Arnau Martínez i Serinyà (Barcelona, 14 d'abril de 1880 — Barcelona, 4 de novembre de 1910)[1] fou un advocat, poeta i crític literari català.
Com a advocat, va treballar amb Ildefons Sunyol i Casanovas.[2] Com a crític literari, col·laborà a Joventut, L'Atlàntida i El Poble Català, des d'on defensà la composició poètica del sonet. Publicà els seus poemes a Catalunya: revista literària quinzenal. La seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants. Té influències d'Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d'Annunzio. Morí jove i l'únic llibre que publicà, anomenat Sonets (1910), va sortir després de la seva mort, per iniciativa i a cura del seu amic Jeroni Zanné.[3]
Referències
