Antoni de Barnola i Verdaguer (Barcelona, 1840 - Barcelona, 24 d'abril de 1912) fou un polític conservador i notari català del segle xix,[1] fill del també polític Pau de Barnola i d'Espona.[2]
Trajectòria
Fill d'una família de grans propietaris d'Osona, el 1881 era un dels membres de la junta de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI),[1] del qual el seu pare n'havia estat un dels fundadors. Durant un temps va presidir la secció d'agricultura de l'Ateneu Català.[2] El 1876 va ser un dels fundadors de la Unió Barcelonesa de les Classes Productores.[1]
Fou directiu d'empreses com la Sociedad Vinícola de la Corona de Aragón i de bancs com el Banco Vitalicio de Cataluña i el Banco Universal.[1][2]
Políticament, durant el sexenni democràtic fou membre de la Lliga d'Ordre Social. Quan s'imposà la restauració borbònica es va fer del Partit Conservador i va rebre el nomenament com a regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1875.[2] Més endavant fou elegit diputat per Castellterçol a les eleccions generals espanyoles de 1879 i altre cop a les eleccions del 1884,[2] desenvolupant molt poca activitat parlamentària i votant sempre amb els conservadors.[1]
Una part de la seva col·lecció d'art va estar exposada a la secció d'arqueologia de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888.[cal citació]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Palomas, 2002: p. 548
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mestre, 1998: p. 104, entrada: "Barnola i d'Espona, Pau"
Bibliografia referenciada
Enllaços externs
.svg){kind=small}
