Un augmentatiu és una paraula derivada d'una arrel que indica que és el mateix, però «de mida gran».[1] En català, el procediment més freqüent és l'ús d'un sufix augmentatiu.[2] En principi no hi ha límit quant a les paraules que en poden adoptar i és un procediment lingüístic productiu, per bé que no tan freqüent com el seu corol·lari, el diminutiu. Es poden afegir a noms, adjectius, o verbs.
L'augmentatiu també es pot usar per a demostrar afecte o admiració. Segons el context pot tenir un valor apreciatiu o despectiu. De vegades el mot amb sufix obté una significació diferent del mot arrel, i esdevé un lexema sui generis, com per exemple «ventalló» en el sentit de porticó,[3] no és un ventall gran o la ironia fa que un sufix diminutiu «-et» pren una valor augmentativa: «Quin cotxet t'has comprat, de set places!» Davant l'efecte sobre el significat del mot primitiu més complicat que fer-lo més gran certs lingüistes troben la distinció entre diminutiu, augmentatiu i intensiu no gaire adequada i proposen el terme genèric «sufix apreciatiu».[5]
En català
Els augmentatius catalans es poden formar amb diferents sufixos. Els més comuns són:[6] Un prefix augmentatiu és «hiper-».
- -arro, -arra: cotxe, cotxarro
- -às, -assa (del llatí -aceus, exemple xicotàs (de xic, amb doble sufix augmentatiu: -ot i -as), o «portassa»
- -assar: allargar, allargassar
- -ot, ota: home, homenot; lleig, lletjot
- -otar: espellar, espellotar, xerrar, xerrotejar (amb un segon sufix freqüentatiu -ejar)
Bibliografia
Referències
Viccionari
