Anticoagulant

Un anticoagulant és una substància endògena o exògena que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes, afavorint que es produeix l'hemorràgia si cal.^[1]

Anticoagulants endògens

En el plasma sanguini hi ha diferents antiacoagulants, l'antitromboplastina, l'antitrombina, l'anticoagulant lúpic (AL), etc.

Anticoagulants exògens

Heparina i substàncies derivades

L'heparina és l'anticoagulant que ofereix un marge de seguretat per a ésser utilitzat in vivo. L'heparina anul·la l'acció de la trombina en el procés de la coagulació.

Les heparines de baix pes molecular (HBPM) són les més emprades d'aquest grup.

Cumarines (antagonistes de la vitamina K)

Les cumarines, d'estructura semblant a la vitamina K però d'efectes contraris, que actuen en el fetge i hi interfereixen la producció de la protrombina (factor II), del factor VII, del factor IX i del factor X de la coagulació.

Els més coneguts:

Acenocumarol (Sintrom).
Warfarina (Aldocumar).

Anticoagulants orals directes

Sobre el factor Xa: rivaroxaban (Xarelto), apixaban (Eliquis), edoxaban (Lixiana).
Sobre la trombina: dabigatran (Pradaxa), argatroban (Arganova).

Ús al laboratori

L'oxalat de sodi i el citrat de sodi, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci (factor IV de la coagulació); no poden ser usats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la sang fluida fora del cos.