Banús o eben és el nom que es dona al duramen de la fusta de diverses espècies d'arbres de la família Ebenaceae pertanyents al gènere Diospyros. Aquests arbres es troben a les regions tropicals del Vell Món i són coneguts des de temps molt antics i apreciats pel color negre o virolat de la seva fusta.[1]
El banús és un arbre que pot arribar a créixer entre 10 i 12 metres d'alçada.
L'arbre fruiter conreat als Països Catalans conegut com a caqui (Diospyros kaki) és del mateix gènere que els banussos, però no se l'en considera, car la seva fusta no té les característiques desitjades.[8]
Les característiques principals del banús són el seu color negre i la seva densitat elevada. No són característiques sistemàtiques, ja que aquestes són producte d'una malaltia del cor o duramen de l'arbre. És per això que es troben banussos amb el cor de la fusta més o menys dur.
La paraula catalana banús, registrada des del segle xiv,[9] deriva de l'àrababanús. En llatí s'anomena ebenus, i deriva del grecebenos (mot d'origen egipci hbnj), que designa aquesta fusta. A l'època de l'Egipte faraònic, es feia servir per a petits objectes com a matèria primera preciosa.[10]
La paraula ebenisteria deriva del nom que rep en llatí.
Aquesta fusta té una densitat aproximada d'1,5 t/m³, en ser talat l'arbre. Posteriorment, quan s'asseca, es redueix a 1,35 t/m³, més de tres vegades la densitat del pi i més de dues vegades la del teca (Tectona grandis). És una de les fustes més dures i més pesades del món (no flota a l'aigua).
Descripció
El banús té un color cafè fosc amb vetes negres, les quals són predominants i el seu aspecte és gairebé negre. Es troba en prop de 20 països d'Àfrica, dins del triangle comprès entre el Sudan, Angola i el cap Oriental a l'Àfrica del Sud. En la majoria dels llocs creix com un arbust. Només creix com a arbre en certes parts de Moçambic, Tanzània, Zàmbia, i la República Democràtica del Congo. Els grans troncs poden arribar a un diàmetre de 6 dm, i només un tronc curt pot arribar a pesar entre 800-1.000 kg. Troncs d'aquesta mida són escassos, ja que es necessiten més de 200 anys per a aconseguir aquestes dimensions.
La seva valuosa fusta també s'utilitza per a la fabricació de mobles d'alta qualitat.
Secció d'un tronc de banús
Peces de banús del Gabon (en primer pla) i de "White Oak"
Alçada de 25 a 30 m, amb un tronc de 7 a 10 m i un diàmetre de menys d'un metre.
Només els peus femelles (arbre dioic) s'utilitzen per a obtenir un bon banús amb el color negre estable i amb poques venes blanquinoses.
Fusta
Fusta preciosa molt negra o amb venes. Gra molt fi, fusta molt pesada (densitat d'1 a 1,10). Els cristalls d'àcid oxàlic que conté li donen un aspecte brillant quan s'il·lumina. El banús té una gran durabilitat, no l'ataquen els insectes, és poc higroscòpic i d'una gran rigidesa. Permet un bon poliment.
Botànica, algunes espècies :
Banús dels indis, Diospyros ebenum (Índia, Sri Lanka). Espècie protegida que no s'exporta, amb l'excepció de peces menudes per a instruments musicals.
