La capacitat de l'ACVO és de 10.000 metres lineals de prestatgeria en armaris compactes dels quals actualment n'hi ha aproximadament 6300 d'ocupats. Entre els fons documentals més importants que hi ha dipositats a l'Arxiu podem destacar els fons municipals dels Ajuntaments d'Aiguafreda, Castellterçol, Granollers, Santa Eulàlia de Ronçana i Tagamanent; la documentació administrativa del Consell Comarcal del Vallès Oriental, els fons judicials dels Jutjats de Primera Instància de Granollers i Mollet; la documentació de l'Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura: la documentació dels Cambres Agràries de diversos pobles de la comarca; el fons personal Josep Molas i el fons documental de la Baronia de Montbui, integrada per les poblacions de Santa Eulàlia, Bigues, Riells, L'Ametlla, Lliçà d'Amunt, Palaudàries i Sant Mateu de Montbui).[1]
Per acord establert amb l'Ajuntament de Granollers, l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental custodia el fons de l'Hemeroteca Municipal Josep Móra que comprèn, entre altres, una voluminosa col·lecció de publicacions periòdiques d'àmbit comarcal. Aquest Arxiu comparteix instal·lacions amb l'Arxiu Municipal de Granollers, que hi té dipositat una part dels fons municipals i l'Arxiu d'Imatges.[1]
Documents destacats
Pergamí de Mas Carbonell
Pergamí datat el 20 de gener de 1600 pertanyent al fons patrimonial del mas Carbonell, de Santa Maria de Palautordera. Es tracta de la venda d'una peça de terra situada a l'esmentada localitat, feta per Joan Estaper a favor de Segimon Susqueda, tots dos de Sant Celoni.
El Pergamí del mas Carbonell de Santa Maria de Palautordera és un pergamí datat el 20 de gener de 1600 pertanyent al fons patrimonial del mas Carbonell, de Santa Maria de Palautordera. Es tracta de la venda d'una peça de terra situada a l'esmentada localitat, feta per Joan Estaper a favor de Segimon Susqueda, tots dos de Sant Celoni. Es tracta d'un dels 44 pergamins dels fons d'aquesta masia que tenia propietats al Vallès però també al Maresme. També conté dos documents en paper. La cronologia del fons va de 1344 a 1637.[1]
Ban oferint l'indult
Ban del general Martínez Campos, capità general de Catalunya, oferint l'indult als carlins que es presentin amb armes o cavalls. Va ser enviat a la majoria dels ajuntaments catalans a les acaballes de la tercera guerra carlina. Està datat a Barcelona el 13 de maig de 1875.
El Ban oferint l'indult als voluntaris carlins és un paper imprès, un document del fons municipal de Castellterçol. Es tracta d'un ban del general Martínez Campos, capità general de Catalunya, oferint l'indult als carlins que es presentin amb armes o cavalls. Va ser enviat a la majoria dels ajuntaments catalans a les acaballes de la tercera guerra carlina. Està datat a Barcelona el 13 de maig de 1875.[1]
Cadastre de 1784
A la col·lecció de documents de l'ACVO hi ha un curiós cadastre de Parets del Vallès de 1784. El cadastre de cada poble era una relació dels propietaris i dels impostos que pagaven a l'administració reial. Aquest impost, creat per l'administració borbònica, és un precedent històric de l'actual IBI (impost sobre els béns immobles) i que grava la propietat de cases, pisos i finques. El document en qüestió, del qual mostrem la primera pàgina, permet saber quins eren els propietaris de Parets en aquell moment i què pagaven pels seus immobles.[1]
Fons
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa.
En data 2 d'octubre de 2023, a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental hi havia dipositats els fons documentals següents:
Fons de l'Administració de la Generalitat de Catalunya
Oficina Comarcal del Departament d'Agricultura, 1962-2003.
