Atosiban (nom comercial Tractocile) és un inhibidor de les hormones oxitocina i vasopressina. S'utilitza com a medicació intravenosa per a la tocòlisi, per a
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | pèptid sintètic |
| Codi ATC | G02CX01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C43H67N11O12S2 |
| Massa molecular | 993,441209 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 90779-69-4 |
| PubChem (SID) | 5311010 |
| IUPHAR/BPS | 2213 |
| DrugBank | DB09059 |
| ChemSpider | 61877 |
| UNII | 081D12SI0Z |
| ChEBI | 135899 |
| ChEMBL | CHEMBL382301 |
| AEPQ | 100.234.128 |
Atosiban (nom comercial Tractocile) és un inhibidor de les hormones oxitocina i vasopressina. S'utilitza com a medicació intravenosa per a la tocòlisi, per aturar el part prematur. Malgrat que estudis inicials suggerien que es podria utilitzar com a esprai nasal i, per tant, sense ingrés hospitalari, no s'utilitza per aquesta via. Va ser desenvolupat per Ferring Pharmaceuticals a Suècia i citat per primera vegada el 1985.[1]
Químicament és un producte modificat de l'oxitocina que inhibeix l'acció d'aquesta hormona a l'úter, el que atura les contraccions.
El 2005 la revisió sistemàtica feta per la Col·laboració Cochrane va demostrar que tot i que l'atosiban té menys efectes secundaris comparat amb les altres opcions terapèutiques, com la ritodrina, no és millor que el placebo en les seves accions principals, i un estudi mostrava pitjors resultats neonatals. Es suggeria que la nifedipina podria ser més prometedora.[2]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.