Els anys de Grigóriev a Sant Petersburg foren tempestuosos. El 1847 va tornar a Moscou, on treballà com a professor de jurisprudència de la primera escola secundària de Moscou i col·laborà amb el "Full de la ciutat de Moscou" (rus: Московский городской листок, Moskovski gorodskoi listok). El 1847 Grigóriev es va casar amb Lídia Fiódorovna Korx (germana dels escriptors Ievgueni i Valentín Korx). El matrimoni feu breument d'ell un home de vida correcta.
Gràcies a la seva relació amb Aleksei Galàkhov, va començar les seves col·laboracions amb Otétxestvennie zapiski, on Grigóriev escrigué com a crític teatral i literari en els anys 1849-1850.
Hi havia també actors provincials, mercaders i petits funcionaris amb cares inflades, i tota aquesta petita gentola, juntament amb els escriptors, es lliuraven a una borratxera colossal i monstruosa ... La borratxera unia tothom; bevien i se'n vantaven orgullosos.[7]
»
Grigóriev fou el principal teòric del cercle, que arribà al seu màxim durant els primers anys de la dècada de 1860.
En 1861, Grigóriev va treballar durant un any a la revista Epokha dels germans Dostoievski. Com a Moskvitianin, els seus col·laboradors eren pótxvenniki; no obstant això, el seu entusiasme es va esvair i va tornar a Sant Petersburg. Grigóriev va reprendre la seva existència bohèmia, i va quedar amb deutes abans de començar a escriure crítiques teatrals per a diversos periòdics. Tot i que les seves crítiques van ser populars, la seva addició a la beguda li passà factura. Va morir a causa d'un accident cerebrovascular mentre estava tancat a la presó, per causa dels seus deutes, a Sant Petersburg, el 1864.[1] Està enterrat al cementiri Mitrofànievskoie, al costat del poeta Lev Mei. Els articles de Grigóriev van ser recollits i publicats en un volum, el 1876, per Nikolai Stràkhov.[15]
