Arqueociats

Els arqueociats (Archaeocyatha) són un grup extint d'animals, considerats una classe de Porifera (esponges de mar).[1][2] El seu nom prové del

Arqueociats
Infotaula d'ésser viuArqueociats
Archaeocyatha Modifica el valor a Wikidata

Diverses espècies d'arqueociats Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Fòssil tàxon fòssil Modifica el valor a Wikidata
Període
Cambrià inferior Cambrià inferior Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumPorifera
ClasseArchaeocyatha Modifica el valor a Wikidata
Vologdín, 1937

Els arqueociats (Archaeocyatha) són un grup extint d'animals, considerats una classe de Porifera (esponges de mar).[1][2] El seu nom prové del grec archaīos, «antic» i cyathus, «copa». Aquests animals són exclusius del Cambrià inferior i Cambrià mitjà.

Els arqueociats eren de mida petita (d'entre 10-15 centímetres d'alçada), i eren bentònics i sèssils. Eren organismes filtradors que presentaven una distribució geogràfica molt extensa ja que s'han trobat fòssils d'arqueociats en tots els continents, excepte Sud-amèrica.

Morfologia

Esquema de la morfologia d'un arqueociat, amb: 1. Interval, 2. Septe, 3. Cavitat Interior, 4. Porus, 5. Muralla Interior, 6. Muralla Externa, 7. Àpex, 8. Tàbula

Els arqueociats es consideren esponges i només es coneix el seu esquelet calcari, en el qual s'observa una morfologia simple.

L'estructura de l'esquelet presenta una forma cònica allargada amb una doble paret que conforma l'anomenada muralla (una d'externa i una d'interna), on es localitzava la part viva de l'organisme. Les parets presenten una sèrie de porus, més grans a la muralla externa que a la interna, que faciliten tant l'aportació d'aigua a la cavitat interior com la funció de filtració. La cavitat interior es situa just al centre de l'organisme amb una obertura a la part superior que afavoreix l'evacuació de l'aigua filtrada. Aquests esquelets presentaven septes que recorren l'interval (espai entre septes) des de la part superior fins a l'inferior de l'esquelet, de manera rectilínia. Les tàbules (rectes), i els dissepiments (lleugerament corbats), uneixen horitzontalment dos septes.[3]

Els pilars uneixen dos tàbules o dissepiments de manera vertical. La part inferior de l'esquelet s'anomena àpex, on s'uneixen les dues muralles i que manté l'organisme subjectat al fons marí.

Durant l'explosió cambriana, els arqueociats van desenvolupar exoesquelets durs. En aquest cas, tot l'esquelet estava constituït de calcita sense espícules.

Totes les especies d'arqueociats estan recollides en una classificació que inclou 308 gèneres. Les principals diferències es basen en la morfologia de l'esquelet, però també en diferencies bioestratigràfiques i geogràfiques.

Paleoecologia

Representació esquemàtica d'un ecosistema d'arqueociats 1.- Arqueociats vius. 2. Restes d'arqueociats morts (formant bioconstrucció).

Els arqueociats van ser els primers formadors de bioconstruccions de la història de la Terra. Aquestes bioconstruccions reben el nom de "red patches".[4] Van formar bioconstruccions molt abans que apareguessin els esculls de coralls,[5] tenien un hàbit epifàunic i vivien en zones de plataforma mitjana formant “colònies gregàries”.

Alimentació

Els arqueociats eren organismes filtradors, que tenien una relació simbiòtica amb algues (fotosíntesi), d'on obtenien gran part dels seus nutrients.[4] Aquesta interacció afavoria la precipitació de calcita, que formaba l'exoesquelet, el qual avui es preserva fòssil.

Distribució

Fòssil d'Arqueociat vista basal

Aquests animals eren cosmopolites, ja que varies espècies s'han trobat en roques del Cambrià a Sibèria, Austràlia, Amèrica del nord, nord-oest d'Àfrica, sud-oest d'Europa i sud-est d'Àsia. Es creu que els Arqueociats es reproduïen de manera similar a les esponges actuals, ja que presenten una àmplia distribució i diversitat a gairebé tots els oceans del Cambrià. Tot i així poques espècies presenten àmplies dispersions geogràfiques: dels 308 gèneres definits avui dia, només 23 són realment cosmopolites.[6]

Utilitat bioestratigràfica

Durant el Cambrià el planeta presentava un únic oceà (Pantalassa) i cinc masses continentals que es trobarien principalment a l'hemisferi Sud formant Gondwana i Euràsia, i a l'equador Laurència, Sibèria i Bàltica.[7] A Pantalassa els Arqueociats vivien en condicions d'aigües tropicals, compreses entre els paral·lels 30º N i 30º S, fins i tot, algunes espècies creixien a latituds de fins a 40º S. La situació de nord Àfrica, propera al pol Sud, sembla "incompatible" amb l'existència de bioconstruccions a l'àrea del Marroc, on les latituds oscil·larien entre els 75° S, per això, es creu que hi havien corrents marines calentes que afavoririen el desenvolupament d'aquestes bioconstruccions.[6]

Presencia del fòssil a Catalunya

Fòssil d'Arqueociat (Exemplar de Salut de Terrades, Catalunya)

Els fòssils d'arqueociats a Catalunya només s'han trobat a una localitat, a prop de La Salut de Terrades, Alt Empordà. Es troben en estrats de bioconstruccions algals, amb materials del Paleozoic.[8] Els materials trobats a l'aflorament son majoritàriament pissarres i quarsites de color negre, amb alguns nivells intercalats de calcàries bioconstruïdes.[9]

Els estrats són compostos de construccions de calcimicrobis i arqueociats de mides variables, que presenten un important desenvolupament lateral i són intercalats amb materials siliciclàstics. Al sostre d'aquesta successió, es troben petits monticles formats quasi exclusivament per arqueociats de mida gran (15cm).[9]

A l'aflorament, es diferencien dos tipus d'associacions d'arqueociats:

  • Associació pionera amb arqueociats solitaris de mida petita que vivien al fons d'aquesta plataforma carbonàtica, i eren escassos.
  • Associació constructora amb arqueociats colonials de mida mes gran i mes abundància i capacitat constructora.[9]

El descobriment d'aquest aflorament va ser molt important per a l'historia paleontològica i geològica de Catalunya. La importància d'aquest descobriment es deu al fet que, sabent que els arqueociats son exclusius del Cambrià, es va poder datar la presencia de roques d'aquest període geològic a Catalunya.[10]

Filogènia

Des del descobriment dels primers arqueociats, han sorgit diverses interpretacions sobre la seva afiliació filogenètica. No obstant això, com que tenen una morfologia similar a les esponges, actualment es considera una classe pertanyent al fílum de Porifera. Anàlisis filogenètiques situen els arqueociats com a grup germà de les demosponges.[1]

Taxonomia

La classe Archaeocyatha inclou sis ordres:[11]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arqueociats
  1. ↑ 1,0 1,1 Reitner, J. & Mehl, D. «Monophyly of the Porifera». Verhand. Naturw. Ver. Hamburg, 1996. 10.23689/fidgeo-2563.
  2. ↑ «Els arqueociats | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juliol 2026].
  3. ↑ Skorlotova, N. A. «Pathological Changes of Archaeocyathids» (en anglès). Paleontological Journal, 53, 2, 3-2019, p. 114–119. DOI: 10.1134/S0031030119020114.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cowen, Richard. History of life. 3a edició. Malden, Mass.: Blackwell Science, 2000. ISBN 0-632-06119-7. 
  5. ↑  Turek, Vojtech, Jaroslav Marek, and Josef Benes. La Gran enciclopedia de los fósiles. Artia, Praga: Susaeta, 1989. Print.
  6. ↑ 6,0 6,1 Los montículos arrecifales de Algas y Arqueociatos del Cámbrico Inferior de Sierra Morena. IV: Bioestratigrafía y Sistemática de los Arq ueocia tos Por E. MORENO EIRIS
  7. ↑ «Museo de Geología - Búsquedas». [Consulta: 6 abril 2022].
  8. ↑ GEOZONA 158 BOADELLA - LA SALUT DE TERRADES (Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General del Medi Natura)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Las sucesiones estratigráficas con arqueociatos del cámbrico inferior de la península ibérica. Perejón, Antonio. Eiris, Elena
  10. ↑ Aragonès, Enric «El Mapa Geològic de Catalunya entre el XIV Congrés Internacional i la guerra civil (1926-1936)». El Mapa Geològic de Catalunya entre el XIV Congrés Internacional i la guerra civil (1926-1936), Vol. 15, noviembre 2008.
  11. ↑ «BioLib: Biological library - Archaeocyatha». [Consulta: 23 novembre 2020].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.