L'Arxiu Capitular de Lleida és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia i conservació de la documentació generada per l'administració de la catedral.
El capítol de la catedral és un col·legi de sacerdots erigit en l'esmentada església al qual correspon la celebració de les funcions litúrgiques més solemnes de la catedral. Li pertoca endemés aquells oficis que el dret i el bisbe diocesà li encomanin.[1] Entre aquests oficis hi ha el de conservar, custodiar i promoure el patrimoni artístic de la Catedral i de l'Arxiu. El més freqüent és que l'arxiu capitular s'hagi conservat separadament de l'arxiu diocesà. Els arxius capitulars han d'estar dirigits per canonges arxivers.
Història
L'any 1149, Ramon Berenguer IV juntament amb Ermengol VI, comtes de Barcelona i d'Urgell, recuperen la ciutat de Lleida, i restauren la diòcesi amb la posterior consagració de la catedral a la ciutat, prenent aquesta el nom de Santa Maria in Sede. Guillem Pere de Ravidats, bisbe de Roda, és proclamat alhora bisbe de Lleida. Un cop consagrada la nova catedral, el bisbe es dedicà a organitzar-la. Trasllada dignitats a Lleida i, amb les Ordinationes ecclesie Ilerdensis de 1168, determina l'estructura del capítol de la catedral.
És a partir d'aquest any que es pot parlar de la coexistència, en les primeres dependències de la catedral, d'uns primitius scriptorium i archivium per tal de custodiar els còdexs procedents molt probablement de la catedral de Roda, així com els primers documents generats i rebuts des d'aleshores.
No fou fins a les reformes fetes entre 1441 i 1444 que s'instal·la l'arxiu a l'edifici de la Canonja, a l'ala nord del claustre de la Seu Vella de la Seu Vella, on hi va romandre fins al 1707.
Després dels anys d'esplendor dels segles xiv i xv, la Seu Vella comença a patir un cert abandó a finals del segle xvi. La Guerra dels Segadors (1640) fou l'inici d'una desfeta que la Guerra de Successió (1707) agreujà encara més.
Amb la presa de la ciutat de Lleida per les tropes de Felip V l'any 1707, aquest va ordenar el tancament de la catedral al culte i la convertí en caserna militar, que es va mantenir com a tal fins a l'any 1948. Pel que fa a l'arxiu de la catedral aquest va ser traslladat, ja el mateix 1707, a l'església de Sant Llorenç, que va actuar com a seu catedralícia fins a l'any 1781.
L'any 1781 l'arxiu s'instal·là definitivament a les sales habilitades en un edifici annex a la Catedral Nova, on patí els estralls de dos incendis. De totes maneres no va ser fins a la Guerra Civil de 1936 que la documentació va sofrir els danys més greus quan el dia 25 de juliol de 1936 la catedral va ser incendiada per una columna d'anarquistes que es dirigien al front d'Aragó. Val a dir que bona part de la documentació va poder ser salvada de les flames quan un funcionari de l'ajuntament, Joan Grau i Morell, en saber que la catedral seria incendiada, va poder traslladar la documentació de l'arxiu capitular als soterranis de l'ajuntament, lloc on també hi va anar a parar molta altra documentació procedent de diferents institucions, fet que va comportar la barreja de fons i documents. D'aquí que actualment alguns documents de l'Arxiu Capitular de Lleida es conservin a la Paeria, com per exemple llibres i pergamins de l'administració de la Pia Almoina, i a l'Arxiu Històric Provincial i viceversa.
Però encara no s'acaba aquí el trasllat de l'arxiu d'un lloc a un altre: finalitzada la guerra, la documentació de l'arxiu retorna a Lleida i és dipositada al Palau Episcopal fins a 1955, any en què es trasllada de manera definitiva a les dependències reconstruïdes de la Catedral nova de Lleida.
Edifici
L'arxiu està situat a la planta superior de la Catedral Nova de Lleida, a la Plaça Almudí Vell. Disposa de 10 sales repartides entre dues plantes i suposen una capacitat de 355 m², 990 metres lineals de prestatgeries, 693 ml ocupats i 297 ml lliures.
El 3 de juliol de 2008 es va iniciar la remodelació de l'arxiu amb el condicionament i modernització de l'espai, destacant el sistema de climatització i les millores per als usuaris i investigadors. L'arxiu es va tornar a obrir al públic al setembre de 2009.
Fons
L'Arxiu Capitular de Lleida és considerat com un dels arxius més rics i complets dels arxius eclesiàstics de Catalunya. Gràcies a ell es poden reconstruir prop de 1.000 anys d'història de la ciutat de Lleida, de poblacions relacionades amb el Capítol Catedralici i també és important per conèixer la Corona d'Aragó.
L'Arxiu Capitular de Lleida disposa de 5 fons: Lleida, Roda, Àger, gràfic i musical. A tot això cal sumar-hi la biblioteca i l'hemeroteca. És important destacar que en els últims anys s'ha incrementat notablement tota la tasca de catalogació i adequació de tota la documentació.
Fons de Lleida
seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Còdex
S. XII a principis s. XIX
63 llibres entre manuscrits, incunables i impresos
Un 25% digitalitzat.
Destaca la Bíblia de Lleida, el segon còdex hispà medieval més gran d'Europa del segle XII
També el Llibre d'usatges i constitucions de Catalunya, de la segona meitat del segle xiv
Pergamins
S. XII – S. XVIII
Aproximadament 9.000 pergamins
L'any 2010 s'havien catalogat 5.226 pergamins. La resta esta per inventariar. Un cop estiguin tots inventariats possiblement es veuran modificades les dates extremes.
Entre els pergamins més destacats hi ha la donació de Ramon Berenguer per a la restauració del culte a Lleida.
Documentació diversa
S. XIII - Actualitat
Unes 4.000 caixes (arxivadors)
El fons documental està en procés de catalogació. Fins a l'any 2010 se n'havia digitalitzat un 20%.
Cal destacar dins d'aquesta documentació les Ordenacions de l'Estudi General, el que avui és la Universitat de Lleida.
Fons de Roda
Seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Còdex
S. XI - XVIII
37 llibres entre manuscrits, incunables i impresos
Tota aquesta part esta digitalitzada.
Destaca el Pontifical de Roda de l'any 1191.
Pergamins
S. X - s. XVIII
1.269 pergamins
Tots els pergamins estan catalogats en una base de dades i la majoria es troben digitalitzats.
En aquesta secció s'hi troba el document més antic de l'arxiu, que és la Consagració i titulació de la Catedral de Roda.
Documentació diversa
S. X - s. XVIII
Unes 11 caixes (arxivadors)
En procés de catalogació.
Fons d'Àger
Seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Pergamins
S. XI – s. XVIII
1251 pergamins
Tots els pergamins d'aquesta secció es troben catalogats en una base de dades, dels que més de la meitat estan digitalitzats.
Destaquen els testaments d'Arnau Mir de Tost i la seva dona.
Documentació diversa
S. XII – s. XVIII
4 caixes (arxivadors)
En procés de catalogació
Fons gràfic
Dates extremes
Volum
Comentaris
Mapes, plànols, gravats i dibuixos
S. XII – S. XX
261 documents gràfics (entre plànols, gravats i dibuixos)
La major part de la documentació és referent a la construcció de la Catedral Nova
Fotografies
S. XX
Indeterminat
És un fons reduït. Destaquen les imatges de la reconstrucció en la dècada de 1940 de la Seu Nova per Regiones Devastadas
Fons musical
Seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Cantorals
S. XV – S. XX
45 cantorals
La majoria dels cantorals estan classificats i digitalitzats.
Documentació diversa
S. XIX – S. XX
55 caixes (arxivadors)
Es tracta de partitures, llibres i goigs.
L'any 2010 s'havia catalogat una quarta part del fons.
Biblioteca
Seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Biblioteca
S. XVI – segle xxi
Hi ha 12.667 llibres, entre els que hi ha alguns exemplars repetits.
S. XVI: 99 llibres
S: XVII: 382 llibres
S: XVIII: 1.542 llibres
S: XIX: 1.263 llibres
S: XX: 9.009 llibres
S: XXI: 372 llibres
S'està actualitzant i modernitzant el catàleg, no tan sols introduint tota la informació en una base de dades, sinó que s'està ordenant segons els paràmetres actuals. Tot i això encara hi ha uns 900 llibres sense datar.
Hemeroteca
Seccions
Dates extremes
Volum
Comentaris
Biblioteca
S. XIX – segle xxi
Aproximadament 1.000 títols
Tot i que fonamentalment es tracta de publicacions de caràcter religiós, també hi ha altres publicacions, com ara:
L'Arxiu Capitular de Lleida disposa dels seus propis inventaris i catàlegs, en procés d'elaboració, els quals poden ser consultats pels usuaris en la seu de l'arxiu tant en paper com mitjançant els ordinadors que hi ha disponibles en la sala dels investigadors.
Planas, Josefina; Fité, Francesc. (2001). Ars Sacra, Seu Nova de Lleida. Els tresors artístics de la Catedral de Lleida. Lleida. Ajuntament de Lleida. Col·lecció Jaume Ferrer.
Abad i Lasierra, M (1850). Descripción del Sacramentario de Roda. España Sagrada, vol. XLVII, Madrid.
Aixalà, C. (1991). Ferrer Guerau: La custòdia gòtica de Lleida (1506 – 1513). Actes del Congrés de la Seu Vella de Lleida. La Paeria. Lleida.
Alcoy i Pedrós, R. (1991). Llibre dels usatges i Constitucions de Lleida. La Seu Vella de Lleida. La Catedral, els promotors, els artistes. S. XIII-XV. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Alcoy i Pedrós, Rosa. (1991). Constitutiones Capituli Sedis Ylerdensis, La Seu Vella de Lleida. La Catedral, els promotors, els artistas. S. XIII-XV, Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Altisent i Jové, J.B. (1926). "El Pontificat de Roda (s. XI)". Analecta Sacra Tarraconensia, vol. II.
Argilés i Aluja, Caterina (2010). Una ciutat catalana d'època de crisi: Lleida, 1358-1500. El treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d'obra de la Seu Vella. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.
Ayuso Marazuela, Teófilo. (1944). La Biblia de Lérida. Otro importante códice casi desconocido. Universidad. Saragossa.
Barriga i Planas, Josep Romà. (1975). El sacramentari, ritual i pontificat de Roda. Cod 16 de l'arxiu de la catedral de Lleida, c. 1000. Fundació Vives Casajuana. Barcelona.
Bolòs, Jordi (2008). Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles xiv i xv, Pagès editors - Ajuntament de Lleida. Lleida.
Borràs i Perelló, Luís. (1911)., Efemérides del Obispado de Lérida. s/ed. Lleida.
Busqueta, Joan. (2000). Llibre de les Constitucions i Estatuts de l'Estudi General de Lleida. Els Estatuts Fundacionals (Lleida, 1300). Universitat de Lleida. Lleida
Castillón Cortada, Francisco (1994). Catálogo del archivo de la Catedral de Lleida. Fardos de Roda de Isábena. "Aragonia Sacra", núm IX
Coll i Rosell, Gaspar. (1995). Manuscrits jurídics I il·luminació. Estudi d'alguns còdexs dels Usatges I Constitucions de Catalunya I del Decret de Cràcia 1300-1350. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona.
La custòdia de la catedral de Lleida (1999 díptic), Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.
Ducos, Jacques (1971). "Roda de Isábena. Una diócesis española de los Pirineos centrales". Ilerda, núm 32. Lleida.
Lladonosa i Pujol, Josep. (1972-1974). Història de Lleida. ed. Camps Calmet.
Martinell i Brunet, Cèsar. (1926). La Seu Nova de Lleyda. ed. Castells, Valls.
Vilà i Tornos, Francesc. (1991). La Catedral de Lleida (segle XVIII). Pagès editors. Lleida.
