PROFILBARU.COM

André Leroi-Gourhan
Biografia
Naixement	25 agost 1911 ; 11è districte de París (França)
Mort	19 febrer 1986 (74 anys); 13è districte de París (França)
Director adjunt Museu Guimet
	1940 – 1943
President French Prehistoric Society (en)
Dades personals
Formació	Lycée Arago ; Universitat de París
Director de tesi	Marcel Mauss
Activitat
Ocupació	antropòleg, paleoantropòleg, arqueòleg, etnòleg, professor d'universitat, paleontòleg, prehistoriador, investigador
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1969–1982) ; Museu Guimet, director adjunt (1940–1943) ; Universitat de París
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1980–1986); French Prehistoric Society (en)
Alumnes	Henri de Contenson
Obra
Estudiant doctoral	Brigitte Delluc (en) , Colette Pétonnet (en) , Mariel Jean-Brunhes Delamarre, Yvette Taborin, Thérèse Poulain (en) , Jean Galtier (en) , Pierre Bonte, Alain Le Brun (en) , Daniel Frimigacci (en) , Michel Lorblanchet, Corneille Jest (en) , Patrick Plumet, Martine Dalas (en) , Marie-José Tubiana (en) , Alain Ichon (en) , Catherine Perlès, Hélène Balfet (en) , Aliette Geistdœrfer (en) , Nicole Échard (en) , Anne Lavondès (en) , Henri Lavondès (en) , Donatien Laurent, Claudine De France (en) i Françoise Audouze (en)
Localització dels arxius	Collège de France [ 76 CDF] ;
Família
Cònjuge	Arlette Leroi-Gourhan
Premis
	(1980) Premi Internacional de la Fundació Fyssen; (1973) Medalla d'or del CNRS; Legió d'Honor ;

André Leroi-Gourhan (París, 1911 - ibid., 1986) va ser un estudiós de la prehistòria francès.^[1]

Biografia

Els seus pares moriren durant la Primera guerra mundial i ell va ser criat pels avis materns, raó per la qual va afegir posteriorment el cognom dels avis (Gourhan) al seu. Es llicencià en lletres i en llengües orientals (rus, xinès, japonès) el 1933. Els anys següents va treballar al Museu Britànic de Londres i al Japó en missions culturals oficials. Fou mobilitzat durant la Segona Guerra mundial i actuà com a traductor a la marina. Entrà en combat al final de la guerra i hi defensà també el patrimoni del museu del Louvre, motiu pel qual li fou atorgada la Legió d'Honor francesa. Acabada la guerra, exercí com a professor d'etnologia del colonialisme a la facultat de lletres de Lió. A partir de 1956, es dedicà a la recerca científica sobre arqueologia a París i els seus estudis anaren guanyant un gran reconeixement mundial.

Obra

En destaquen dos aspectes:

Com a excavador, principalment en els jaciments d'Arcy-sur-Cure i Pincenvent, renovà els mètodes d'excavació i defensà la necessitat d'un estudi interdisciplinari de l'arqueologia amb les ciències socials i biològiques que poguessin ser considerades de l'àmbit etnològic.
Com a teòric, en dos camps principals: la religió i l'art.

Quant a la religió, en proposa una definició prèvia del concepte i no admet el comparatisme etnogràfic de la religiositat prehistòrica amb la de civilitzacions actuals.

Quant a l'art paleolític, en destaca la importància de les associacions de representacions artístiques i la relació amb la topografia de les coves. No accepta la consideració de les coves amb pintures paleolítiques com a "santuaris". És molt coneguda la seva interpretació simbòlica i sexual de les pintures parietals paleolítiques que fa del cavall el símbol masculí i del bisó, el femení. Segurament, aquesta interpretació està influïda per la psicoanàlisi freudiana.

Principals obres

L'Homme et la matière, París, Albin Michel, 1943
Milieu et techniques, París, Albin Michel, 1945
Le geste et la parole, París, Albin Michel, 1964-65
Les religions de la Préhistoire, París, PUF, 1964
Préhistoire de l'art occidental, París, Mazenod, 1965

Referències

↑ André Leroi-Gourhan a Hominides.com (francès)

Brigitte i Gilles Delluc, «Hommage à André Leroi-Gourhan», Archéologia, n° 212, 1986.
Marc Groenen, Pour une histoire de la préhistoire, Éd. J. Millon, 1994, ISBN 2-905614-93-5.
Michel Lorblanchet, Les grottes ornées de la Préhistoire, Errance, 1995, ISBN 2-87772-112-4.