És semblant al gall faver (Parablennius tentacularis) però se'n diferencia, entre altres característiques, en què el banyut té els tentacles supraorbitaris consistent en un eix gruixat del qual surten nombroses ramificacions, però només a la part posterior.
Els tentacles assoleixen una mida major en els mascles.
L'aleta dorsal manté la mateixa altura en tots els radis. Les pectorals es troben per darrere de les pèlviques.
És de color marró amb taques clares i fosques i amb 8-9 bandes transversals de color marró negre. A la base de l'inici de la dorsal el mascle té un ocel de color verd envoltat de groc i la femella en té dos.[2][3]
Reproducció
És ovípar, nidificant i es reprodueix durant la primavera. Els ous són demersals i adhesius. Els mascles vigilen la posta.[4]
És bentònic i apareix en zones sorrenques i a costes rocalloses entre els 5 i els 30 m de fondària. Pot aparèixer també a fons detrítics i coral·lígens.[6]
↑Bauchot, M.-L. 1987 Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma, Itàlia.
↑Breder, C.M. i D.E. Rosen 1966: Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
↑Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 250.
↑Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Planes 250.
↑Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volume 3. UNESCO, París, França.
Bibliografia
Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly 2005: A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8.
Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
Rass, T.S. (1987). Present status of the composition of the Black Sea ichthyofauna. J. Ichthyol. 27(3):64-72.
Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
.svg){kind=icon}
