El partit va ser fundat el juliol de 1932[1] per promoure els ideals del panasianisme, la creació d'un estat-nació multiètnic segons el cinc races sota una unió,[2] i l'establiment d'una estructura que gradualment reemplacés el poder militar sobre Manxukuo per un control civil. Va arribar a ser considerat el «ventre espiritual del govern [de Manxukuo]».[3] L'emperador Puyi va ser nomenat president honorari de l'Associació Concòrdia, mentre que el Primer ministre de Manxukuo n'era el president.[4] Per 1934 el partit comptava amb uns 300.000 membres inscrits i 900 seccions locals.[4]
No obstant això, el partit va ser incapaç de complir amb els seus objectius inicials,[3] i finalment va ser convertit en un simple instrument autoritaridels militars japonesos de l'Exèrcit de Kwantung. Els japonesos aviat van aconseguir el control del partit, i encara que van renunciar a crear un partit de masses, sí que van establir una xarxa burocràtica en l'àmbit local i regional.[5] L'oficial japonès Kanji Ishiwara era partidari que l'Associació Concòrdia constituís l'avantguarda de l'Exèrcit de Kwantung en els seus objectius polítics —i també a prosseguir amb els objectius del moviment panasiàtic—,[6] però Kuniaki Koiso i altres militars japonesos es van oposar rotundament a una idea com aquesta. Encara que va mantenir un important aparell burocràtic, i la seva estructura i lideratge van ser reorganitzats entre el 1936 i el 1937, el cert és que a partir del 1937 el partit va abandonar tots els seus objectius inicials, inclosos els plantejaments fets per Ishiwara.[6]
