L'arxidiòcesi comprèn els següents departaments de la província de Córdoba: Calamuchita (llevat la parròquia de La Cruz), Capital, Colón, Punilla (llevat les parròquies de Capilla del Monte i de La Cumbre), Río Primero (llevat la - pedanía de Castaño), Río Segundo (llevat la part sud-oriental i les parròquies de Luque i Santiago Temple), Santa María i Totoral.
La diòcesi de Còrdova va ser erigida el 10 de maig de 1570 amb la butlla papalSuper specula militantis Ecclesiae de Pius V. Va obtenir el seu territori des de la diòcesi de Santiago de Xile (avui arxidiòcesi). En els documents papals la diòcesi tenia el títol Tucumanensis i la seu del bisbe estava a la ciutat de Santiago del Estero, on es trobava la catedral de Santiago.[1] Originalment sufragània de l'arxidiòcesi de Lima, el 20 de juliol de 1609 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de La Plata o Charcas (avui arxidiòcesi de Sucre, a Bolívia).
El 28 de novembre de 1697, la seu de la diòcesi es va traslladar oficialment a Còrdova, encara que el bisbe ja hi residia permanentment d'ençà de diversos anys a causa de la decadència de Santiago del Estero. El 28 de març de 1806 i 15 de desembre 1828 va cedir part del seu territori per a la creació, respectivament de les diòcesis de Salta (avui arxidiòcesi) i del vicariat apostòlic de San Juan de Cuyo (avui arxidiòcesi). El 5 de març de 1865 es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Buenos Aires.
El 20 d'abril de 1934 va cedir altres porcions del territori per a la creació de les diòcesis de Río Cuarto i de La Rioja, i al mateix temps va ser elevada al rang d'arxidiòcesimetropolitana amb la butlla Nobilis Argentinae nationis de Pius XI.
L'11 de febrer de 1957, el 10 d'abril de 1961 i el 12 d'agost de 1963 van cedir més porcions de terreny per a la creació de, respectivament, de diòcesis de Vila María, de San Francisco i Cruz del Eje.
Cronologia episcopal
Francisco Beaumonte, O.F.M. † (10 de maig de 1570 - ? mort)
Jerónimo Albornoz, O.F.M. † (8 de novembre de 1570 - 27 d'octubre de 1574 mort)
Jerónimo de Villa Carrillo, O.F.M. † (27 de març de 1577 - ? mort)
Francisco de Vitoria, O.P. † (13 de gener de 1578 - 1592 mort)
Fernando Trexo y Sanabria, O.F.M. † (28 de març de 1594 - 24 de desembre de 1614 mort)
Butlla Super specula militantis Ecclesiae, a Francisco Javier Hernáez, Colección de bulas, breves y otros documentos relativos a la iglesia de América y Filipinas, vol. II, Bruselas 1879, pp. 320-321(llatí)
