Assalt al tren postal Glasgow-Londres

Plantilla:Infotaula esdevenimentAssalt al tren postal Glasgow-Londres
Imatge de la placa commemorativa
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 52′ 44″ N, 0° 40′ 10″ O / 51.878888888889°N,0.66944444444444°O / 51.878888888889; -0.66944444444444
TipusAssalt al tren
furt Modifica el valor a Wikidata
Data8 agost 1963 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLedburn (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, Buckinghamshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Cost dels danys2.595.997 £ (1963) Modifica el valor a Wikidata

L'Assalt al tren postal de Glasgow-Londres és el nom que es dona al robatori d'uns 2,6 milions de lliures esterlines (equivalents a 40 milions de lliures en l'actualitat) d'un tren postal (de la Royal Mail), fet que va tenir lloc el dia 8 d'agost de 1963 a Bridego Railway Bridge, Ledburn, prop de Mentmore a Buckinghamshire, Anglaterra.[1] La major part dels diners robats no van ser recuperats. Mai es va trobar a tres dels lladres i dos dels condemnats a presó escaparen. Encara que no portaven armes de foc la sentència estàndard va ser de 30 anys de presó.

Planificació del robatori

Aquest robatori va ser planificat en diverses parts sense un comandament únic. La mateixa operació del robatori va ser planificada i executada per Bruce Reynolds, la informació va provenir d'un individu desconegut amb l'àlies de "Ulsterman". Els organitzadors de camp van ser Gordon Goody, Buster Edwards i Charlie Wilson, amb Brian Field com l'enllaç entre els lladres i l'informador.

El tren de la Royal Mail

A les 6:50 PM del dimecres 7 d'agost de 1963 el tren) "Up Special" de l'Oficina Postal Ambulant “travelling post office” (TPO) sortí de l'estació central de Glasgow, a Escòcia cap a l'Euston Station de Londres. El tren era empès per una locomotora dièsel -elèctrica i constava de 12 vagons i transportava 72 treballadors del Post Office.

El correu es va carregar al tren a Glasgow i també durant parades en el viatge o sense parar a partir de sacs penjats expressament.

El segon vagó portava grans quantitat de diners i en aquella ocasió, per haver un dia festiu en els bancs, encara en portava més que les 300.000 lliures de costum.[2]

Vista de 'Sears Crossing' on els lladres van prendre el control del tren 51° 53′ 23″ N, 0° 40′ 23″ O / 51.88972°N,0.67306°O / 51.88972; -0.67306
Bridego Bridge, l'escenari del robatori 51° 52′ 44″ N, 0° 40′ 10″ O / 51.87889°N,0.66944°O / 51.87889; -0.66944

Aturament del tren

Just després de les 3 AM el conductor, Jack Mills de Crewe, aturà el tren a West Coast Main Line a un semàfor en vermell a Ledburn, en un lloc conegut com a 'Sears Crossing', entre Leighton Buzzard a Bedfordshire i Cheddington a Buckinghamshire. Però aquest senyal vermell havia estat producte de la manipulació dels lladres.

El robatori

Els lladres van assaltar el segon vagó on hi havia els diners. Els empleats de l'oficina postal no van presentar resistència efectiva i no hi havia cap policia ni guarda de seguretat al vagó. Els empleats van ser obligats a posar la cara a terra.[3]

Els lladres van treure 121 dels 128 sacs del vagó en 25 minuts, fent una cadena humana, i els van portar a un camió que tenien preparat.

Sembla que en el repartiment van tocar a 150.000 lliures per cada lladre

Judici als lladres

El judici als lladres s'inicià a Aylesbury Assizes Buckinghamshire el 20 de gener de 1964 i va durar 51 dies.[4]

El 15 d'abril de 1964 es van dictar sentències de 30 anys de presó per a set dels lladres.[5]

Escapades

Immediatament després del judici dos dels criminals, Charlie Wilson i Ronnie Biggs, escaparen de la presó.

El 12 d'agost de 1964, Wilson escapà de la presó Winson Green Prison de Birmingham. Dues setmanes després d'escapar Wilson es va fer la cirurgia plàstica a París.

El novembre de 1965, Wilson estava a la ciutat de Mèxic visitant els seus amics Bruce Reynolds i Buster Edwards.[6]

11 mesos després de Wilson, Ronnie Biggs escapà de Wandsworth Prison, i inicia un exili per França, Espanya, Austràlia i Brasil durant més tres dècades. Tornà a Anglaterra on va complir vuit anys de presó, sortint en llibertat el 2009 per motius humanitaris. Va morir el 18 de desembre de 2013.[7]

Recuperació dels diners

2.631.684 lliures van ser robades del tren. La majoria estaven en bitllets d'una i cinc lliures

Només una petita part dels diners es van poder recuperar. Menys de 400.000 lliures van ser finalment recuperades. Roy James portava a sobre 12.041 lliures quan va ser capturat.

Referències

  1. «The Great Train Robbery, 1963». Time (magazine) [Consulta: 21 agost 2007]. «Els 15 lladres...van ser tractats com herois popùlars per part de la premsa i la gent. Aquest robatori només va durar 15 minuts i només es va exercir la violència sobre el conductor del tren el qual va ser colpejat al cap i mai es va recuperar completament. Un dels seus autors, Ronnie Biggs, escapà de la presó i fugí al Brasil fins que va tornar voluntàriament a Anglaterra el 2001 per acabar de complir la seva sentència a la presó.» Arxivat 2007-10-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-10-05. [Consulta: 8 agost 2012].
  2. «British Transport Police History: The Great Train Robbery». British Transport Police [Consulta: 25 juliol 2007].
  3. The Great Train Robbery (2008) - Crime Archive Series by Peter Gutteridge
  4. Hodson, Tom «The crime of the century». The Buckingham and Winslow Advertiser, 03-05-2007.[Enllaç no actiu]
  5. Jean Archer. Buckinghamshire Headlines. Countryside Books, 1992. ISBN 1-85306-188-3. 
  6. "Killing Charlie" by Wensley Clarkson, with Part 2: Inside and Outside providing details of Wilson's escape from prison.
  7. Ramos, Rafael «Juglar, fugitivo y, sobre todo, ladón.». La Vanguardia, 19-12-2013, pàg. 8 [Consulta: 19 desembre 2013].

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!