Baobab és el nom comú d'un gènere (Adansonia) que conté vuit espècies d'arbres, nadius de Madagascar (el centre de la diversitat amb sis espècies diferents), l'Àfrica continental i Austràlia (amb una espècie cadascuna). L'espècie africana també es dona a Madagascar, però no n'és nadiua.
El nom Adansonia honora Michel Adanson (1727-1806), el naturalista i explorador francès que va descriure A. digitata.
Usos
El fruit fa 18 cm de llarg
Les fulles s'utilitzen força com a vegetals en tota la zona africana, incloent-hi Malawi, Zimbàbue i el Sahel. Es mengen tant fresques com en forma d'un polsim sec. A Nigèria, les fulles es coneixen amb el nom de kuka i es fan servir per a fer sopa de kuka. La polpa seca del fruit, després d'haver-ne separat llavors i fibres, es menja directament o barrejada amb civada o llet. Les llavors són sobretot utilitzades per a espesseir la sopa, però també com a fermentador.
Els baobabs també són utilitzats en forma de bonsai (el més popular és A. digitata).
El baobab també és conegut col·loquialment com "l'arbre capgirat" d'acord amb la llegenda àrab que proclama que el dimoni va capgirar l'arbre i el va plantar a l'inrevés, per la qual cosa va quedar amb les arrels a l'aire.
En la història d'Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep, el petit príncep estava amoïnat perquè els baobabs (descrits com a "arbres tan gran com esglésies") podrien créixer al seu petit asteroide, ocupant tot l'espai i fins i tot fent-lo explotar.
A Malawi, s'utilitza la polpa del fruit per a fer un suc molt ric en nutrients com el calci i la vitamina C. Les clofolles són utilitzades per a produir escalfor.
El periodista i escriptor català Xavier Moret va publicar el 2006 un llibre titulat A la sombra del baobab, en què relata un viatge que va fer a Botswana en companyia d'un amic fotògraf per fer bona la llegenda africana segons la qual qui ha dormit a l'ombra d'un baobab torna algun dia a l'Àfrica.
.svg){kind=icon}
