Conjunt de dos arcs ojivals. L'exterior, que dona al carrer de l'Església, està format per tretze dovelles regulars i brancals de pedra. L'interior presenta una estructura similar, tot i que els brancals i part de l'arc han estat absorbits pels habitatges existents a banda i banda. La funció dels arcs és doble substentació d'un edificació, i obertura a un carrer.[1]
El call de la ciutat estava situat quasi tocant a l'església parroquial de St. Joan, de nord a sud de la vila. Aquesta zona quedava dins del primer clos, molt prop del perímetre murari.[1]
Història
Aquests arcs pertanyien a l'antic call judaïc existent a la vila entre els segles XII i XV. Segons la tradició i la documentació, corresponien a una de les entrades de l'antic barri hebreu de la ciutat, que malauradament està poc conservat.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2«Arcs del carrer del Call». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 novembre 2017].
_-_1.jpg)
