PROFILBARU.COM

Un arxiu històric és una institució cultural que conserva, tracta i difon documentació de valor permanent, que li ha arribat mitjançant transferència de l'arxiu central o intermedi, com també per donació, dipòsit o adquisició, amb finalitat cultural i com a eina bàsica per a la investigació històrica. Un exemple d'arxiu històric com a institució és l'Arxiu Nacional de Catalunya o l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Els arxius històrics també són, d'acord amb la primera accepció un conjunt orgànic documental, el conjunt de documents que han perdut la seva vigència administrativa i han adquirit un valor permanent, del tipus que sigui preferentment secundari, cultural o històric.^[1] Un exemple en aquesta accepció és el fons de l'Administració Reial i Senyorial de l'Arxiu Nacional de Catalunya, dins de l'Administració Reial, l'ANC conserva 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle xvi fins al xix.

Introducció

La tipologia d'arxius segons el cicle de vida dels documents diferencia l'arxiu històric de l'arxiu administratiu. Un document travessa en la seva vida per diversos períodes: des de la seva elaboració o recepció, i durant un període més o menys curt de temps, és objecte d'ús intensiu per la resolució d'assumptes del creador; amb el transcurs del temps cada vegada és menys utilitzat, va perdent el seu valor segons els fins pels quals havia estat creat on finalment es decideix la seva destrucció o conservació permanent.

Els arxius històrics integren la documentació seleccionada pel seu valor informàtic, històric i cultural, la qual es conserva a perpetuïtat, en les condicions òptimes que garanteixen la seva integritat i transmissió a les generacions futures, pel fet d'esdevenir part del patrimoni històric de la humanitat i no trencar d'aquesta manera la idea d'unitat d'arxiu.

Llista d'arxius històrics

Alguns arxius de Catalunya:

Arxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Arxiu Històric del Poble Nou
Arxiu Municipal de Barcelona
Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona)
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Històric Comarcal d'Igualada
Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà
Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes
Arxiu Històric del Port de Tarragona
Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa
Arxiu Històric de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Arxiu Històric de la Selva del Camp
Arxiu Històric del Port català
Arxiu Històric de Sabadell
Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Alguns Arxius de l'Estat espanyol

Archivo General de Indias
Archivo General de Simancas
Archivo General de la Administración
Archivo de la Corona de Aragón

Archivo de la Real Chancillería de Valladolid
Archivo Histórico Provincial de Vizcaya
Archivo Histórico Provincial de Guipúzcoa
Archivo Histórico Municipal de Valencia
Archivo Histórico de Radio Ciudad Real
Archivo Histórico del Banco de España
Archivo Histórico de la Universidad de Sevilla
Archivo Histórico Nacional
Archivo Histórico Nacional - Sección Guerra Civil
Archivo Histórico Nacional - Sección nobleza
Archivo Histórico de Protocolos de Madrid
Archivo Histórico Provincial de Álava
Archivo Histórico Provincial de Las Palmas
Archivo Histórico Provincial de Tenerife
Archivos Históricos del Ministerio de Defensa
Archivos históricos provinciales - Gobierno de Aragón

Arxius històrics de la Generalitat de Catalunya

Segons l'article 11 del Decret 76/1996, de 5 de març,^[2] pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya (DOGC, 2180, 11/05/1996), els arxius històrics de la Generalitat acullen la documentació següent:

La documentació semi-activa que és objecte d'utilització administrativa molt infreqüent.
La documentació històrica, que, transcorreguda la seva vigència administrativa i prèvia aplicació de l'avaluació i tria corresponent, s'ha de conservar permanentment. La documentació ha de romandre en la fase semi-activa com a màxim fins als trenta anys d'haver estat generada o rebuda pel departament o ens corresponent.

L'arxiu històric que ha de rebre la documentació es determina segons els criteris següents:

L'Arxiu Nacional de Catalunya rep la documentació generada pels òrgans centrals dels departaments i ens definits a l'article 2 del present Decret.
Els arxius integrats en la xarxa d'arxius històrics comarcals reben la documentació generada pels òrgans següents: Delegacions territorials del Govern i dels departaments de l'Administració de la Generalitat, serveis territorials dels ens definits a l'article 2 del present Decret. Ens definits a l'article 2 del present Decret que tinguin un àmbit territorial d'actuació de caràcter regional, comarcal o local. Els departaments o ens que han generat o rebut la documentació dipositada als arxius històrics han de ser informats periòdicament de les consultes que els particulars i investigadors realitzin de la documentació mentre romangui en fase semi-activa i del procés de tria i avaluació a què la documentació sigui sotmès.

Vegeu també

Referències

↑ Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007.
↑ «DECRET 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya». DOGC, 2180, 11-03-1996, pàg. 4.

Bibliografia

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. Los Archivos, Entre La Memoria Historica Y La Sociedad Del Conocimiento. Editorial UOC, 2003
BERNAL CERCÓS, Àngels, MAGRINYÁ RULL, Anna i PLANES ALBETS, Ramon (ed.). Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007, Departament de Cultura. Subdirecció General d'Arxius, 2007. ISBN 978-84-393-7445-9
CAYETANO MARTÍN, Maria del Carmen. ¿La información en los archivos históricos: derecho o disciplina?. Boletín de la ANABAD, ISSN 0210-4164, Tomo 49, Nº 3-4, 1999, pags. 295-304.
DUCHEIN, Michel. Características, estructuras y funciones de los archivos históricos. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México, Coordinación de Humanidades, Centro de Estudios sobre la Universidad, 1980
FAVIER, Jean. Les archives. Paris: Presses Universitaires de France, 1958. (6a ed. : 1997).
HEREDIA HERRERA, Antonia. Archivistica general teoría y practica. Sevilla: Serivicio de publicaciones de la diputación de Sevilla, 1993
HEREDIA HERRERA, Antonia. ¿Qué es un archivo?. Madrid: Ediciones Trea, 2007.
LODOLINI, Elio. Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli, 19*84 (6a ed.: 1992) (traducció al castellà de Mercedes Costa Paretas, Archivística. Principios y problemas. Madrid: ANABAD, 1993).
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos. "Tradición y modernidad en los archivos históricos". Revista d'Història Medieval (València), 11 (2000), pàgs. 255-277.
PAGAROLAS I SABATÉ, Laureà. "Els arxius històrics". Bibliodoc. Anuari de Biblioteconomia, Documentació i Informació (Barcelona), 1999, pàg. 155-166.
PLANES I ALBETS, Ramon. "Mètode arxivístic i història dels arxius: els arxius municipals de Catalunya". Lligall. Revista Catalana d'Arxivística (Barcelona), 5 (1992), pàg. 11-39.
ROMERO TALLAFIGO, Manuel. Archivística y archivos: soportes, edificios y organización. Carmona: S & C Ediciones; Asociación de Archiveros de Andalucía, 1994 (3a ed.: 1997).
SCHELLENBERG, Theodore R. Modern archives. Principles and techniques. Melbourne: F. W. Cheshic, 1956 (traducció al castellà de Manuel Carrera Stampa, Archivos modernos. Principios y técnicas. La Habana: Instituto Panamericano de Geografía e Historia, 1958).
SERRANO MOTA, Maria de la Almudena, GARCIA RUIPÉREZ, Mariano. El Patrimonio documental: Fuentes documentales y archivos. Cuenca: Ediciones de la universidad de Castilla- la Mancha, 1999