Viuen als rius en zones de substrat de sorres i argiles. Són més freqüents a les zones baixes, on els podem trobar associats als macròfits submergits o en vores arrecerades dels rius Fluvià i Ter, per exemple. També es troben a capçaleres temperades de muntanya, les quals pertanyen normalment a zones càrstiques. Tendeixen a ensorrar-se dins dels sediments de la llera dels rius, o, si més no, a restar mig coberts pels fragments de fulles i els detritus.[3]
Poden tolerar contaminacions tèrmiques i orgàniques, i fortes reduccions del cabal. És aquesta resistència davant la pol·lució la que els treu qualsevol valor com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius.[3]
Referències
↑Latreille, P. A., (1802). Histoire naturelle générale et particuliere des Crustacés et des Insectes. Vol. 3, 467 pp.
↑«Asellidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 10 de març 2011. [Consulta: 5 maig 2012].
Bibliografia
Martin, Joel W. i George E. Davis, 2001. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles, Science Series 39. 124.
Schultz, G. A., 1982. Isopoda. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 249-254.
.svg){kind=icon}
