Un atanor, en alquímia (també anomenat Piger Henricus i forn filosofal),[1][2] és un forn usat per transmetre calor a la digestió alquímica, elaborat a fi de mantenir una temperatura uniforme. El terme fou utilitzat per la primera volta per Ramon Llull al seu Elucidatio Testamenti R. Lulli.
L'atanor és l'instrument bàsic de l'alquimista i el concepte s'usa tan sols per designar aquest forn específic.[3]
El forn alquímic, segons la descripció que en fa l'alquimista Geber, ha de ser «quadrat,[4] de quatre peus de longitud, tres d'amplada i un gruix de mig peu a les parets». Els materials per ser calcinats s'han de col·locar dins del forn en cassoles d'argila com més resistents millor, fets amb «l'argila que s'empra per a la formació de gresols, per tal que puguin resistir la força del foc, i fins i tot fins a la combustió total de la cosa que es pretén calcinar».[5]
↑De l'àrab hispànic attannûr; aquest de l'àrab clàssic tannūr (التنور), 'forn'; aquest de l'arameutannūrā, i aquest de l'accaditinūru [m] (RAE), o de l'hebreutanur (תַנוּר), 'forn' o 'fornal'. Tanmateix en la doctrina alquímica es fa provenir el terme del grec Α-Θάνατος (Tànatos) ço és la Mort, precedit de la "A" privativa, és a dir "sensa mort" per a indicar la capacitat del fornell de treballar a l'infinit.
↑L'afany dels alquimistes de mantenir secretes les seves arts per tal de preservar-les dels intrusos i dels no-iniciats els va fer concebre els llibres en forma simbòlica i inintel·ligibles per als no-adeptes. La simbologia alquímica és enorme, extensíssima, i abasta tota la totalitat d'aquesta pràctica. Les seves fórmules són indesxifrables per a qui no hagi estudiat abans a fons les diferents arts alquímiques.«El simbolismo alquímico.».