 Askella |
|---|
| Tipus | estrella múltiple, estrella binària, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | A2.5Va[1] |
|---|
| Constel·lació | Sagitari |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Radi | 3,27 R☉ |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 2,59 (banda V)[2] |
|---|
| Temperatura efectiva | 8.670 K[3] |
|---|
| Paral·laxi | 36,98 mas[4] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | 21,11 mas/a [4] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 10,79 mas/a [4] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 68,9 km/s[5] |
|---|
| Velocitat radial | 24,7 km/s[6] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 8.000 cm/s²[7] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 19h 2m 36.7302s[4] |
|---|
| Declinació (δ) | -30° 7' 11.7721''[4] |
|---|
|
|
Askella o Ascella (ζ Sagittarii / ζ Sgr / 38 |Sagittarii) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +2,60.[8] És la tercera més brillant de la constel·lació darrere de Kaus Australis (ε Sagittarii) i Nunki (σ Sagittarii). El seu nom prové del llatí i significa «aixella», en al·lusió a la seva posició en el cos del guerrer.
A 89 anys llum de distància del sistema solar, Askella és un estel binari amb les seves dues components de tipus espectral A. L'estel principal està catalogat com una gegant blanc de tipus espectral A2III i 9.000 K de temperatura.[9] La seva lluminositat és 31 vegades major que la del Sol, amb una massa de 2,2 masses solars.[10]
La component secundària està catalogada com una subgegant de tipus A2IV una mica més freda que la seva companya amb una temperatura de 8.500 K. 26 vegades més lluminosa que el Sol, té una massa de 2,1 masses solars.[9] Aquests paràmetres físics indiquen que en realitat ambdós estels són estels blancs de la seqüència principal, no gegants ni subgegants.[10] Amb una separació mitjana entre ells de 13,4 ua —que oscil·la entre 10,6 i 16,1 ua per l'excentricitat de l'òrbita—, el període orbital del sistema és de 21,14 anys.[10]
Un tènue company de magnitud +9,8, denominat Askella C, es troba visualment a 75 segons d'arc de la primària. Es desconeix si forma realment part del sistema estel·lar, o el que és més probable, està alineada a l'atzar.
Referències
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Accurate stellar rotational velocities using the Fourier transform of the cross correlation maximum» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2011. DOI: 10.1051/0004-6361/201016386.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 3-2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
- ↑ «CCDM J19026-2953AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Ascella Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Ascella» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 23 desembre 2020].
.svg){kind=small}
