Antrim .mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .la
| Tipus | vila | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Regne Unit | |||
| País | Irlanda del Nord | |||
| Comtat | Comtat d'Antrim | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 19.986 (2001) | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | BT41 | |||
| Prefix telefònic | 028 | |||
| Lloc web | antrimandnewtownabbey.gov.uk | |||
Antrim (anglès) o Aontroim (gaèlic irlandès) que significa "granja solitària"; en escocès de l'Ulster Antrìm,[1] Anthrim[2] o Entrim[3]) és una ciutat del Comtat d'Antrim, al nord-est d'Irlanda del Nord, en la ribera del riu Six Mile Water, a mitja milla al nord-est del llac Neagh. Segons el cens del 2001 té una població de 20.001 habitants. Es troba a 35 km al nord-oest de Belfast amb tren, i recentment també s'usava la línia fèrria de Lisburn.
Antrim va guanyar fama el 2004 amb l'obertura del Centre Comercial Internacional Junction One, que va ser, fins a l'obertura d'un similar a prop de Banbridge, l'únic d'Irlanda del Nord.
Es va lliurar una batalla a prop d'Antrim entre Anglaterra i Irlanda durant el regnat d'Eduard III d'Anglaterra, i el 1642 va tenir lloc una batalla naval al llac Neagh, el Vescomte de Massereene i Ferrard (que va fundar el Castell d'Antrim el 1662) va tenir el dret de mantenir la batalla naval al llac. Durant la rebel·lió irlandesa del 1798, el 7 de juny de 1798 els rebels de la Societat dels Irlandesos Units van atacar sense èxit la ciutat sota les ordres de Henry Joy McCracken, acabant així la Batalla d'Antrim. El governador del comtat, Lord O'Neill, va ser mortalment ferit en la batalla. Abans de l'Acta d'Unió, Antrim va retornar a dos membres al parlament en virtut de les cartes de patents concedides el 1666 per Carles II d'Anglaterra.
Les divisions i suburbis d'Antrim inclouen Ballycraigy, Carnbeg, Caulside, Dublin Road, Greenvale, Greystone, Islandbawn, Meadowlands, Muckamore, Newpark, Niblock, Parkhall, Rathenraw, Riverside, Springfarm, Steeple, Stiles, The Folly i Townparks.
Ballycraigy, Steeple i Stiles es considerarien principalment protestants, mentre Rathenraw seria la zona catòlica.
Antrim és classificada com una gran ciutat per l'Agència d'Investigació i Estadístiques d'Irlanda del Nord (NISRA) (població entre 18.000 i 75.000 habitants). En el cens del 29 d'abril del 2001, Antrim constava de 20.001 habitants, dels quals:
L'estació de ferrocarril d'Antrim es va obrir l'11 d'abril del 1848, i es va tancar per al tràfic de mercaderies el 4 de gener del 1965.

Hi ha molts edificis històrics a la ciutat, especialment dins i al voltant de High Street. El palau de justícia es troba al final del carrer, prop de la porta Barbican, l'antiga entrada al Castell d'Antrim. També hi ha joies ocultes, com una ferreria del segle xix (actualment és una botiga) a Bridge Street amb el distintiu d'una ferradura a l'entrada.

Antrim va ser la llar de l'escriptor i poeta Alexander Irvine. Més tard va escriure La meva senyora de la cantonada Chimney. Era una referència a la seva mare.
Mark Allen, jugador de snooker, va fer un debut el 2007 amb una primera ronda victoriosa enfront del campió Ken Doherty, de la ciutat d'Antrim. Maurice Jennings, autor d'El llegat de Llàtzer va créixer i encara viu a Antrim.
George Macartney, 1r comte de Macartney, va néixer a Antrim. Fou el primer ambaixador britànic a la Xina durant el regnat de l'emperador Qianlong de la dinastia Qing.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.