Banderes de l'orgull transgènere

Banderes de l'orgull transgènere
Detalls
Adoptat	1999

A diferència de les comunitats LGBTI d'arreu del món, que han adoptat la bandera d'Arc de Sant Martí, les organitzacions, els individus i les comunitats transgènere no han confluït en una sola bandera. La més comuna és blava, rosa i blanca, però n'hi ha moltes que es fan servir amb la mateixa finalitat i significat, com a alternativa dels símbols més estesos.^[1][2] Les banderes transgènere solen representar l'orgull, la diversitat, els drets i/o la memòria de les persones transgènere, les seves organitzacions, les seves comunitats i els seus aliats.

Bandera de l'orgull transgènere (Monica Helms)

El més prominent d'aquests dissenys de bandera conegut com a "Bandera de l'orgull transgènere" i és un símbol de d'orgull, diversitat i drets de les persones transgènere.^[3]

La Bandera de l'orgull transgènere va ser creada per la dona transgènere americana Monica Helms l'any 1999,^[4][5] i fou mostrada per primer cop al Dia de l'Orgull de Phoenix, Arizona, als Estats Units.^[6]

La bandera representa la comunitat transgènere i consisteix en cinc línies horitzontals: dues blau cel, dues rosa, i una blanca en el centre.

Helms descriu el significat de la bandera amb les següents paraules:

"Les línies superior i inferior són blau cel, el color tradicional dels nadons masculins. Les Línies següents són roses, el color de les noies. La d'enmig és blanca, pels que es troben en transició o consideren que tenen un gènere neutral o indefinit."^[6][7]

L'any 2017, l'Ajuntament de Palma penjà la bandera de l'orgull transgènere a la Plaça de Cort com a símbol de tolerància i lluita contra la transfòbia.^[8] L'any 2018, els ajuntaments mallorquins d'Alcúdia, Pollença i Sa Pobla pintaren els bancs dels seus respectius municipis amb els colors d'aquesta bandera.^[9] El 31 de març de 2019, el Consell de Mallorca la feu onejar en la seva façana amb motiu del Día Internacional de la Visibilitat Transgènere.^[10][11]

En el Regne Unit, l'ajuntament de Brighton i Hove onejà aquesta bandera el Dia de la Memòria Transgènere.^[12] Transport for London també feu onejar a la seu del Metro de Londres amb motiu de la Setmana de la Conscienciació Transgènere de 2016.

Fou penjada en la gran asta del districte de Castro de San Francisco (on normalment oneja la bandera de l'Arc de Sant Martí), per primera vegada, els dies 19 i 20 de novembre de 2012, en commemoració del Dia de la Memòria Transgènere.^[6][13][14] La cerimònia de l'aixecament de la bandera fou presidit per la drag queen local La Monistat.^[14][15]

El 19 d'agost de 2014, Monica Helms va donar la bandera de l'orgull original al Museu Nacional d'Història americana Smithsonian.^[16]

Filadèlfia esdevenia el primer comtat dels EUA en hissar la bandera de l'orgull transgènere l'any 2015. Fou hissada a l'ajuntament, en honor del 14è Congrés de salut trans i es mantingué al costat de la dels Estats Units i la de la ciutat durant tot el temps que durà el congrés. El batle Michael Nutter oferí un discurs en honor de l'acceptació de la comunitat trans a Filadèlfia.^[17]

El gener de 2019, la congressista per Virginia Jennifer Wexton va penjar la bandera de l'orgull transgènere fora de la seva oficina de Washington DC, en un moviment per mostrar el seu suport cap a la comunitat transgènere.^[18][19] El març de 2019, dotzenes de congressistes demòcrates i independents onejaren banderes trans fora de les seves oficines amb motiu de la Setmana de la Visibilitat Trans fins al Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere.^[20]

Variacions de la bandera de l'orgull transgènere

Un gran nombre de comunitats han creat la seva pròpia bandera partir del disseny original de Monica Helms, afegint símbols o elements que reflecteixin aspectes de la identitat transgènere, com el quarter que s'afegeix a la Bandera dels Estats Units per tal de representar el moviment trans nord-americà.^[1]

Bandera Black Trans

Una variant de la bandera de l'orgull transgènere anomenada "Black Trans Flag" fou creada per l'activista transexual i escriptora Raquel Willis. Té una línia en el mig en comptes de la ratlla blanca original. Willis la va crear per a representar els nivells més alts de discriminació, violència i assassinat que es donen en la comunitat negra trans en comparació a la resta del moviment a nivell global. Ho proposà en primer lloc al seu compte de Facebook^[21] i fou utilitzat per primer cop el 25 d'agost de 2015 per activistes transgènere negres per tots els Estats Units com a part del primer "Black Trans Liberation Tuesday" (Dimarts de l'alliberament trans negre).^[22][23] Aquest dia fou dedicat, conjuntament amb el Black Lives Matter, a les dones transgènere negres assassinades durant l'any. Aquesta bandera ha rebut algunes crítiques per eliminar el simbolisme referent a les persones no binàries.

Dissenys alternatius

Durant anys, diverses organitzacions, comunitats i individus transgènere han adoptat nombroses banderes per a representar-los. Algunes continuen essent utilitzades com a alternatives a les banderes ja esmentades.^[24]

Bandera transgènere i genderqueer israeliana

Bandera transgènere i genderqueer israeliana

Un tercer disseny és emprat a Israel per la comunitat transgènere i genderqueer.^[25] La bandera fons verd de neó (per als espais exteriors) i, al centre i de color negre, la combinació dels símbols de Venus, Mart i la combinació d'ambdós ("⚧"), bo i representant els homes, les dones i les persones transsexuals.

Bandera trans (Michelle Lindsay)

La coneguda com a "Bandera trans" fou creada a Ontario per la dissenyadora gràfica Michelle Lindsay, natural d'Ottawa. Consisteix en dues línies, la superior en magenta, representa el femení, mentre que el blau inferior representa el masculí. Se superposa la triple representació de Mart, Venus i la combinació d'ambdós ("⚧") que, com en el cas de la bandera israeliana, representant als homes, les dones i les persones transsexuals.

La bandera trans fou utilitzada per primer cop a Ottawa, amb motiu de l'edició del Dia de la Memòria Transgènere de 2010. Aquest esdeveniment va incloure una cerimònia en que la policia d'Ottawa descobria i hissava aquesta bandera.^[26] La cerimònia va ser repetida durant les edicions de 2011 a Ottawa i Gatineau, aquest cop amb els paramèdics i l'ajuntament d'Ottawa i el de Gatineau hissant la bandera durant les seves respectives cerimònies. La llista dels grups que fan servir de manera oficial la Bandera trans a la zona d'Ottawa-Gatineau com a part del Dia de la Memòria Transgènere creix any rere any. La Bandera Trans també ha estat utilitzada per part de la desfilada de l'Orgull de Peterborough.^[27]

Bandera de l'orgull transgènere (Johnathan Andrew)

La Bandera de l'orgull transgènere fou dissenyada el 1999 per Johnathan Andrew ("Capità John") de la pàgina web trans "Adventures in Boyland" (1999-2004).

En 1999, l'home transexual de San Francisco Johnathan Andrew, sota el seudònim "Capità John", dissenyà una bandera per a aquells que s'identifiquen com a transgènere i la publicà a la seva pàgina web trans "Adventures in Boyland". Consisteix en set línies que alternen el rosa i el blau, separades per fines línies blanques i mostrant, al quarter superior esquerre, la combinació dels símbols de Mart i Venus ("⚥"). La repetició del simbolisme cromàtic de la coneguda bandera de Monica Helms és considerable.^[28]

Caleidoscopi Trans

L'any 2014 sorgeix una nova bandera, coneguda com el "Caleidoscopi trans", creada per la Toronto Trans Alliance (TTA). Fou hissada en la primera celebració del Dia de la Memòria Transgènere a l'ajuntament de Toronto, el novembre de 2014. Fou seleccionada pels membres de la TTA per a aquesta ocasió, a través d'una votació, per sobre de les banderes de Monica Helms i Michelle Lindsay.^[29] El Caleidoscopi trans és descrit a la web de la TTA de manera que:

"La graduació de colors representa el rang d'identitats de gènere en tot el seu espectre, amb colors individuals que representen:

• Rosa: dones/feminitat
• Porpra: els qui senten la seva identitat de gènere com una combinació de mascle i femella
• Verd: els qui senten la seva identitat de gènere no és ni masculina ni femenina
• Blau: homes/masculinitat

El cercle groc representa els qui són intersexuals.

El nou símbol blanc nou amb vorera negra és una extensió del símbol Trans amb els símbols masculí i femení, un que els combina ambdós i un pol pla (sense fletxa o barra) que representa aquells amb una identitat de gènere que tampoc no és masculina ni femenina de manera que s'inclouen totes les opcions."^[30]

Referències

1. «History of the Pride Flag». Arxivat de l'original el 10 de març 2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
2. «Trans* flag». [Consulta: 2 novembre 2016].
3. A Storied Glossary of Iconic LGBT Flags and Symbols Matt Petronzio, 13 juny 2014.
4. Brian van de Mark. «Gay and Lesbian Times», 10-05-2007. Arxivat de l'original el 6 setembre 2012. [Consulta: 3 novembre 2016].
5. Fairyington, Stephanie. «The Smithsonian's Queer Collection». The Advocate, 12-11-2014. [Consulta: 5 juny 2015].
6. "Transgender Flag Flies In San Francisco's Castro District After Outrage From Activists" by Aaron Sankin, HuffingtonPost, 20 novembre 2012.
7. «The History of the Transgender Flag». point5cc.com, 23-04-2015. Arxivat de l'original el 9 juliol 2015. [Consulta: 9 juliol 2015].
8. «La bandera transsexual al balcó de Cort com a "símbol de tolerància"». Ajuntament de Palma, 02-06-2017. [Consulta: 23 maig 2019].^{[Enllaç no actiu]}
9. «Alcúdia, Pollença y Sa Pobla pintan la bandera 'trans' en bancos de sus plazas y calles». Última Hora, 2018.
10. «El orgullo transgénero ondea en el balcón del Consell de Mallorca». Mallorca Confidencial, 2019.
11. Mestre, J.F «El Consell muestra su apoyo al colectivo transexual». Diario de Mallorca, 2019.
12. Council flagpoles now celebrate diversity and druids; The Daily Telegraph, 4 abril 2011.
13. «Controversy Erupts Over San Francisco's Famous Rainbow Flag». .
14. «USA - Transgender Pride flag raised for the first time in the Castro». Arxivat de l'original el 2013-11-03. [Consulta: 24 maig 2019].
15. «FOF #991 – La Monistat Keeps it Fresh!». Feast of Fun.
16. Kutner, Max. «A Proud Day at American History Museum as LGBT Artifacts Enter the Collections». Smithsonian Institution. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. [Consulta: 28 agost 2014].
17. «Philadelphia Raises the Transgender Pride Flag for the First Time». The Advocate.
18. Martinez, Gina. «Rep. Jennifer Wexton Hangs Transgender Pride Flag Outside Her Capitol Hill Office». Time, 05-01-2019. [Consulta: 7 gener 2019].
19. «Transgender pride flag hung in Congress by Rep. Jennifer Wexton». NBC News, 04-01-2019. [Consulta: 7 gener 2019].
20. Tim Fitzsimons, Sanders, Pelosi, Ocasio-Cortez hang transgender pride flags in Congress, MArch 26, 2019, NBCNews
21. «Black Trans Flag». [Consulta: 2 novembre 2016].
22. Talusan, Meredith «Black Lives Matter Calls Attention To Killed Black Trans Women On National Day of Action». Buzz Feed, 2015 [Consulta: 24 maig 2019].
23. Willis, Raquel «Black Trans Liberation Tuesday Must Become an Annual Observance». Rewire News, 2016 [Consulta: 24 maig 2019].
24. «Putting Out the Trans Flags». [Consulta: 3 novembre 2016].
25. GoTrans. «יום הזיכרון בתמונות - Trans* memorial day in pictures». gogay.co.il. gogay. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2013. [Consulta: 20 novembre 2009].
26. «Ottawa Police observe the Transgender Day of Remembrance». Orleans Star, 21-11-2010. [Consulta: 3 setembre 2013].
27. «Trans Flag web site». [Consulta: 3 setembre 2013].
28. «Wayback Machine: Adventures in Boyland». Arxivat de l'original el 6 març 2001. [Consulta: 19 juny 2017].
29. «Trans activists clash over flag raising at Toronto City Hall" by HG Watson». Daily Xtra, 20-11-2014. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2016. [Consulta: 25 setembre 2016].
30. «Which Flag Should be Raised at TDOR?». torontotransalliance.com. Arxivat de l'original el 24 de maig 2019. [Consulta: 25 setembre 2016].