Angélica María Hartman Ortiz (Nova Orleans, Louisiana, 27 de setembre de 1944), coneguda com la Novia de México és una actriu i cantant mexicanoestadounidenca. Com a intèrpret, es va especialitzar en els gèneres de rock and roll, pop i balada romàntica.
Biografia i carrera
1944-1949: primers anys
Angélica María Hartman Ortiz va néixer el 27 de setembre de 1944 en Nova Orleans, Louisiana, sent filla de l'estatunidenc Arnold Frederic Hartman i de la mexicana Angélica de Jesús Ortiz Sandoval. Des de molt petita va estar prop del món artístic gràcies al seu pare, qui era músic dels Estats Units. Els seus pares es van separar quan ella tenia a penes cinc anys d'edat, i la seva mare es va quedar amb la seva custòdia, després va portar-la-hi a viure a Ciutat de Mèxic.
Època d'Or del cinema mexicà
En 1949, va assistir a una festa amb la seva tia materna, Yolanda Ortiz, en la qual es trobava el productor de cinema Gregorio Wallerstein, qui va comentar que buscava a un nen per a ser protagonista de la seva pròxima pel·lícula, Pecado. En escoltar això es va recollir el pèl i va demanar que li’l tallessin, fet que va fer gràcia al productor, qui la va convidar a participar en l'audició de la seva cinta, i finalment ella va ser qui es va quedar amb el paper del seu projecte, estrenat en 1950.[1] Posteriorment, va prosseguir amb una carrera com actriu infantil durant l’Època d'Or del cinema mexicà, intervenint en pel·lícules com Una mujer decente (1950), La hija de la otra (1951), Los amantes (1951), Fierecilla (1951), Sígueme corazón (1952), i Mi esposa y la otra (1952). Aquesta última li va valer el guanyar un Premi Ariel el 1953, com a part de la categoria a millor actuació infantil.[2]
El 1955, va protagonitzar La mala semilla i el 1956 Sublime melodía.
1956-2006: Consagració actoral i incursió musical
Conclòs el cinema d'or en 1956, la seva filmografia va prosseguir a la fi dels cinquanta amb títols com El buen ladrón (1957) i Música de siempre (1958). Va consolidar la seva carrera en dur a terme produccions com Bajo el manto de la noche, El señor... Tormenta i Muerte en el ring. Gràcies al seu èxit, va ser batejada com «la núvia de la Joventut» i, més endavant, el periodista Octavio de Alba la va nomenar «la Núvia de Mèxic».[3][4]
En 1968, es va canviar a la companyia RCA Victor, va gravar una versió en espanyol del tema italià «Cuando me enamoro». Va gravar quatre discos més. En 1969, va gravar dos LP: La paloma i va gravar el LP La novia de la juventud, que contenia cançó protesta com «Adiós abuelo», «Por ti y por mi», i «Soñar con la verdad».
Pel 1970, va gravar un altre LP amb RCA Victor. D'aquest disc es desprèn la cançó: «A dónde va nuestro amor», que va ser tema de la telenovel·la Muchacha italiana viene a casarse. El mateix any va protagonitzar La verdadera vocación de Magdalena, per a la qual va aparèixer com a intèrpret i va gravar algunes escenes durant el Festival de Avándaro, que es va convertir en el concert de rock més important en la història de Mèxic.[5]
En 1995, va fer teatre infantil amb l'obra La isla de los niños, i en 1996 va realitzar un paper en Bendita mentira. En 1997, María va patir càncer de mama, i va rebre tractament.[6] En 1998, al costat de la seva filla, Angèlica Vale, va crear la companyia «Producciones Angélica Ortiz» i va debutar com a productora de la comèdia musical La Cenicienta.
En 1999, va realitzar una actuació especial en la telenovel·la Rosalinda.
En 2004, va tornar als estudis de gravació al costat de Juan Sebastián, i va realitzar el disc «Tribut». El mateix any, es va integrar al repartiment de la telenovel·la Amar otra vez.
2006-present: projectes i vida posterior
En 2006, va acudir a l'anomenat de La fea más bella, telenovel·la protagonitzada per la seva filla.
En 2008, va rebre de la Acadèmia Llatina de la Gravació el Premi Excel·lència Musical 2008 Grammy Llatí Honorífic, guardó que s'atorga en la categoria de premis especials en realitzar-se el lliurament anual del Grammy Llatí, concedit a personalitats que de manera excepcional han contribuït al llegat musical i del camp de la gravació.[7] En 2009, va aparèixer en un capítol de la sèrie Mujeres asesinas.
Per les seves contribucions a la indústria cinematogràfica i musical i en commemoració a les seves llavors 65 anys de carrera artística, el 25 de maig de 2016, se li va atorgar una estrella al passeig de la fama de Hollywood, localitzada en 7060 Hollywood Boulevard.[12]
