La primera cursa oficial, amb el nom de NORRA Mexican 1000 Rally, se celebrà el 31 d'octubre de 1967. Sortia de Tijuana (Baixa Califòrnia) i arribava a La Paz (Baixa Califòrnia Sud),[1] amb una longitud total de 1.366,333 km (849 milles). Els guanyadors foren la parella Vic Wilson/Ted Mangels, al volant d'un buggy Meyers Manx, amb un temps total de 27 hores i 38 minuts.
El recorregut s'ha mantingut relativament igual al llarg dels anys, havent estat gairebé sempre una cursa punt a punt (amb sortida a Ensenada i arribada a La Paz) o d'inici i final al mateix lloc (Ensenada). El nom de l'esdeveniment és enganyós atès que el quilometratge varia segons el tipus de cursa sigui punt a punt o no, i antigament es referia a quilòmetres, no pas a milles.
Història
1962: Preludi (la primera cursa cronometrada)
Quan Jack McCormack i Walt Fulton, d'American Honda, decidiren de fer un viatge de llarga distància per a provar la fiabilitat de la nova Honda CL72 Scrambler, li demanaren consell al conegut motociclista de fora asfalt i distribuïdor local de la marca, Bud Ekins. El seu suggeriment fou la ruta de Tijuana a La Paz vorejant l'Autopista Federal Mexicana 1, travessant 1.529 km (950 milles) de roques, sorra, llits secs de llacs, camins de ferradura, ports de muntanya i carretera pavimentada. Bud Ekins declinà de fer el trajecte a causa dels seus lligams amb Triumph, però son germà Dave i Billy Robertson Jr. acordaren de fer-lo per a American Honda.
Després de prendre contacte amb la península de la Baixa Califòrnia amb el Cessna 180 d'en Fulton, començaren el viatge a La Paz la mitjanit del 22 de març de 1962. Essent seguits per dos periodistes en una avioneta i fent servir les oficines de telègraf a la frontera mexicana i a La Paz, Dave Ekins establí el primer temps oficial del trajecte en 39 hores i 56 minuts, amb una distància total de 1.533,222 km (952,7 milles). L'esdeveniment rebé cobertura mediàtica a les revistes Globe, Argosy i Cycle World, fent créixer el respecte i l'admiració per a Honda i la ruta de la Baja (de fet, els articles de Globe i Argosy inflaren una mica els seus suposats perills).
Quatre rodes contra dues
Un vehicle de quatre rodes, anomenat Truggy
Amb la idea de batre el rècord motociclista existent i incrementar les vendes de benzina de Meyers Manx, Bruce Meyers emprà el seu original prototipus de buggy anomenat "Old Red" a la mateixa ruta. Després de prepara-se camí de La Paz, Ted Mangels i Bruce Meyers encetaren l'intent de batre el rècord de tornada a Tijuana, sortint de La Paz a les 10 de la nit del 19 d'abril de 1967. Amb periodistes de la revista Road & Track seguint-los com a testimonis, el temps oficial final fou establert en 34:45, superant la cursa d'Ekins en més de 5 hores.
Havent tornat als EUA, els periodistes que cobrien l'intent enviaren els seus articles i fotografies a centenars de revistes i diaris, amb grans titulars de "El Buggy supera la motocicleta a la Baja". Aviat, més relats d'aventures i rècords de velocitat batuts inundaren les agències de notícies arreu del món. Gràcies a tot aquest rebombori, Bruce Meyers i el seu Meyers Manx esdevingueren molt populars de la nit al dia, i s'encetà la rivalitat entre els vehicles de quatre rodes i les motocicletes per la Baja més ràpida.
Durant els mesos següents sovintejaren els intents de batre el rècord, un dels quals fou una cursa de diversos vehicles organitzada per Ed Pearlman (futur fundador del Mexican 1000 Rally), que acabà amb l'establiment d'un rècord oficial per a vehicle 4x4, però amb un temps global lleugerament pitjor que el rècord de Meyers. Finalment, el 4 de juliol de 1967, un turisme American MotorsRambler American (sortit de Tijuana a les 9:00 del matí) reeixí a batre el rècord de Meyers, amb un temps total de 31 hores.
1967: El viatge d'Ed Pearlman
A mesura que els temps enregistrats a través del telègraf es feren populars, alguns competidors començaren a sentir la necessitat d'un esdeveniment organitzat que els permetés de competir entre ells. Un bon dia, Ed Pearlman convencé Dick Cepek, Claude Dozier, Ed Orr, Drino Miller i el periodista John Lawlor de provar el trajecte a La Paz, cosa que feren al juny de 1967.
El viatge, però, fou accidentat Però un cop hagueren sortit de Tijuana es veieren immersors de seguida en problemes mecànics. Aquest accidentat viatge donà ocasió a Ed Pearlman de madurar la seva idea de crear una associació que regulés tota aquesta activitat. Poc després acabà fundant la National Off-road Racing Association (NORRA), amb Pete Condos com a soci fundador. La NORRA començà les seves activitats anunciant un reconeixement oficial dels rècords prèviament establerts, i creà unes classes o categories que agrupaven els vehicles emprats a la Baja per tipus.
A finals d'estiu, la NORRA va batejar l'esdeveniment com a "Mexican 1000 Rally" i anuncià la primera cursa oficial de Tijuana a La Paz per a l'1 de novembre de 1967.
Consolidació de l'esdeveniment
Un participant a la Baja 1000 del 2004, a la milla 328
La NORRA, doncs, organitzà la cursa de 1967 a 1972, fins que el 1973, el governador de la Baixa Califòrnia. Milton Castellanos, assignà l'organització de l'esdeveniment a una associació sense ànim de lucre mexicana anomenada Baja Sports Committee (BSC). Aquesta associació va canviar el nom de l'esdeveniment per Baja Mil i programà la cursa per a celebrar-la en les dates originals triades per la NORRA. Malgrat que aquesta entitat organitzava un esdeveniment als EUA el mateix cap de setmana, la BSC va reeixir tot organitzant la seva cursa entre Ensenada i La Paz, com als anys anteriors. La BSC, però, s'adonà que la promoció de les curses Baja era més difícil que no comptava. En comptes de renunciar a la cursa, el govern mexicà va demanar ajut a l'empresa Short Course Off-Road Enterprises (SCORE) per a l'organització i la promoció de futures curses de la Baja. Mitjançant negociacions amb el gerent de SCORE, Mickey Thompson, el govern acordà de cedir els drets exclusius per a organitzar curses Baja a aquella empresa, així com li permeté de cancel·lar l'esdeveniment de 1974. Aleshores, SCORE contractà Sal Fish com a president i va assumir el control de la Baja 1000 d'ençà d'aquell any, tot reprenent-ne l'organització a partir de 1975.
Recorregut
Rumbs possibles
"Punt a punt" (Point-to-point): Una cursa point-to-point és aquella que comença i acaba a llocs diferents. La sortida es fa habitualment a Ensenada, però també s'ha fet a Tijuana i a Mexicali, i s'acaba a La Paz. La longitud del trajecte varia en aquests casos, però sovint supera els 1610 km (1.000 milles).
"Cursa loop" (Loop race): Una cursa loop és aquella que comença i acaba al mateix lloc. Tradicionalment les Baja ho fan a Ensenada, però també ho han fet de vegades a Mexicali. La mitjana del recorregut són 1.335,755 km (830 milles).
Sabotatge i armes trampa
Cada any hi ha informes d'espectadors sabotejadors que posen trampes al llarg del recorregut, tot cavant-hi sots, bloquejant el flux del riu o enterrant i amagant obstacles. Els corredors reben instruccions d'anar alerta si veuen aglomeracions d'espectadors a parts remotes del trajecte, ja que això podria indicar la proximitat de trampes ocultes o canvis d'obstacles. La majoria de les trampes no es posen pas per a ferir intencionadament els concursants, si no més aviat per a augmentar l'espectacularitat de la cursa tot afegint-hi salts o obstacles. Aquests salts creats a la babalà pels espectadors són perillosos perquè els corredors els poden encarar sense adonar-se'n a velocitats excessives, provocant danys als vehicles o lesions a si mateixos o als espectadors.
La consciència dels paranys i alteracions del terreny forma part sovint de l'estratègia dels competidors, representant un avantatge per als més preparats. Malgrat tot, atès el perill que representen les trampes, els competidors acostumen a comunicar-ne ràpidament la descoberta als seus rivals, mitjançant els equips de ràdio amb què van equipats els seus vehicles.
Vehicles
Honda CRF450X, guanyadora de la Baja 1000 de 2006, al San Jose Motorcycle Show
Tot i que els guanyadors absoluts són sovint motociclistes, molts competidors hi participen pilotant vehicles de quatre rodes de sèrie o preparats, com ara cotxes, camions, Quads i buggies.
Els equips competidors van des de grups amb suport de fàbrica que es construeixen vehicles a mida i proporcionen seguiment del vehicle amb helicòpter, fins als molt més petits (i mancats de glamour) equips privats, que hi participen amb vehicles de sèrie sense cap mena de mitjà de seguiment o suport. Els coneguts Volkswagen Escarabat, modificats per a l'ús fora d'asfalt i coneguts com a Baja Bugs (cuques Baja) han estat molt habituals a la cursa al llarg dels anys, tot i que
els camions Trophy Truck amb suport de fàbrica són els més vistosos.
En contrast amb els actuals vehicles de fàbrica amb tracció total (tant cotxes com camions), Erik Carlsson fou tercer el 1969 i cinquè el 1970 pilotant un Saab 96 V4 de sèrie amb tracció davantera.
Categories actuals i antigues
Cotxes i camions
Exemples de classes
Trophy Truck
Class 10
Stock Mini
SCORE Trophy Truck: Camions de producció "Open", sense límit
SCORE Class 1: Vehicles "open-wheel" (rodes externes) monoplaça o dos seients, sense límit
SCORE Class 1/2-1600: Vehicles "open-wheel" (rodes externes) monoplaça o dos seients, fins a 1600cc
SCORE Class 2:
SCORE Class 3: Vehicles 4X4 de distància entre eixos curta
SCORE Class 4:
SCORE Class 5: "Baja Bugs" sense límit
SCORE Class 5-1600: "Baja Bugs" fins a 1600cc
SCORE Class 6: Camions amb xassís de tub i motor V6
SCORE Class 7: Mini camions "Open"
SCORE Class 7S: Mini camions de sèrie (3000cc)
SCORE Class 7SX: Mini camions modificats (4000cc)
SCORE Class 8: Camions amb tracció a dues rodes
SCORE Class 9: Vehicles "open-wheel" monoplaça o dos seients, de distància entre eixos curta
SCORE Class 10: Vehicles "open-wheel" monoplaça o dos seients, fins a 2000cc
SCORE Class 11: Turismes Volkswagen de sèrie.
SCORE Lites Class 12: Vehicles "open-wheel" Volkswagen limitats (monoplaça - 1776cc, o dos seients - 1835cc).
↑Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61-62. ISBN 84-307-8306-7.
Fiolka, Marty. 1000 Miles to Glory (en anglès). Arizona: David Bull Publishing, 2005. ISBN 1-893618-36-6.
SCORE International. 2006-2010 Off-Road Racing Rules and Regulations (en anglès), 2006.
Ekins, Dave. «A Ride Down the Peninsula» (en anglès). elchineroconcepts.com. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2007. [Consulta: 24 desembre 2006].
