Altiplà Polar

Plantilla:Infotaula indretAltiplà Polar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusaltiplà
plana Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 90° S, 0° E / 90°S,0°E / -90; 0
Limita ambAmerican Highland Modifica el valor a Wikidata
L'alt, pla, i fred entorn de l'Altiplà Antàrtic

L'Altiplà Antàrtic és una gran àrea de l'Antàrtida Oriental,[1] que s'estén en un diàmetre d'uns 1.000 km, i que inclou la regió del pol Sud i l'estació d'Amundsen-Scott. L'altiplà té una elevació mitjana d'uns 3.000 m.

Exploració

Aquest altiplà va ser vist per primer cop el 1903 durant l'Expedició Discovery a l'Antàrtic, liderada per Robert Falcon Scott. Ernest Shackleton[2] va ser el primer a creuar part d'aquesta planúria el 1909 durant la seva Expedició Nimrod,[3] que va haver de suspendre i tornar enrere pel mal temps quan havia arribat a tan sols 97 milles nàutiques del pol Sud. Shackleton va batejar aquest altiplà com l'altiplà del rei Eduard VII en honor del rei del Regne Unit. Just dos anys més tard (l'últim 1911), l'explorador Noruec Roald Amundsen decidia anomenar-lo altiplà de Haakon VII en honor de l'acabat de nomenar rei noruec Haakon VII, durant el retorn de l'expedició Amundsen del primer viatge al Pol Sud, el desembre de 1911.[4]

L'altiplà Antàrtic va ser observat i fotografiat per primer des de l'aire el 1929 des d'un avió trimotor amb quatre tripulants que realitzava el primer vol sobre el Pol Sud. El pilot principal d'aquest vol era Bernt Balchen, un nadiu de Noruega, i l'explorador i organitzador principal d'aquesta expedició era Richard E. Byrd de Virgínia, un oficial de l'Armada dels Estats Units. Els altres dos membres de la seva tripulació eren el copilot i el fotògraf.[5]

Clima

Les altes elevacions combinades amb les seves altes latituds, i els seus hiverns obacs extremadament llargs, té com a resultat que les temperatures siguin les més baixes del món en la majoria dels anys (comparable a Sibèria central a l'Hemisferi nord).[6]

Fauna

Els vents gèlids gairebé continus que bufen a través de l'altiplà Antàrtic, especialment a l'hivern, fan les condicions a l'aire lliure molt inhòspites.

Cap pingüí no viu a la zona perquè no hi ha res per a menjar. Pocs ocells volen sobre l'altiplà Antàrtic a causa de les extremes condicions que provoquen morts per congelació o set. No hi ha cap animal terrestre a l'Antàrtida, amb excepció dels humans i els seus animals de laboratori.[7]

Referències

  1. ↑ Riffenburgh, Beau. Encyclopedia of the Antarctic (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p. 623. ISBN 978-0-415-97024-2. 
  2. ↑ Greely, A. W. «Scientific Results of Shackleton's South Polar Expedition». Science, 31, 804, 1910, pàg. 822–830. ISSN: 0036-8075.
  3. ↑ Neider ·, Charles. Edge of the World: Ross Island, Antarctica A Personal and Historical Narrative of Exploration, Adventure, Tragedy, and Survival (en anglès). Cooper Square Press, 2001-11-13, p. 139. ISBN 978-1-4617-2460-5. 
  4. ↑ Andersen, Arlow W. «Land, Sea, and Ice: Explorers and Discoverers in the Norwegian-American Press». Norwegian-American Studies, 33, 1, 1992, pàg. 243–265. ISSN: 2643-8437.
  5. ↑ Fodstad, Harald; Kondziolka, Douglas; Brophy, Brian P.; Roberts, David W.; Girvin, John P. «Arctic and Antarctic Exploration Including the Contributions of Physicians and Effects of Disease in the Polar Regions» (en anglès). Neurosurgery, 44, 5, 5-1999, pàg. 925. ISSN: 0148-396X.
  6. ↑ «The Coldest Place in the World» (en anglès americà). NASA Science, 10-12-2013. [Consulta: 4 agost 2024].
  7. ↑ Michaud, Luigi; Giudice, Angelina Lo; Mysara, Mohamed; Monsieurs, Pieter; Raffa, Carmela «Snow Surface Microbiome on the High Antarctic Plateau (DOME C)» (en anglès). PLOS ONE, 9, 8, 7 d’ag. 2014, pàg. e104505. DOI: 10.1371/journal.pone.0104505. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC4125213. PMID: 25101779.

Vegeu també

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!