És una planta de tiges simples i erectes, que arriben a mesurar de 40 cm fins a més d'1 m d'alçada. Les fulles van de lanceolades a oblanceolades. A l'estiu exhibeix flors grogues i ataronjades, amb taques vermelloses; amb 6 tèpals i disposades en umbel·les. El fruit és una càpsula el·líptica. Tolera breument fins a -12 °C i suporta sòls amb un pH tan àcid com 5,2.
Distribució
És una espècie característica del bosc andí patagó, al sud de Xile i l'Argentina, essent abundant als forests oberts.
Taxonomia
Alstroemeria aurea va ser descrita per Robert Graham i publicada a Edinburgh Philosophical Journal 181. 1833.[1][2][3]