Al sud de Bagà, a uns 2 km de distància, es troba el barri de Terradelles (que forma part del municipi de Bagà). A l'extrem occidental del terme hi ha l'enclavament dels Cortils, separat pels municipis de Saldes i Gisclareny.
Situació
La vila es troba a 20 km de Berga i a 28 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del túnel del Cadí (la boca sud del qual es troba a 6 km de Bagà). Està situada a la vall del riu Bastareny, afluent per la dreta del Llobregat.
Està al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 786 metres.
Història
La seva localització actual data del segle xiii, quan els Barons de Pinós decidiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les d'habitació i granja).
En l'actualitat, i després de les crisis del sector tèxtil i el tancament de les mines de carbó, la població de Bagà s'ha estabilitzat al voltant dels 2.100 habitants.
Actualment, la majoria de la població activa es dedica al sector de serveis, ja que el turístic és el futur més clar que es veu per a la zona a causa de la seva situació dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, la proximitat a zones d'esquí (la Molina, Masella), la riquesa cinegètica (caça, pesca de la truita de riu, collita de bolets, etc.) i la recuperació de festes i tradicions.
Geografia
Llista de topònims de Bagà (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
98
110
151
617
1.237
966
923
793
800
894
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
886
1.021
916
1.275
2.410
2.388
2.122
2.142
2.131
2.131
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
2.114
2.096
2.078
2.133
2.122
2.178
2.321
2.361
2.396
2.225
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
2.162
2.152
2.140
2.167
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Política
Administració
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Regidors Electes en les Eleccions Municipals de 2019[1]
Partit
Nom dels regidors
Junts per Bagà-AM
Joan Oña Folcrà (alcalde), Pilar Grillé Planas, Marc Camps Casas, Joan Manuel González Camps, Jaume Amills Guerrero.
Compromís per Bagà - CP
Maria Angustias Viso Hernández, Lluís Casas Prados, Francisco Maldonado Cara, Mariona Pons Yuste.
Agrupació d'Electors Bagà Endavant
Pep Llamas Gironès, Ester Berenguer Cuyàs.
Comunicacions
Per carretera es troba a 20 km de Berga i a 28 de Puigcerdà, on es pot arribar pel túnel del Cadí, la boca sud del qual (que comunica amb la Cerdanya) es troba a 6 km de la població.
Economia
Plaça porxada de Bagà. Fira Medieval
La seva economia se centrava en la indústria tèxtil i en la mineria durant els segles XVIII, xix i xx, però la crisi d'aquests sectors ha orientat la seva economia al turisme rural i al turisme d'hivern atesa la seva situació privilegiada en els Pirineus, a prop d'importants instal·lacions d'esports d'hivern a través del túnel del Cadí que dona pas cap a la comarca de la Cerdanya.
Antigament, dels ous que s'havien recollit en les cantades de les Caramelles (Camigeres, com se'n diu a Bagà), se'n feien truites que es repartien entre la quitxalla i els grans. La festa es manté encara, conservant així aquesta antiga tradició.
Joan Pardinilla i Busquets (nascut al Poblenou, Barcelona i mort el 22 de febrer de 1976 a Alacant). Fou mestre i historiador que va viure a Bagà des del 1934. Durant la Guerra Civil va haver d'acudir al front republicà i deixà a la seva dona, Maria Guiu, al càrrec de l'escola i la biblioteca que regentava a la vila. Després de la guerra fou enviat a un camp de concentració francès abans de ser repatriat a Espanya. Després de patir uns judicis militars i civils els últims dels quals van condemnar-lo a desterrament a un poble de Burgos, Villorejo. En Joan va retornar a Bagà abans de conèixer la sentència que ho podia fer i a partir d'aquell moment va començar la tasca d'investigació històrica i va fundar la Biblioteca Municipal. Els seus àmbits d'estudi van ser els edificis patrimonials de la zona (Sant Llorenç prop Bagà, Santa Maria de Lillet, la Torre dels Senyors de la Baronia de Pinós, Palau, etc.) i els personatges històrics de Bagà i la seva contrada (els Barons de Pinós, els Senyors de Bagà...). A més a més, va escriure articles per a diferents revistes de cultura i folklore, entre elles Destino. Va treballar conjuntament amb el seu amic mossèn Serra Vilaró, que li va dedicar els seus tres volums de Baronies de Pinós i Matamala i tots els altres articles que va fer. També destaca que Joan Pardinilla va fundar l'Esbart Cadí de Bagà. L'ajuntament de Bagà va declarar-lo juntament amb la seva esposa com fills adoptius de Bagà i el Ministeri de l'Interior espanyol li va atorgar la Creu d'Alfons X el Savi. El 1980 l'Ajuntament de Bagà el va homenatjar dedicant-li un carrer.[3]
Bagà, la capital històrica de l'Alt Berguedà, Bagà, 1988, Ajuntament de la Vila de Bagà, 270 pp.
Història gràfica de Bagà, vol. 1, Dels orígens el 1936, Bagà, 1992, Centre d'Estudis Baganesos.
Història medieval
Serra i Vilaró, Joan, Baronies de Pinós i Mataplana, investigació dels seus arxius., Bagà, 1989, Centre d'Estudis Baganesos, 3 volums, facsímil. (reedició moderna; l'original s'edità entre el 1930 i el 1950).[4]
Tomic, Pere, Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Bagà, 1990, Centre d'Estudis Baganesos, 302 p. Reproducció facsímil d'un llibre de Pere Tomic que va viure a mitjans del segle xv que fou editat per primera vegada el 1495.[4]
Pedrals, Xavier, Vida i obra de Pere Tomic, historiador baganès del segle XV, Bagà, 1991, 28 pp.
Santuari de Paller
Serra i Vilaró, Joan, El Santuari de la Mare de Déu de Paller que es venera a... Bagà. Tarragona, 1935, Successors de Torres & Virgili, 56 p.
Etnologia i folklore
Llegenda de les cent donzelles
Miquel, Francesc (pseudònim d'Eufemià Fort i Cogul). La llegenda de Galzeran de Pinós. Barcelona: Rafael Dalmau, 1972, 50 p.
Fort i Cogul, Eufemià. La llegenda del rescat de Sant Esteve. Vilaseca-Salou, 1973.
Riquer, Martí de. La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1944. 24 p.
Rovira, Andreu; Notes històriques i tradicional, Miracle obrat per intercessió de Sant Esteve, protomàrtir, en el rescat de D. Galceran de Pinós, senyor de Bagà (1147-1152), Manresa, 1914, Domingo Vives, 39 pp.
Cançoners
Serra i Vilaró, Joan; El cançoner del Calic, Bagà, 1989, Ajuntament de Bagà, 138 pp. Edició facsímil d'un original editat entre el 1913 i el 1914.
Sala, Elisard; Cançoner de Bagà, Bagà, 1986, U.E.C. de Bagà, 63 pp.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 17. ISBN 84-393-5437-1.
↑Caballé, Francesc: Aproximació a una biografia: Joan Pardinilla: mestre i historiador de Bagà, publicat a L'Erol, revista cultural del Berguedà, nº 4, març de 1983, pp. 10-11.
