Augusto Turati

Augusto Turati (Parma, 16 d'abril de 1888 - Roma, 27 d'agost de 1955) va ser un periodista i polític feixista italià.

Augusto Turati
Plantilla:Infotaula personaAugusto Turati
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1888 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 1955 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Diputat del Regne d'Itàlia
20 abril 1929 – 19 gener 1934
Secretari general Partit Nacional Feixista
1926 – 1930
Diputat del Regne d'Itàlia
24 maig 1924 – 21 gener 1929
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista, tirador Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacional Feixista (1921–1933)
Fasci Italiani di Combattimento (1920–1921) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0876860 TMDB (persona): 1363365 Modifica el valor a Wikidata

Augusto Turati (Parma, 16 d'abril de 1888 - Roma, 27 d'agost de 1955) va ser un periodista i polític feixista italià.

Biografia

Va neixer a Parma el 1888[1] però quan era jove va traslladar-se a Brescia on va treballar en diaris i va convertir-se en un dels editors del liberal Provincia di Brescia. Va estudiar dret, però mai es va graduar.[2] Irredemptista i defensor de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial, es va allistar voluntari al front el 1915.[3] El 1918 va tornar a Brescia com a editor en cap del mateix diari.

L'any 1920, es va unir als Fasci italiani di combattimento i, un any més tard, al Partit Nacional Feixista (PNF). Mentre era actiu al sindicalisme de les empreses corporativistes del règim, Turati va esdevenir secretari del fascio de Brescia.

De l'any 1926 a 1930, Turati va ser secretari del Partit Nacional Feixista, ajudant a consolidar el govern de Benito Mussolini. El maig de 1926, quan dones feixistes integrants dels Fasci Femminili van exigir que se'ls permetés portar camises negres, ell va respondre: «La camisa negra és el símbol viril de la nostra revolució i no té res a veure amb les tasques de benestar que el feixisme ha donat a les dones».[4]

Era un esportista entusiasta que destacava en esgrima.[5] Va duplicar la seva tasca com a secretari del PNF amb càrrecs de lideratge en esports: va ser president de la Federtennis, de la Federazione Italiana di Atletica Leggera i líder del Comitè Olímpic Nacional Italià (càrrecs que va ocupar entre 1928 i 1930). El 1928 ell i Lando Ferretti van fundar una revista esportiva, Lo Sport Fascista.[6] Entre els anys 1930 i 1931 va ser membre del Comitè Olímpic Internacional. Turati també va ser l'inventor d'un esport d'equip efímer i suposadament exclusivament italià que va anomenar volata.

Entre els anys 1924 i 1934 va ser diputat a la Cambra de Diputats italiana. Entre 1931 i 1932 va ser el redactor en cap de La Stampa. Va ser acusat d'intrigues contra altres membres del PNF, essent degradat dels seus càrrecs oficials i confinat a Rodes (una possessió italiana en aquell moment) el 1933. Redimit el 1937, va ser alliberat i se li va assignar la tasca de dur a terme un experiment agrícola massiu a Etiòpia (part de l'Àfrica Oriental Italiana ). Va haver de tornar a Itàlia després del fracàs del projecte l'any següent.

Va allunyar-se de l'escena política i va treballar com a assessor legal. Tanmateix, es va oposar a l'entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, així com a la República Social Italiana protegida pels nazis. Al final de la guerra, va ser jutjat, però va ser absolt de tots els càrrecs. Va morir a Roma el 27 d'agost del 1955.

Referències

  1. VV, AA. Brescia and its great race: The places and people of the Mille Miglia (en anglès). Grafo Edizioni, 2020-10-05. ISBN 979-12-202-0425-5. 
  2. Sarti, Roland. Italy: A Reference Guide from the Renaissance to the Present (en anglès). Infobase Publishing, 2009, p. 598. ISBN 978-0-8160-7474-7. 
  3. Sarfatti, Margherita. My Fault: Mussolini As I Knew Him (en anglès). Enigma Books, 2012-05-15, p. 128. ISBN 978-1-936274-40-6. 
  4. Passmore, Kevin. Women, Gender, and Fascism in Europe, 1919-45 (en anglès). Manchester University Press, 2003, p. 16. ISBN 978-0-7190-6617-7. 
  5. Baxa, Paul. Motorsport and Fascism: Living Dangerously (en anglès). Springer Nature, 2022-04-28, p. 46. ISBN 978-3-030-97967-6. 
  6. Enrico Landoni Journal of European Periodical Studies, 5, 1, 2020, p. 45. DOI: 10.21825/jeps.v5i1.15754 [Consulta: free].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.