PROFILBARU.COM

Břetislav Pojar
	(2007)
Biografia
Naixement	7 octubre 1923 ; Sušice (Txèquia)
Mort	12 octubre 2012 (89 anys); Praga (Txèquia)
Activitat
Lloc de treball	Txecoslovàquia
Ocupació	director de cinema, titellaire, realitzador, pedagog, animador, guionista
Ocupador	Oficina Nacional del Cinema del Canadà
Premis
	(28 octubre 2008) Medalla al Mèrit de la República Txeca; (8 octubre 2007) Ciutadà Honorari de Praga 2; (1973) Palma d'Or al millor curtmetratge; Artista Meritori ;

Břetislav Pojar (Sušice, Txecoslovàquia, 7 d'octubre de 1923 - Praga, República Txeca, 12 d'octubre de 2012)^[1] va ser un titellaire, animador i director cinematogràfic txec. Al llarg de la seva trajectòria va utilitzar diferents tècniques d'animació i va abordar diversos gèneres, des de les pel·lícules infantils fins a les rondalles polítiques. Va ser conegut sobretot per les seves pel·lícules d'animació amb titelles, en la línia del seu mentor, Jiří Trnka.

Biografia

Als dinou anys es va traslladar a Praga per fer estudis d'arquitectura. Va entrar en els estudis AFIT, creats a instàncies dels ocupants alemanys per competir amb les produccions de Walt Disney. Quan l'estudi es va tancar, poc després, va fundar, al costat d'altres antics treballadors, Bratři v triku. El 1947 va iniciar la seva col·laboració amb el gran mestre txec de les pel·lícules d'animació de titelles Jiří Trnka. A Pojar es deu l'animació de moltes de les pel·lícules de Trnka, incloent, per exemple, El rossinyol i l'emperador de la Xina, El somni d'una nit d'estiu i Velles llegendes txeques.

El 1952 va començar a dirigir les seves pròpies pel·lícules, encara que continuaria col·laborant amb Trnka. La seva primera pel·lícula d'importància va ser O sklenicku vic ("Un got és massa"), un film de propaganda Antialcohòlica que va aconseguir però excel·lents resultats artístics. Van seguir Lev a pisnicka ("El lleó i la cançó", 1959), que va aconseguir un gran èxit al festival de cinema d'animació d'Annecy, i Bombománie ("Bombomanía"), en la qual aborda el tema de la guerra nuclear.

Durant la primera meitat dels anys seixanta, va continuar treballant a Txecoslovàquia, amb pel·lícules com biliar ("Billars", 1961), Uvodni Slovo pronese ("Discurs d'inauguració", 1962) i Romanç (1963). A mitjans de la dècada va emigrar al Canadà, on va començar una dilatada col·laboració amb el National Film Board. La seva obra canadenca és més coneguda, i gràcies a ella ha obtingut nombrosos guardons en prestigiosos festivals de cinema.

Gran part de la seva obra a Canadà es va caracteritzar per la crítica social, com To See or Not To See (1969), Balablok (1972) i E (1981). Les seves pel·lícules van ser sovint completament mudes, o amb molt escasses línies de diàleg.

Al final de la seva carrera, Pojar tornar a la República Txeca, on va dirigir, juntament amb Aurel Klimt, la reeixida pel·lícula Fimfárum 2 (2006), basada en contes de Jan Werich.

Premis

1969 (?)-Pel·lícula Canadenca de l'Any: To See or Not To See.
1969 (?) - Festival Internacional de Cinema de Berlín: Premi al Millor Curtmetratge per To See or Not To See.
1972 - Festival de Cannes: Palma d'Or al millor curtmetratge per Balablok.
1979 - Festival de Cannes: Premi del Jurat al Millor Curtmetratge per Bum.
1981 - Festival Internacional de Cinema de Berlín: Pel·lícula Canadenca de l'Any: Otto Dibelius Premi New Media per I.
1987 - World Animation Celebration: L.A. Film Critic s Award per Nightangel.
2006 - AniFest (República Txeca): Premi al Millor Llargmetratge per Fimfárum 2.