Atac epilèptic

Plantilla:Infotaula malaltiaAtac epilèptic
modifica
Tipusconvulsió i seizure (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia i epileptologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perepilèpsia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10G40, P90 i R56 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9345.9 i 780.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB19011 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003200 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1184846 i 1609294 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012640 Modifica el valor a Wikidata

Un atac epilèptic o convulsió epilèptica (en anglès:Epileptic seizure) es defineix com un símptoma transitori d'activitat neurològica sincrònica "anormal, excessiva en el cervell".[1] Els efectes poden ser suaus o molt aparents. Es poden manifestar en una alteració de l'estat mental, moviments tònics (en la fisiologia) o moviments convulsius i altres símptomes psíquics (com déjà vu o jamais vu). De vegades no s'acompanya per convulsions però la persona afectada perd el control del seu cos i cau a terra. Malgrat el seu nom, també pot ocórrer en persones que no pateixen epilèpsia.

Un 4% de les persones tindran un atac convulsiu cap a l'edat dels 80 anys amb una probabilitat de tenir-ne un segon que serà del 30% al 50%.[2][3] El tractament pot reduir la probabilitat de patir un segon atac en un 50%.[3]

Classificació

Els diferents tipus d'atacs s'organitzen en la pràctica clínica segons com es localitza la font de l'atac dins el cervell (atacs parcials o focals) o segons com es distribueix (atacs generalitzats).[4]

Causes

Les causes "no provocades" d'aquests atacs són l'epilèpsia.

Algunes de les causes que la poden induir són:

Alguns tractaments mèdics poden incrementar el risc d'atacs, com ara la teràpia electroconvulsiva (ECT) que deliberadament provoquen atacs per tractar la depressió major. Molts atacs tenen causes desconegudes.

Diagnosi

Només un 25% de les persones que tenen atacs aparentment de tipus epilèptic tenen realment epilèpsia.[5] És important distingir els atacs principalment epilèptics de les causes secundàries. Les anàlisis de sang, les puncions lumbars i esbrinar si s'han pres drogues poden ajudar per al diagnòstic.[6]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Fisher R, van Emde Boas W, Blume W, Elger C, Genton P, Lee P, Engel J «Epileptic seizures and epilepsy: definitions proposed by the International League Against Epilepsy (ILAE) and the International Bureau for Epilepsy (IBE)». Epilepsia, 46, 4, 2005, pàg. 470–2. Arxivat de l'original el 2019-09-27. DOI: 10.1111/j.0013-9580.2005.66104.x. PMID: 15816939 [Consulta: 8 març 2012]. Arxivat 2019-09-27 a Wayback Machine.
  2. ↑ Herman, ST. «Single Unprovoked Seizures». Curr Treat Options Neurol, 6, 3, 2004, pàg. 243–255. DOI: 10.1007/s11940-004-0016-5. PMID: 15043807.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hosey, MM; Tao, M «Protein kinases of rabbit and human erythrocyte membranes. Solubilization and characterization.». Biochimica et biophysica acta, 482, 2, 1977, pàg. 348–57. PMID: 18184.
  4. ↑ Chen LS, Mitchell WG, Horton EJ, Snead OC «Clinical utility of video-EEG monitoring». Pediatr. Neurol., 12, 3, abril 1995, pàg. 220–4. DOI: 10.1016/0887-8994(95)00021-7. PMID: 7619188.
  5. ↑ Stasiukyniene, V.; Pilvinis, V.; Reingardiene, D.; Janauskaite, L. «[Epileptic seizures in critically ill patients]». Medicina (Kaunas), 45, 6, 2009, pàg. 501–7. PMID: 19605972.
  6. ↑ Krumholz, A; Wiebe, S; Gronseth, G; Shinnar, S; Levisohn, P; Ting, T; Hopp, J; Shafer, P; Morris, H «Practice Parameter: evaluating an apparent unprovoked first seizure in adults (an evidence-based review): report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Epilepsy Society.». Neurology, 69, 21, 2007, pàg. 1996–2007. DOI: 10.1212/01.wnl.0000285084.93652.43. PMID: 18025394.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atac epilèptic
Vegeu Atac epilèptic en el Viccionari, el diccionari lliure.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!