Anna Barkova (Ivànovo, 3 de juliol de 1901 (Julià) - Moscou, 29 d'abril de 1976), nom complet amb patronímic Anna Aleksàndrovna Barkova, rus: А́нна Алекса́ндровна Барко́ва, fou una poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista, escriptora de memòries i escriptora de ficció. Va ser empresonada durant més de 20 anys al Gulag.
Primers anys
Anna va néixer a la família d'un porter d'una escola privada a la ciutat tèxtil d'Ivànovo el 1901. Se li va permetre assistir a l'escola a causa de la posició del seu pare, una oportunitat única per a una jove de classe obrera a la Rússia prerevolucionària.[1][2]
En 1918 es va inscriure com a membre del Cercle de poetes proletaris genuïns, un grup d'escriptors amb base a Ivànovo.[2] Poc després d'unir-s'hi, va començar a escriure peces curtes per al diari de grup La terra dels treballadors. També va publicar poemes al periòdic sota el pseudònim Kalika Perekhojaia rus: Калика Перехожая ("L'esguerrada errant"), un nom donat als cantants cecs o mutilats que anaven de poble en poble cantant balades devocionals per obtenir almoines.[1][3][4]
Obra literària
La primera poesia d'Anna va atreure l'atenció de la creació literària bolxevic, inclòs el destacat crític Aleksandr Voronski i el comissari del Comissari d'Educació Anatoli Lunatxarski. Lunatxarski es va convertir en el seu patró,[2][5]i en 1922 es va traslladar a Moscou per treballar com la seva secretària. També el 1922 el va publicar el seu primer poemari Dona rus: Женщина Jénsxina, amb un pròleg de Lunatxarski. Aquesta col·lecció de poemes va ser lloada pel poeta rus Óssip Mandelxtam. El 1923 es va publicar la seva obra Nastàssia Foguera rus: Настасья Костер Nastàssia Koster.[1]
També va assistir a l'escola de l'escriptor a Moscou dirigida per Valeri Briússov, i va escriure per al diari Impressió i revolució . Més tard, Maria Uliànova, la germana de Lenin, el va ajudar a trobar feina al diari comunista Pravda, i la va ajudar a bastir una segona col·lecció de poemes que mai va ser publicada.[1]
Empresonament i exili
Ella es va desil·lusionar cada vegada més amb la vida soviètica a la fi de 1920. Els seus poemes de la dècada del 1930 eren molt crítics amb la vida i les institucions soviètiques.[5] El 1925 va escriure:
Пропитаны кровью и желчью
Наша жизнь и наши дела.
Ненасытное сердце волчье
Нам судьба роковая дала.
Разрываем зубами, когтями,
Убиваем мать и отца,
Не швыряем в ближнего камень-
Пробиваем пулей сердца.
А! Об этом думать не надо?
Не надо—ну так изволь:
Подай мне всеобщую радость
На блюде, как хлеб и соль.
|
Xopes de sang i bilis
Les nostres vides i obres;
Insaciable cor de llop
Ens donà el fatal destí.
Trenca urpes i dents
Maten la mare i el pare;
No apedreguis a prop,
La bala esquinça el cor.
Ah! no cal pensar-hi?
No siguis tan bo, si us plau:
Dona'm la joia universal
En un plat, pa i sal.
|
El 1934 Anna va ser denunciada i detinguda, i alguns dels seus poemes va ser utilitzats en contra seva com a prova. Va ser condemnada primer a cinc anys en un camp de treball forçat al Kazakhstan. En resposta a la sentència. va escriure una carta al llavors ministre de l'Interior, Guénrikh Iagoda, on li demanava que se li apliqués la pena capital - sense èxit.[6]
El 1939 va ser posada en llibertat. Dos anys després del final de la Segona Guerra Mundial va acabar a la presó per segona vegada: va ser condemnada a nou anys a Sibèria. En el moment que era posada en llibertat per segona vegada, va escriure una història titulada Vuit capítols de bogeria rus: Восемь глав безумия Vóssem glav bezúmia. Més tard, va ser condemnada a 10 anys de presó; també va patir dos llargs períodes d'exili intern, entre 1939 i 1947 i de 1965 a 1967.[2] El 1967 se li va permetre tornar a Moscou després de la intervenció d'un grup d'escriptors encapçalats per Aleksandr Tvardovski i Konstantín Fedin. Ella va viure la resta de la seva vida en una pobresa relativa a una kommunalka situada a l'Anell dels Jardins, on va conservar el seu entusiasme pels llibres, els amics, i la conversa.[1][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tomei, Christine D. Russian Women Writers, Volume 2. Taylor & Francis, 1999, p. 943–944. ISBN 0-8153-1797-2 [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Kelly, Catriona. An Anthology of Russian Women's Writing, 1777–1992. Oxford University Press, 1994, p. 311. ISBN 0-19-871504-8.
- ↑ En rus modern Калека Kaleka vol dir "esguerrat", però abans s'escrivia Калика Kalika, que era el pseudònim utilitzat per la poetessa
- ↑ Aleksandr Vesselovski: article «Kalika perekhojie» a «Vestnike Ievropi», abril 1872
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Kelly, Catriona. Reference Guide to Russian Literature. Taylor & Francis, 1998, p. 147. ISBN 1-884964-10-9 [Consulta: 9 agost 2011].
- ↑ «Aneta Langerová si zahraje básnířku Barkovovou, která strávila celý život v ruských lágrech» (en txec). iHNed.cz, 02-12-2013. [Consulta: 4 febrer 2017].
Enllaços externs
