Asthenes és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa nombroses espècies oriündes d'Amèrica del Sud les àrees de distribu
Asthenes és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa nombroses espècies oriündes d'Amèrica del Sud les àrees de distribució de les quals es troben entre el nord de Colòmbia i Veneçuela fins a l'extrem sud d'Argentina i Xile.[1] Són popularment conegudes com a cistellers[2] en referència als nius ovoïdals que construeixen teixint branquetes i herba.
Les espècies anteriorment agrupades en els gèneres Schizoeaca i Oreophylax, ara reunides en el present,[3]
Descripció
Els cistellers són furnàrids petits, mesuren entre 14,5 i 19 cm de longitud, generalment de cua llarga, que es troben en pastures o terrenys arbustius oberts o semioberts, principalment als Andes (algunes espècies ocorren en diversos altres ambients geogràfics). Són primàriament terrestres, tímids i difícils de ser ben observats, cosa que fa encara més difícil de distingir les moltes espècies que s'assemblen l'una amb l'altra. Són punts claus de distinció la presència o absència d'estriat, per dalt o per baix; la presència de mascareta, generalment marro-ataronjat; i l'extensió marronosa a la cua. Les rectrius són amples i arrodonides en algunes espècies, més estretes i puntuades en altres. Tots els cistellers tenen vocalitzacions força similars, de manera que la veu té valor limitat en la separació de les diverses espècies. S'alimenten principalment d'insectes i altres invertebrats.[4] La majoria són espècies sedentàries, però almenys dues espècies (Asthenes pyrrholeuca i Asthenes hudsoni) són migratòries.[5]
Taxonomia i etimologia
Els estudis genètics moleculars d'Irestedt et al. (2006)[6] i Moyle et al. (2009) trobaren que Asthenes era un gènere polifilètic. Estudis posteriors de Derryberry et al. (2010b, 2011),[7][8] amb un mostreig de tàxons major, van mostrar que quatre espècies llavors col·locades en aquest gènere (A. humicola, A. patagonica, A. steinbachi, A. cactorum), estaven realment més properes a un grup de gèneres consistents de Pseudoseisura, Xenerpestes, etc., i van nomenar un nou gènere, Pseudasthenes, per a aquelles quatre espècies. Aquest canvi taxonòmic va ser aprovat a la Proposta N° 433 al SACC.[9]
Després de la transferència de les quatre espècies per a Pseudasthenes, Asthenes romania parafilètic pel fet que l'espècie Oreophylax moreirae i totes les espècies llavors agrupades a Schizoeaca (harterti,helleri, vilcabambae, palpebralis, coryi, perijana, fuliginosa i griseomurina) estaven barrejades en el mateix.[10]
D'aquesta manera, es va proposar la transferència de les espècies llavors a Oreophylax i Schizoeaca a Asthenes, cosa que va ser aprovada en la Proposta N° 434 al SACC.[3]
El nom genèric Asthenes deriva del grecantic «ασθενης asthenēs» que significa “insignificant”.[11]
↑Les espècies A. arequipae i A. huancavelicae són reconegudes com a espècies separades d'A. dorbignyi per l'IOC, Manual dels Ocells del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) seguint diversos autors, com Ridgely & Tudor, 2009 i Fjeldså & Krabbe, 1990. Tanmateix, la Proposta N° 27 del SACC, proposant-ne la separació es troba pendent d'aprovació esperant més dades.
↑El grup del sud de subespècies Asthenes sclateri conegut com a cistell de Córdoba, és considerat coespecífic amb Asthenes wyatti per HBW, BLI, i més recentment per l'IOC i Clements checklist/eBird,[16] pel fet que les diferències morfològiques i vocals són molt lleugeres, i a l'ocurrència d'intergradació del llac Titicaca.
↑L'espècie A. ayacuchensis va ser separada d'A. vilcabambae amb base a les evidències vocals i moleculars subministrades per Hosner et al (2015); el que va ser aprovat a la Proposta N° 697 al SACC.
↑Addicionalment, HBW i BLI també reconeixen A. usheri com a espècie separada d'A. dorbignyi, amb base en diferències morfològiques i de vocalització.
↑ 4,04,1Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1a. ed.. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 288-289, làmines 7(12–17), Asthenes, p. 290–294, làmines 8(1-19)».. ISBN 978-0-292-71748-0.
↑Remsen, J. V. Genus Schizoeaca (Thistletails) in the Handbook of the Birds of the World. vol.8. Barcelona: Lynx edicions, 2003, p. 271-274. ISBN 978-84-87334-50-4.
↑ 15,015,115,215,3del Hoyo, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en inglés). Barcelona. Lynx Edicions and BirdLife International.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.