El 1917 es va aprovar el Pla d'Enllaços de Romeu-Porcel que, malgrat desestimar la majoria de les propostes de Jaussely per als entorns del temple, mantenia la creació de l'avinguda. Encara que originalment es va pensar a batejar-la com a Diagonal de San Pablo, quan va ser oberta el 1927, coincidint amb les reformes urbanístiques prèvies a l'Exposició Internacional de 1929, ho va fer amb el nom del General Primo de Rivera, en honor del cap de govern espanyol. El 1931, amb l'arribada de la Segona República, va ser rebatejada com a avinguda de Gaudí. El 1939, després de la Guerra Civil, la dictadura franquista va recuperar el nom de Primo de Rivera; no obstant això, el nom de Gaudí ja havia calat popularment, per la qual cosa, el 1962 va adoptar finalment aquesta denominació de forma oficial.
Convertida amb el pas dels anys en una important via circulatòria, a mitjan de la dècada de 1980, l'Ajuntament de Barcelona va plantejar una reurbanització de l'avinguda per reconvertir-la, essencialment, en un passeig per als vianants. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Màrius Quintana, qui en dissenyà el seu aspecte actual, amb una rambla central. El 22 de setembre de 1985, coincidint amb les Festes de la Mercè, l'alcalde Pasqual Maragall, va inaugurar la remodelada avinguda.
Descripció
El Bon Temps perseguint la Tempesta, escultura d'Apel·les Fenosa
L'avinguda de Gaudí és una de les escasses vies que trenquen la quadrícula del Pla Cerdà. Discorre en diagonal des de la confluència entre els carrers de Marina i de Provença fins a la dels de Cartagena i de Sant Antoni Maria Claret, trecant quatre illes per la meitat i quedant dividida, per tant, en sengles seccions. En el seu extrem inicial permet contemplar la façana del Naixement i l'absis de la Sagrada Família, mentre que el seu extrem final dona a la façana principal de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Des de la seva remodelació el 1985, és un carrer de vianants. Compta amb una vorera central de 9 m d'ample, delimitada en tots dos costats per un carril de circulació lenta, i voreres laterals de cinc metres. Pensat com un espai de passeig, hi destaquen els bancs, l'arbrat -essencialment els til·lers i els plàtans- i les terrasses de bars i restaurants.[1]
Elements arquitectònics destacats
Un dels fanals modernistes de Pere Falqués a l'avinguda de Gaudí.
En la remodelació de 1985, s'hi can afegir alguns elements arquitectònics destacats. El primer tram es troba parcialment cobert per una marquesina amb bigues d'iroko, fusta procedent del Camerun i Angola. En el quart tram, just a l'extrem enfront de l'Hospital de Sant Pau, hi ha una font, realitzada en pedra sorrenca i acer inoxidable, obra de Màrius Quintana. En l'altre extrem d'aquest mateix tram, hi ha l'escultura El bon temps perseguint la tempesta, obra d'Apel·les Fenosa.
