Arganell

En terminologia nàutica, un arganell o gabieta era un pescant amb una politja que facilitava antigament les operacions tradicionals d’ancorar i desancorar.&#

Arganell
Àncora clàssica fermada en el seu pescant (serviola d'estribord).[1]

En terminologia nàutica, un arganell o gabieta era un pescant amb una politja que facilitava antigament les operacions tradicionals d’ancorar i desancorar.[2][3] L’arganell anava muntat en una barca auxiliar (de forma fixa o desmuntable), a proa o a popa. La politja permetia redirigir l’orinc[4] des de la vertical fins a la horitzontal i hissar l’àncora de forma més còmoda.

Semblants als arganells d'àncora hi ha els arganells de xarxa o de nanses, que simplifiquen les operacions d'hissar xarxes, nanses o estris semblants. Normalment, substitueixen la politja per un corró de dimensions apropiades a la tasca. En els vaixells petits els arganells poden girar lliurement, sense motor. En embarcacions més grans i càrregues feixugues, el corró pot anar motoritzat, convertint l'arganell en un argue mecànic o torn.[5]

L'erudit Auguste Jal proposava, indirectament, que els arganells eren petits argues d'eix horitzontal (vegeu "guindeau" i paràgraf final d'aquest article).

  • Cadena, àncora, orinc/grupial i gall/gaiatell.[6]
    Cadena, àncora, orinc/grupial i gall/gaiatell.[6]
  • Detalls de l'àncora en la serviola de babord[7]
    Detalls de l'àncora en la serviola de babord[7]
Vista d'un arganell a la popa d'una llanxa. Part inferior del gravat.

Referències

  1. ↑ Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 339. ISBN 978-84-7283-419-4. 
  2. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 desembre 2025].
  3. ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina per Pere Labernia. Espasa, 1864, p. 788. 
  4. ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 desembre 2025].
  5. ↑ «Teixint xarxes ancestrals». YouTube, 06-03-2024. [Consulta: 14 desembre 2025].
  6. ↑ Antoni, Corcoll i Llobet; Filològica, Secció. Garota : estudi antropològic, geolingüístic i etimològic: Antoni Corcoll i Llobet ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Joan Veny]. Institut d'Estudis Catalans, 2017-11-29, p. 130. ISBN 978-84-9965-372-3. 
  7. ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 1548. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.