Alunogen

L'alunogen (del llatí alumen, alumbre, i del grec genos, origen) és un mineral de la classe dels sulfats, també anomenat davita. És un mineral molt semb

Alunogen
Infotaula de mineralAlunogen

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O
Epònimalum Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.8.6.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Hàbit cristal·lírarament cristalls prismàtics, masses fibroses, crostes i eflorescències
Estructura cristal·linaa = 7.42 Å, b = 26.97 Å, c = 6.062 Å; α = 89.95°, β = 97.566°, γ = 91.888°; Z = 2
Grup puntualtriclínic pinacoide
Colorincolor, blanc groguenc, vermellós
Macles{010}
Exfoliacióperfecta en {010}, probable on {100} i {313}
Fracturasubconcoidal
Duresa (Mohs)1,5 a 2
Lluïssorvítria, sedosa, nacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica1,72 a 1,77
Densitat1,78
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.473 nβ = 1.474 nγ = 1.480
Birefringènciaδ = 0.007
Angle 2Vmesurada: 31 a 69°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolAlg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'alunogen (del llatí alumen, alumbre, i del grec genos, origen) és un mineral de la classe dels sulfats, també anomenat davita. És un mineral molt semblant a l'alunita, i es diferencia d'aquest darrer pel fet que no és soluble a l'aigua.

Característiques

És un sulfat d'alumini fibrós en forma d'agulles de color incolor a blanc, encara que sovint d'altres colors degut a les impureses com ara per la substitució de l'alumini per ferro. La seva fórmula química és Al₂(SO₄)₃(H₂O)₁₂·5H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic i és molt tou, amb una duresa entre 1,5 i 2 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alunogen pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació

Sovint es troba a les parets de les mines i les pedreres com un mineral secundari. Es pot trobar a les zones d'oxidació d'alguns jaciments, així com en la crema d'abocadors de carbó. També es forma com a dipòsit de baixa temperatura a les fumaroles. Es presenta associat amb pirita, marcassita, halotriquita, pickeringita, epsomita, alum de potassa (kalinita), melanterita i guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de la riera de Cervelló (Baix Llobregat),[3] a la mina Elvira (Gavà, també al Baix Llobregat),[4] i a les mines d'alum de La Vilella Alta (Priorat).[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alunogen
  1. ↑ «Alunogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2014].
  2. ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d'agost 2019. [Consulta: 18 juliol 2017].
  3. ↑ «Riera de Cervelló Mines, Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].
  4. ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 13 gener 2024]. 
  5. ↑ Crespo López, Ángel; Pimentel, Carlos; Pedraz, Patricia; Pina, Carlos M. «First occurrence of the rare mineral slavikite in Spain». Journal of Iberian Geology, 43, 3, 9-2017, p. 487–495. DOI: 10.1007/s41513-017-0030-6 [Consulta: 13 gener 2024].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.