Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs a Rovira i Trias i en va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la dissolució de la Mancomunitat. Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers en l'incendi del taller metal·lúrgic El Nuevo Vulcano de La Barceloneta, i arran d'una denúncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals, Jordan, havia testificat a favor d'Audet), amb el pretext de la Dictadura d'expedientar tot el cos de bombers.[4] Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sales d'espectacles.[5] Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victoria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatro Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l'Apolo (també molt reformat) i el Condal. Va ser també professor de fusteria a l'Escola Superior de Bells Oficis el 1915.[6] Va rebre la medalla d'honor del cos de bombers quan es va jubilar (Segona República), la de Comendador amb placa d'Isabel la Catòlica, la placa del Mèrit Naval, oficial de L'Instruction Publique, medalla d'honor de Courage et Dévouement de França, membre d'honor a la Fédération Nationale des Sapeurs-Pompiers Française i de la Federazione Técnica Italiana dei Corpo dei Pompieri.
↑Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013].
.jpg)
