el port com la ciutat de Ravenna pel que fa a l'urbanisme.[42] La ciutat que es mostra al mosaic està envoltada per muralles amb torrasses; a l'esquerra del mural es troba l'entrada al port, assenyalada per dues torres, on hi ha tres embarcacions alineades verticalment flotant en l'aigua tranquil·la. Els investigadors creuen que en aquests murs del port hi havia inicialment les imatges de cinc nobles que representaven ostrogots i que van ser destruïdes pel bisbe Agnellus. Continuant cap a la dreta s'observen les muralles de la ciutat, dintre de les quals s'endevinen diversos edificis notablement estilitzats: un amfiteatre, un pòrtic, una basílica i una construcció civil de planta central coberta amb una teulada cònica. Excepte l'amfiteatre, els altres edificis del mosaic van ser reconstruïts i modificats per Felice Kibel a mitjan segle xix. Sobre la porta d'accés a la ciutat, a l'extrem dret, es llegeix l'expressió llatina CIVI CLASSIS («ciutat de Classe»).[34]
↑von Simson, Otto. Sacred fortress: Byzantine art and statecraft in Ravenna (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1948, Reedició 1976. ISBN 9780226759777.
Adorno, Piero; Mastrangelo, Adriana. «Sant'Apollinare Nuovo». A: Segni d'arte (en italià). Casa editrice G. D'Anna, 2007. ISBN 88-8104-843-4.
Cesaretti, Paolo. Teodora. Emperatriz de Bizancio (en castellà). Barcelona: Ariel, 2008. ISBN 978-84-344-3486-8.
DDAA. Enciclopedia Salvat:volum III (en castellà). Barcelona: Salvat, 1997. ISBN 84-345-9710-1.
DDAA. Ravenna. City of Art (en anglès). Ravenna: Salbaroli, 2008.
Dué, Andrea; Laboa, Juan María. Atlas histórico del cristianismo (en castellà). Madrid: San Pablo, 1998. ISBN 84-285-2090-9.
Ferrando Roig, Juan. Iconografía de los Santos (en castellà). Barcelona: Ediciones Omega, 1950.
Grabar, Ferdinand. Iconoclastia bizantina: dossier arqueológico (en castellà). Madrid: Akal, 1998. ISBN 84- 460-0438-0.
Gregorovius, Ferdinand. Roma y Atenas en la Edad Media y otros ensayos (en castellà). México D.F: Fondo de Cultura Economica, 2007. ISBN 968-16-1082-2.
Honour, Hugh; Fleming, John. Historia del arte (en castellà). Barcelona: Editorial Reverté, 1987. ISBN 84-291-1441-6.
Pijoan, Josep. Historia del Arte,Volum II (en castellà). Barcelona: Salvat, 1966. Depósito legal B 10.789.
Plazaola, Juan. Arte e iglesia: veinte siglos de arquitectura y pintura cristiana (en castellà). Sant Sebastià: Editorial Nerea, 2002. ISBN 84-89569-57-6.
Sureda, Joan. Historia Universal del Arte, Volum III: Arte bizantino (en castellà). Barcelona: Planeta, 1989. ISBN 84-320-8903-6.
Esecuzioni della Piazza della Città VecchiaIncisione su legno contemporanea rappresentante le esecuzioni della Piazza della Città Vecchia Data21 giugno 1621 LuogoPraga Stato Rep. Ceca ObiettivoRivoltosi protestanti ResponsabiliFazione cattolica ConseguenzeMorti27 Modifica dati su Wikidata · Manuale La esecuzioni della Piazza della Città Vecchia fu un'esecuzione di massa di 27 capi della Rivolta Boema che ebbe luogo il 21 giugno 1621 nella Piazza della Città Vecchia di Praga. Do...
Président de la républiquede Guinée équatoriale(es) Presidente de laRepública de Guinea Ecuatorial(pt) Presidente daRepública da Guiné Equatorial Armoiries de la Guinée équatoriale. Titulaire actuelTeodoro Obiang Nguema Mbasogodepuis le 3 août 1979(44 ans, 3 mois et 28 jours) Création 12 octobre 1968 Titre Son Excellence Mandant Suffrage universel direct Durée du mandat 7 ans, renouvelable une fois consécutivement Premier titulaire Francisco Macías Nguema Résiden...
Overzicht van de verschillende morfologische microstructuren, die kunnen vormen bij een binaire legering rond het eutecticum Het ijzer-koolstofdiagram Legenda diagram Eutecticum: LedeburietCementietlijnCementiet (Fe3C) + grafiet (C)α-Ferriet (α-Fe)α-Ferriet + perlietCementiet + ledeburiet + perlietCementiet + ledeburietα-Ferriet + austenietAusteniet (γ-Fe)Austeniet + cementiet + ledeburietCementiet + ledeburietAusteniet + δ-ferrietδ-Ferriet (δ-Fe)Smelt + δ-ferrietSmelt + austen...
Colombian footballer (born 1989) In this Spanish name, the first or paternal surname is Velásquez and the second or maternal family name is Herrera. Orianica Velásquez Oriánica Velásquez, Chile v Colombia, 2019Personal informationFull name Orianica Velásquez HerreraDate of birth (1989-08-01) 1 August 1989 (age 34)Place of birth Villanueva, La Guajira, ColombiaHeight 1.70 m (5 ft 7 in)[1]Position(s) Left backTeam informationCurrent team JuniorCollege ca...
DendangKelurahanKantor Kelurahan DendangNegara IndonesiaProvinsiSumatera UtaraKabupatenLangkatKecamatanStabatKodepos20811Kode Kemendagri12.05.07.1011 Kode BPS1213070011 Luas... km²Jumlah penduduk... jiwaKepadatan... jiwa/km² Dendang merupakan salah satu kelurahan yang ada di Kecamatan Stabat, Kabupaten Langkat, Provinsi Sumatera Utara, Indonesia. Pranala luar (Indonesia) Keputusan Menteri Dalam Negeri Nomor 050-145 Tahun 2022 tentang Pemberian dan Pemutakhiran Kode, Data Wilayah Admini...
San Ber'dino redirects here. For other uses, see San Bernardino (disambiguation). 1975 studio album with live elements by Frank Zappa and the Mothers of InventionOne Size Fits AllStudio album with live elements by Frank Zappa and the Mothers of InventionReleasedJune 25, 1975RecordedAugust 27, 1974– April 1975StudioRecord Plant Studios, Los Angeles, CA; Caribou Ranch, Nederland, CO; and Paramount Studios, Los Angeles, CAGenre Progressive rock jazz fusion hard rock Length42:55...
Skyscraper in Pittsburgh, Pennsylvania This article is about the building in Pittsburgh. For the building in New York formerly known as the U.S. Steel Building, see One Liberty Plaza. This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: U.S. Steel Tower – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (July 2022) (L...
Historic Meeting Place in Manitoba, CanadaThe ForksHistoric Meeting PlaceThe Forks Market TowerCoordinates: 49°53′13″N 97°07′50″W / 49.88694°N 97.13056°W / 49.88694; -97.13056CountryCanadaProvinceManitobaCityWinnipegOwnerThe Forks North Portage PartnershipWebsitewww.theforks.com National Historic Site of CanadaOfficial nameThe Forks National Historic Site of CanadaDesignated1974 Crowd under the canopy in the Forks Market Plaza Assiniboine Riverwalk The Fork...
2014 single by Sandaime J Soul BrothersRyuseiCD+DVD and digital coverSingle by Sandaime J Soul Brothersfrom the album Planet Seven B-sideSummer Dreams Come TrueWedding BellReleasedJune 25, 2014 (2014-06-25)Recorded2014GenreJ-PopEDM[1][2][3]electro-R&B[4]Length5:24LabelRhythm ZoneSongwriter(s) STY Maozon Producer(s)HiroSandaime J Soul Brothers singles chronology Sakura (2014) Ryusei (2014) Cosmos (2014) Music videoR.Y.U.S.E.I. on YouTube Ryuse...
Jeptha PaceyAssembly Rooms, BostonBorn?1785Died28 June 1862Skirbeck, BostonNationalityEnglishOccupationArchitectBuildingsBoston Assembly RoomsProjectsConstruction of Fenland churches after the Fenland Churches Act. Jeptha Pacey (died 1862) was an architect, surveyor and building contractor working in Boston in Lincolnshire. Pacey was working as an architect at 10 Witham Place in Boston in 1826.[1] Works The New Assembly Rooms, Boston Lincolnshire in 1856 Boston Assembly Rooms 1819-182...
Swedish clergyman The Most ReverendNathan SöderblomArchbishop of UppsalaPrimate of SwedenChurchChurch of SwedenDioceseUppsalaElected20 May 1914In office1914–1931PredecessorJohan August EkmanSuccessorErling EidemOrdersOrdination1893 (priest)Consecration8 November 1914by Gottfrid BillingPersonal detailsBornLars Olof Jonathan Söderblom(1866-01-15)15 January 1866Trönö, SwedenDied12 July 1931(1931-07-12) (aged 65)Uppsala, SwedenNationalitySwedishDenominationChurch of SwedenParentsJ...
سلافوي جيجك Slavoj Zizek سلافوي جيجك في محاضرة في ليفربول، 2008 معلومات شخصية الميلاد 21 آذار، 1949سلوفينيا، يوغسلافيا الإقامة ليوبليانا مواطنة سلوفينيا (1991–) جمهورية يوغوسلافيا الاشتراكية الاتحادية (–1991) عضو في الأكاديمية السلوفينية للعلوم والآداب الحياة العملية الحقب...
КоммунаФлеак-сюр-Сёньфр. Fléac-sur-Seugne 45°32′00″ с. ш. 0°32′00″ з. д.HGЯO Страна Франция Регион Пуату — Шаранта Департамент Шаранта Приморская Кантон Пон История и география Площадь 8,28 км²[1] Часовой пояс UTC+1:00, летом UTC+2:00 Население Население 371 человек (2010)...
Peta menunjukan lokasi Uyugan Data sensus penduduk di Uyugan Tahun Populasi Persentase 19951.265—20001.2680.05%20071.203-0.72% Uyugan adalah munisipalitas yang terletak di provinsi Batanes, Filipina. Pada tahun 2007, munisipalitas ini memiliki populasi sebesar 1.203 jiwa atau 277 rumah tangga. Pembagian wilayah Uyugan terbagi menjadi 4 barangay, yaitu: Kayvaluganan (Pob.) Imnajbu Itbud Kayuganan (Pob.) Pranala luar Uyugan, Batanes! On the Web! Philippine Standard Geographic Code Diarsipkan ...
Buddhism by country One of the Buddhas of Bamiyan (destroyed by the Taliban in 2001) photographed at its base in August 1977 Ancient Buddhist cave in Jalalabad, 2009 Buddhism, a religion founded by Gautama Buddha, first arrived in modern-day Afghanistan through the conquests of Ashoka (r. 268–232 BCE), the third emperor of the Maurya Empire. Among the earliest notable sites of Buddhist influence in the country is a bilingual mountainside inscription in Greek and Aramaic that date...
2011 book by Peter Navarro Death by China AuthorPeter NavarroGreg AutryCountryUnited StatesLanguageEnglishPublisherPearson Prentice HallPublication dateMay 15, 2011Media typeHardcoverPages300ISBN978-0-13-218023-8 Death by China: Confronting the Dragon – A Global Call to Action is a 2011 non-fiction book by Peter Navarro and Greg Autry[1] that chronicles (from currency manipulation and abusive trade policies, to deadly consumer products) the alleged threats to America's economic...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
