At-Tawbah

At-Tauba (àrab: ٱلتوبة, At-tawba, lit. ‘El penediment’) o El penediment[1] és la novena sura de l'Alcorà, amb 129 aleies. És una de

At-Tawbah
Infotaula de llibreAt-Tawbah
(ar) سورة التوبة
(ar) سورة براءة Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipussura Modifica el valor a Wikidata
Llenguaàrab alcorànic Modifica el valor a Wikidata
Format perAt-Tawba 5 (en) Tradueix
At-Tawba 122 (en) Tradueix
At-Tawba 119 (en) Tradueix
At-Tawba 29 (en) Tradueix
At-Tawba 128–129 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
Part deAlcorà Modifica el valor a Wikidata
Fitxer d'àudio parlat (àrab alcorànic) Modifica el valor a Wikidata

At-Tauba (àrab: ٱلتوبة, At-tawba, lit. ‘El penediment’) o El penediment[1] és la novena sura de l'Alcorà, amb 129 aleies. És una de les darreres sures revelades a Medina. També es coneix com a Al-Baraa o La declaració (àrab: البراءة, Al-barāʾa, lit. ‘La declaració’). El primer títol li ve del fet que s'hi tracta el penediment (tawba, en àrab) i es donen indicacions sobre com cal acceptar-lo (aleies 9:102, 9:118). L'altre títol prové de la primera paraula de la sura: «Declaració de Déu, Al·là, i del Seu enviat».[Alcorà 9:1][2]

Els musulmans creuen que va ser revelada a Medina durant l'expedició de Tabuk, l'any 9 de l'Hègira.

A més de la versió estàndard, se'n conserven unes quantes aleies en el manuscrit de Sanà, un palimpsest que conté una versió primerenca de l'Alcorà. Els pergamins del manuscrit s'han datat amb radiocarboni entre el 578 dC (44 abans de l'Hègira) i el 669 dC (49 dH).[3][4]

Resum

La sura tracta diversos temes que, seguint l'ordre de les aleies, es poden resumir:

  • 1: Déu fa una declaració de dissociació dels politeistes.
  • 2: Els politeistes poden viatjar lliurement durant 4 mesos
  • 3: Seria millor que els politeistes es penedissin
  • 4: Els politeistes que no han trencat cap tractat han de ser perdonats i tractats amb respecte fins que el temps del tractat acabi
  • 5: Un cop passats els mesos sagrats, els politeistes han de ser assassinats, excepte si es penedeixen
  • 6: Tot politeista que demani protecció la rebrà per tal que pugui escoltar les paraules de Déu
  • 7: Els politeistes que han signat un tractat no seran perjudicats
  • 8: Quan els politeistes aconsegueixen algun avantatge, menyspreen allò pactat
  • 9: Els politeistes menyspreen els senyals de Déu
  • 10: Els que hagin infringit els tractats són transgressors
  • 11: Si els que han trencat els tractats es converteixen en musulmans, seran considerats germans dels creients
  • 12: S'anima els musulmans a lluitar contra els líders de la incredulitat
  • 13-16: S'exhorta els musulmans a lluitar contra els que trenquen les treves
  • 17-18: Els que no són musulmans són exclosos de la cura dels temples sagrats.
  • 19: Abbàs és reprès per la seva vanaglòria.
  • 20-22: S'assigna als muhajirun el primer rang entre els musulmans i la seva recompensa.
  • 23-24: Els veritables creients han de rebutjar l'amistat amb els parents més pròxims si són infidels
  • 25-27: La victòria a la batalla de Hunayn es deu a l'ajuda de Déu
  • 28: Els idòlatres són exclosos de la Kaba
  • 29: Jueus i cristians seran atacats si es neguen a pagar la jizya
  • 30: Jueus i cristians són criticats per aplicar l'epítet «fill de Déu» a Uzayr i a Jesús
  • 31-32: Tenen sacerdots i monjos i prenen Jesús com a Senyor a part de Déu
  • 33: L'islam és superior a totes les altres religions
  • 34-35: Els musulmans gasius s'assemblaven als monjos cobejosos, i quin és el seu càstig
  • 36: Els infidels poden ser atacats durant mesos sagrats
  • 37: Els mesos sagrats queden fixats
  • 38–41: Els musulmans són encoratjats a anar en expedició a Tabuk amb esment a l'ajuda de Déu a Mahoma i Abu-Bakr en la cova — Abu-Bakr hi és esmentat com thàniya al-ithnayn, ‘segon dels dos’
  • 42: Els musulmans tebis són represos per voler-se quedar a casa
  • 43: Mahoma és reprès per haver permès a alguns excusar-se d'anar-hi
  • 44-46: Disposició a lluitar per Muhammad, com una prova de fe
  • 47-50: Els musulmans sediciosos són represos
  • 51-52: Recompensa segura als fidels
  • 53-55: Déu rebutja les ofrenes dels infidels i dels hipòcrites
  • 55: La riquesa i la prosperitat dels infidels és senyal de la seva reprovació
  • 56-57: Els musulmans desanimats són represos.
  • 58-59: Els que havien difós notícies calumnioses sobre l'ús de l'almoina per part de Mahoma són represos
  • 60: Com s'ha d'emprar l'almoina
  • 61-69: Rondinaires i hipòcrites són amenaçats
  • 70: I són advertits amb l'exemple dels malvats d'èpoques passades
  • 71-72: Es descriuen les recompenses per als fidels
  • 73-74: Els hipòcrites són denunciats i amenaçats
  • 76-78: La prosperitat dels infidels és el preludi de la seva destrucció
  • 79: Déu es burlarà dels burladors
  • 80: Els difamadors dels fidels mai seran perdonats
  • 81-83: Càstig per als que es queden a casa
  • 84: Mahoma prohibeix pregar a les tombes dels incrèduls i dels hipòcrites
  • 85-87: El Profeta no es pregunta per la prosperitat dels malvats
  • 88-89: Recompensa dels que ajuden l'Apòstol en les seves guerres
  • 90: Els àrabs hipòcrites del desert són represos
  • 91-92: Qui pot romandre legalment a casa seva en temps de guerra
  • 93-96: Altres hipòcrites són represos
  • 97-98: El beduí, el pitjor dels hipòcrites
  • 99: Alguns d'ells són veritables creients
  • 100: Recompensa per als ansar i els muhajjirun
  • 101: Els àrabs del desert i alguns dels habitants de Medina són represos
  • 102-105: Els pastors penitents de Medina són perdonats
  • 106: Altres esperen la decisió de Déu, si és el cas
  • 107-110: Denúncia contra els que van construir una mesquita en oposició a Mahoma i els seus fidels
  • 111-112: Els veritables creients es donen a Déu
  • 113: Els musulmans no resen pels parents idòlatres
  • 114: Per què Ibrahim (Abraham) va orar pels seus pares idòlatres?
  • 115-117: Déu és misericordiós amb els fidels
  • 118: Tres ansar endarrerits són perdonats
  • 119-121: El poble de Medina és reprès pel desig de lleialtat a Mahoma
  • 122: Alguns creients es van excusar d'anar a la guerra
  • 123: Els veritables creients van a la guerra contra els veïns infidels i hipòcrites
  • 124-127: Reprensió d'aquells que dubten de les revelacions de Déu a Mahoma
  • 128-129: L'Apòstol confia en l'ajuda de Déu

Omissió de bàsmala

De les 114 sures de l'Alcorà, aquesta és l'única que no va precedida per la bàsmala.[5] S'han donat diverses explicacions a aquest fet, però la més acceptada, segons Ünal, és que, com que aquesta sura comença amb un ultimàtum a alguns politeistes d'Àrabia, no té sentit precedir aquesta declaració amb una fórmula com la bàsmala que és, de fet, una imprecació que dona seguretat i treva als qui la pronuncien.[5] De fet, tota la sura tracta, en la seva major part, d'una reavaluació de les relacions amb els politeistes, que sovint trencaven els acords pactats amb els musulmans, a través de diversos episodis com la campanya a Tabuk o la revelació de les intrigues dels hipòcrites a Medina[9:64–67][9:101], a més de recalcar la importància del jihad en la causa de Déu[9:24] i de fixar les relacions amb la Gent del Llibre.[6]

Manuscrit de Sanà

Les aleies 122-129 es conserven al foli 22 del manuscrit de Sanà. La seqüència de sures del manuscrit núm. 1 de Sanà no segueix l'ordre alcorànic estàndard i el foli 22 del manuscrit conté també part de la sura 19, Màriam.[7] Experts saudites en història alcorànica emfatitzen que mentre Mahoma era viu, el text alcorànic no seguia la seqüència estàndard de sures actual.[8]

Una altra singularitat del manuscrit de Sanà és que presenta diferències importants en el text alcorànic en relació amb la versió actualment considerada estàndard. En la següent taula es recull el text tal com apareix al manuscrit, sense signes diacrítics, com era habitual a l'època, i una proposta de reconstrucció del text (amb diacrítics), acompanyada del text tal com apareix a la versió estàndard de l'Alcorà, la qual cosa permet copsar les diferències entre els dos textos.

Aleia Ms. Sanà 1, f. 22r[9] Rastres visibles Reconstrucció Text estandard
Alcorà 9:122 Línia 3 ما [كـ]ﺎ ﮞ مَا كَانَ وَمَا كَانَ
Alcorà 9:122 Línia 4 مں كل ا ﻣﻪ مِن كُلِّ أُمَّةٍ مِن كُلِّ فِرْقَةٍ
Alcorà 9:124 Línia 9 و ا د ا ا ٮر لٮ وَإِذَا أُنزِلَتْ وَإِذَا مَا أُنزِلَتْ
Alcorà 9:125 Línia 12 ڡی ٯلو ٮهم ر حس فِى قُلُوبِهِم رِجْسٌ فِى قُلُوبِهِم مَرَضٌ
Alcorà 9:125 Línia 13 ر حر ا ا لی ر ﺣﺴ[ﻬ]ـﻢ رِجزاً إِلَىٰ رِجْسِهِمْ رِجساً إِلَىٰ رِجْسِهِمْ
Alcorà 9:125 Línia 13 و ما ٮو ا و هم ڡـ(ـﺴٯـ)[ـﻮ] ﮞ وَمَاتُوا۟ وَهُمْ فَـٰسِقُونَ وَمَاتُوا۟ وَهُمْ كَـٰفِرُونَ
Alcorà 9:126 Línia 13 ا [و] / / ٮر و أَوَلَا يَرَوْ أَوَلَا يَرَوْنَ
Alcorà 9:126 Línia 15 و لا ٮـ(ـٮـ)ـﺪ كر و ﮞ وَلَا يَتَذَكَّرُونَ وَلَا هُمْ يَذَّكَّرُونَ
Alcorà 9:127 Línia 15 و ا د ا ا [ٮـ]ـﺮ (ﻟ)ـٮ وَإِذَا أُنزِلَتْ وَإِذَا مَا أُنزِلَتْ
Alcorà 9:127 Línia 16 هل ٮر ٮٮا هَلْ يَرَىٰنَا هَلْ يَرَىٰكُم
Alcorà 9:127 Línia 17 ڡا ٮـ[ـﺼ](ـﺮ) ڡـ(ـﻮ) ا فَـﭑنصَرَفُوا ثُمَّ انصَرَفُوا
Alcorà 9:127 Línia 17 ڡصر ڡ ا ﻟـﻠـﻪ فَــصَرَفَ اللهُ صَرَفَ ٱللَّـهُ
Alcorà 9:127 Línia 17 د لک ٮـ(ﺎ ٮـ)//[ـﻢ] (ٯـ)ـﻮ م لا ٮڡٯهو ﮞ ذَٰلِكَ بِأَنَّهُمْ قَوْمٌ لَّا يَفْقَهُونَ بِأَنَّهُمْ قَوْمٌ لَّا يَفْقَهُونَ
Alcorà 9:128 Línia 18 و لٯد حا کم وَلَقَدْ جَاءَكُمْ لَقَدْ جَاءَكُمْ
Alcorà 9:128 Línia 18 ر سو ل ﻣٮـ(ﮑ)ـﻢ رَسولٌ مِنْكُمْ رَسُولٌ مِنْ أَنْفُسِکُمْ
Alcorà 9:128 Línia 19 عر ٮر (ﻋ)ﻠ[ـٮـ](ﻪ) ما عٮٮکم عَزِيزٌ عَلَيْهِ مَا عَنَّتَكُمْ عَزِيزٌ عَلَيْهِ مَا عَنِتُّمْ
Alcorà 9:129 Línia 20 ڡا / / (ٮـ)ـﻮ لو ا [ﻋ](ـٮـ)ـﮏ فَإن تَوَلَّوْا عَنْكَ فَإن تَوَلَّوْا
Alcorà 9:129 Línia 21 ا لد ی لا ا ﻟ[ﻪ] ا لا ﻫﻮ الَّذي لَا إِلَـٰهَ إِلَّا هُوَ لَا إِلَـٰهَ إِلَّا هُوَ

Tres discursos

Des de l'inici fins l'aleà 37, la xerrada inicial es va descobrir a Zil-Qa'adah AH 9. Com que la importància del tema de la xerrada requeria la seva afirmació sobre l'esdeveniment del Hajj, Muhammad va enviar Ali a seguir Abu Bakr, que acabava de marxar cap a la Meca per guiar els pelegrins a la Kaaba. Va entrenar Ali per transmetre la xerrada davant dels representants dels diversos clans d'Aràbia per tal d'assessorar-los sobre les noves directrius polítiques pertinents als musulmans.

Des de l'alea 38 fins a l'alea 72, la xerrada següent va ser revelada durant el Rajab 9 de l'any 19 de l'Èxit o una mica abans, quan Mahoma estava ocupat preparant-se per a la Campanya de Tabuk. Es va animar els creients a prendre part dinàmica en la Jihad, i es va retret seriosament als il·legals per mantenir les seves riqueses i per dubtar a perdre les seves vides en el camí d'Al·là a causa de la seva hipocresia, la seva fe impotent (iman) o la seva imprudència.

La secció final de l'alea 73, penúltima va ser descoberta al seu retorn de la Campanya de Tabuk. Hi ha algunes parts revelades en diferents esdeveniments durant el mateix període de temps i que van ser incorporades per Mahoma a la Sura segons les instruccions d'Al·là. Aquest discurs adverteix els hipòcrites de les seves accions malèvoles i censura els creients que s'havien quedat enrere a la Campanya de Tabuk. En aquest punt, després de renyar-los, Al·là exculpa els genuïns creients que no havien participat en la Jihad en el Camí d'Al·là per una explicació o una altra.

Enmig de l'ayat 97 En altres paraules, a part de la hipocresia, un dels seus defectes és que ni tan sols es van mantenir en contacte amb els musulmans de Medina a través dels quals haurien conegut les regles de la xaria.

És a dir, aquesta gent vol que els musulmans caiguin en un cicle de problemes tal que s'alliberin del tipus d'ordres que troben molt difícils de seguir. Especialment amb motiu de la batalla de Tabuk, aquesta gent tenia l'esperança que aquesta vegada els musulmans s'enfrontaven al gran poder de Roma, així que potser aquesta vegada perdrien tot el seu poder després de ser derrotats pels romans. A més, Allah Ta'ala va dir que, en realitat, aquesta gent està mentint en el cicle de l'autohipocresia, que els farà ser deshonrats tant en aquest món com en el més enllà.[10]

Exegesi

Batalla de Badr

Es creu que algunes parts del capítol parlen de l'ajuda d'Al·là enviant l'exèrcit invisible de guerra, en particular esmentant la batalla de Badr.[11] Segons Muhammad Sulaiman al-Ashqar de la Universitat Islàmica de Medina, que va citar uns quants estudiosos contemporanis i clàssics, l'exèrcit invisible aquí eren els àngels formats per Gabriel,[12][13] Miquel, Rafael i milers dels millors àngels del tercer nivell del cel, tots van venir a la batalla de Badr fent-se passar per Zubayr ibn al-Awwam, company de Mahoma.[14] es consideren com la seva altra virtut personal i estatus venerable segons la creença islàmica.[15][16][17][18] Mentrestant, Mahdi Rizqullah ha recopilat comentaris d'erudits islàmics clàssics, que indiquen que la narració en versos sobre l'assistència dels àngels a la batalla també tenia el suport de hadits de la col·lecció de hadits del Múslim ibn al-Hajjaj, Ahmad ibn Hanbal, i també de la historiografia alcorànica d'Ibn Kathir.[19] Muhammad Nasiruddin al-Albani va comentar una altra narració de suport d'al-Baihaqi i Ibn Ishaq, a través de diverses cadenes de narracions de hadits sobre el testimoni d'uns quants Sahaba diferents.[19] Això incloïa la narració d'Abbas ibn Abd al-Muttalib, que en aquell moment lluitava al costat del politeista quraixita, que va declarar que havia estat fet captiu després de la batalla per un genet a qui no reconeixia gens del rang musulmà. Segons l'autoritat hadith d'Ahmad ibn Hanbal, el captor d'Abbas va ser confirmat per Mahoma com un dels àngels que van ajudar els musulmans durant aquesta batalla.[19]

Versicles 9:2 - 9:6

L'Alcorà, capítol 9 (At-Tawba), versos 2–6:

« *9:2 «Vosaltres, ˹politeistes˺, podeu viatjar lliurement per la terra durant quatre mesos, però sapigueu que no tindreu escapatòria d'Al·là, i que Al·là deshonrarà els infidels.»
  • 9:3 Al·là i el Seu Missatger [es fan] a tothom el dia del pelegrinatge major que Al·là i el Seu Missatger estan lliures dels politeistes. Així doncs, si us penediu, ˹pagans˺, serà millor per a vosaltres. Però si us en alleugereu, sapigueu que no tindreu escapatòria d'Al·là. I doneu bones notícies ˹Oh Profeta˺ als infidels d'un càstig dolorós.
  • 9:4 Pel que fa als politeistes que han respectat tots els termes del seu tractat amb vosaltres i no han donat suport a un enemic contra vosaltres, honoreu el vostre tractat amb ells fins al final del seu termini. Certament, Al·là estima els qui són conscients ˹d'Ell˺.
  • 9:5 Però un cop passats els mesos sagrats, mateu els politeistes ˹que van violar els seus tractats˺ allà on els trobeu, captureu-los, assetgeu-los i espereu-los per tot arreu. Però si es penedeixen, fan les oracions i paguen l'impost d'almoina, allibereu-los. Certament, Al·là és Perdonador, el Més Misericordiós.
  • 9:6 I si algú dels politeistes demana la teva protecció ˹Oh Profeta˺, concedeix-la-hi perquè puguin escoltar la Paraula d'Al·là, i després acompanya'ls a un lloc segur, perquè són un poble que no té coneixement.
 »
— alcorà,9:2-6

9:5 s'anomena el Vers de l'Espasa. El periodista Arun Shourie ha criticat aquest i molts altres versos de l'Alcorà, sostenint que la Sunnah i el Hadith són igualment evocadors en el seu suport a la Jihad.[1] Molts erudits islàmics convencionals, però, afirmen que aquest vers es relaciona amb un esdeveniment molt específic de la història islàmica primerenca, és a dir, el pacte que van fer i trencar consecutivament les tribus politeistes de la Meca:74-91. Alguns pensen que fàcilment passen per alt el fet que els erudits islàmics sovint citen l'Alcorà com el llibre perfecte per a tots els temps, tots els llocs i tots els humans, i si és així, els seus versos no necessiten mai un context històric. D'altra banda, fins i tot si no se suposa que l'Alcorà tingui una explicació contextual històrica, el context proporcionat (com ara la infidelitat en pactes i tractats) s'esmenta als versos anteriors, per tant, forma part del mateix Alcorà en lloc de relacions contextuals d'un altre món. Segons Asma Afsaruddin, citant diverses opinions d'exegetes primerencs sobre els politeistes àrabs, el consens entre els primers comentaristes ha estat que això no es tradueix en assassinats indiscriminats.[20]:88-89

« Mujāhid va dir que aquest vers garanteix la seguretat de les persones en general (insān) que van venir a escoltar el Profeta recitar l'Alcorà fins que van tornar al lloc de refugi d'on van venir.
El Tanwīr al-miqbās diu que el vers mana al Profeta que concedeixi un salvaconducte a qualsevol d'entre els politeistes que ho demani, perquè pugui escoltar la recitació de la paraula de Déu. Si no creu (s. abraça l'islam), se li ha de concedir un passatge segur de tornada a la seva terra (waṭanahu). Això és així perquè són persones que ignoren els manaments de Déu i la seva unitat. 		»
— Asma Afsaruddin 'Lluitant pel camí de Déu: Jihad i martiri en el pensament islàmic, 2013, pàg. 88-89

De la mateixa manera, l'erudit de l'islam occidental Rudolph F. Peters també afirma que aquest vers no recolza l'assassinat indiscriminat.[21]

Versicle 9:29

At-Tawbah també conté: cita|Lluiteu contra aquells que no creuen en Al·là, ni en l'Últim Dia, ni prohibeixen allò que ha estat prohibit per Al·là i el Seu Missatger, i aquells que no reconeixen la religió de la veritat entre la gent de l'Escriptura, fins que paguin la Jizya amb submissió voluntària i se sentin sotmesos.[12]}}

Al-Rāzī (m. 606/1210), en aquesta ocasió va citar una autoritat exegètica primerenca, Abū Rawq (m. 140/757), que va explicar que aquest vers no era una condemna unilateral de tots els jueus i cristians, sinó d'aquells que no segueixen les prescripcions contingudes a la Torà i l'Evangeli, respectivament. De la mateixa manera, Al-Qurṭubī (m. 671/1273) no va llegir a l'Alcorà 9:29 una denúncia general de la Gent del Llibre com una col·lectivitat indiferenciada.[20][22] Els erudits musulmans moderns com Muhàmmad Àbduh compartien punts de vista similars, coincidint que aquest vers va ser revelat amb motiu de la campanya militar a Tabuk, i aquest vers tracta específicament de la Gent del Llibre, i també que l'únic tipus de guerra legítima sobre la qual hi ha unanimitat entre els erudits musulmans és la Guerra defensiva quan la proclama l'imam en cas d'atac a territori musulmà. El Gran Imam d'al-Azhar de 1935 a 1945, Mustafa Al-Maraghi, assenyala que 9:29 significa: «lluiteu contra els esmentats quan es donen les condicions que fan necessari lluitar, és a dir, agressió contra vosaltres o el vostre país, opressió i persecució contra vosaltres per la vostra fe, o amenaça de la vostra seguretat, tal com van cometre contra vosaltres els bizantins, que va ser el que va conduir a Tabuk».[23]

Versicle 9:103

Al Kitab al-Kafi, Jàfar as-Sàdiq ha narrat que els imams no necessiten el que la gent posseeix, sinó que cobren impostos religiosos d'acord amb Al·là: «Preneu de la seva riquesa (impostos religiosos) i caritat amb la qual els purifiqueu i feu que augmentin i invoqueu benediccions sobre ells». Per tant, és la gent que necessita que l'imam accepta d'ells.[24]

Col·locació i coherència amb altres sures

La idea de la relació textual entre els versos d'un capítol s'ha discutit sota diversos títols com ara nazm i munasabah en la literatura no anglesa i coherència, relacions textuals, intertextualitat i unitat en la literatura anglesa. Hamiduddin Farahi, un erudit islàmic del subcontinent indi, és conegut pel seu treball sobre el concepte de nazm, o coherència, a l'Alcorà. Fakhruddin al-Razi (mort el 1209 dC), Zarkashi (mort el 1392) i uns quants altres erudits alcorànics clàssics i contemporanis han contribuït als estudis.[25] Tot l'Alcorà emergeix així com un llibre ben connectat i sistemàtic. Cada divisió té un tema diferent. Els temes dins d'una divisió estan més o menys en l'ordre de la revelació. Dins de cada divisió, cada membre de la parella complementa l'altre de diverses maneres.

Referències

  1. ↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001, p. 287-310. ISBN 84-8256-958-9. 
  2. ↑ «9. Surah At Taubah (The Repentance) - Sayyid Abul Ala Maududi - Tafhim al-Qur'an - The Meaning of the Qur'an». www.englishtafsir.com. Arxivat de l'original el 2024-05-30. [Consulta: 20 febrer 2021].
  3. ↑ «Birmingham Qur'an manuscript dated among the oldest in the world». University of Birmingham, 22 juliol 2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  4. ↑ «'Oldest' Koran fragments found in Birmingham University». BBC, 22 juliol 2015. [Consulta: 22 juliol 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Ünal, Ali.. The Qurʼan with annotated interpretation in modern English. Somerset, N.J.: Tughra Books, 2008, p. 385. ISBN 978-1-59784-144-3. OCLC 234244740. 
  6. ↑ Saheeh International.. The Qur'ān: English meanings and notes. Al-Muntada Al-Islami Trust, 2012, p. Surah 9: at–Tawbah. ISBN 978-9960-792-63-7. OCLC 840114255. 
  7. ↑ Sadeghi i Goudarzi, 2012.
  8. ↑ «Experts doubt oldest Alcorà claim», 27 juliol 2015. Arxivat de l'original el 6 setembre 2015. [Consulta: 27 juliol 2015].
  9. ↑ Sadeghi i Goudarzi, 2012, p. 62.
  10. ↑ «Surah falaq-in english translation». [Consulta: 18 novembre 2023].
  11. ↑ Omar Al-Muqbil. «Surat at-Tawbah Ayat 40» (en indonesi, arab). Tafsirweb. Islamic University of Madinah; Ministry of Religious Affairs (Indonèsia); Ministry of Islamic Affairs, Dawah and Guidance. [Consulta: 30 gener 2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 Ibn Kathir. «Tafsir Ibn Kathir (English): Surah Al Tawbah». Quran 4 U. Tafsir. [Consulta: 22 desembre 2019].
  13. ↑ al-Misri, Mahmud. Sahabat-Sahabat Rasulullah vol 1: Zubair bin Awwam. Pustaka Ibnu Katsir, 2015, p. Shaja'ah Zubayr ibn al-Awwam Radhiyallahu anh (bravery of Zubayr ibn al-Awwam; by Mahmud al-Misri. ISBN 9789791294386. ; official Book review by Basalamah; quoting various supplementary sources such as Sahih Bukhari, Sahih Muslim, Siyar A'lam Nubala, Al-Tirmidhi, Prophetic biography of Ibn Hisham, etc.|llengua=id, ar}}
  14. ↑ Bin Al-Hassan, 2012.
  15. ↑ Rizqullah, 2005, p. 410.
  16. ↑ Abasoomar i Abasoomar, 2016.
  17. ↑ Nasrulloh, Muhammad. «46: Doa Rasulullah SAW ketika perang Badar». A: PERISTIWA DIBALIK TURUNNYA AL-QURAN: Fakta Sejarah Pengantar Turunnya Ayat-Ayat Al-Quran (ebook) (en indonesian, arabic). Aghitsna Publisher, 2020, p. 92–93. ISBN 9786236865101. 
  18. ↑ Omar Al-Muqbil. «Surat Ali-Imran ayat 125» (en indonesian, arabic). Tafsirweb. Islamic University of Madinah; Ministry of Religious Affairs (Indonesia); Ministry of Islamic Affairs, Dawah and Guidance, 2016. [Consulta: 30 gener 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Mahdi Rizqullah Ahmad. Maftukhin. Biografi Rasulullah Sebuah Studi Analitis Berdasarkan Sumber-sumber yang Otentik (ebook) (en indonesi). Qisthi Press, 2017, p. 441–443. ISBN 9789793715568. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Afsaruddin, Asma. Striving in the Path of God: Jihad and Martyrdom in Islamic Thought (en anglès). OUP USA, 2013-06-27. ISBN 978-0-19-973093-3. 
  21. ↑ Peters, Rudolph. Jihad in Classical and Modern islam, 2005. 
  22. ↑ Tafsir al-Kabir, al-Razi, التفسير الكبير. 
  23. ↑ Mustafa, al-Maraghi. Tafsir al-Maraghi. 10. p. 95. محمد مصطفى المراغي. 
  24. ↑ Al-Kulayni, Abu Ja’far Muhammad ibn Ya’qub. Kitab al-Kafi. South Huntington, NY: The Islamic Seminary Inc., 2015. ISBN 9780991430864. 
  25. ↑ Hamiduddin Farahi, translated by Tariq Mahmood Hashmi. Exordium to coherence in the Quran: an English translation of Fātiḥah Niẓām al-Qurʼān. Lahore: al-Mawrid, 2008. ISBN 978-9698799571. 

Bibliografia

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.