L'any 1865, un jove errant, brut i desvalgut, va arribar a un poble i va demanar hospitalitat al metge que vivia en una gran casa aïllada amb la seva filla Joséphine. Durant uns quants dies havia observat a la Joséphine mentre s'enfilava als arbres que envoltaven la casa. Acollit pel metge, comparteix els seus àpats i intriga el seu amfitrió: sembla sord i mut i té els dons de prestidigitador i magnetitzador. Exerceix tant fascinació com repulsió a Joséphine. L'endemà va marxar.
Però quan la Joséphine es troba sola a la casa, torna i entra, llavors sembla que l'home no és sord i mut i parla una llengua estranya. Exerceix passades hipnòtiques a la jove que la posen sota la seva influència. Finalment, la viola brutalment i fuig, però Joséphine el segueix tot i que no sembla obligada a fer-ho. La Joséphine, i l'home que diu que es diu Timothée, passegen pel bosc, semblant que no tenen cap propòsit i viuen de la caça i la recol·lecció, evitant el contacte amb la gent que es troben. Entre els dos protagonistes s'estableix una relació estranya i caòtica, feta de sexe i aventura.
El guió s'inspira en fets reals recollits en un episodi de les cròniques que Marcela Iacub va escriure al diari Libération entre 2003 i 2005. En l'entrevista del director per a les bonificacions del DVD de la pel·lícula, aquest últim explica que aquest cas de mitjan segle XIX i el judici que va provocar és la primera menció legal a França del concepte de control moral que esdevingué posteriorment jurisprudència.[4]
