Allá en el setenta y tantos| Allá en el setenta y tantos |
|---|
|
|
| Direcció | Francisco Mugica |
|---|
| Protagonistes | |
|---|
| Ajudant de direcció | Fernando Ayala |
|---|
| Producció | Joaquín A. Lautaret
Manuel Peña Rodríguez |
|---|
| Dissenyador de producció | Mario Vanarelli  |
|---|
| Guió | Manuel Agromayor, Alfredo de la Guardia i Tulio Demicheli, sobre una idea original de Tulio Demicheli |
|---|
| Música | Julián Bautista |
|---|
| Fotografia | Hugo Chiesa |
|---|
| Muntatge | José Cañizares |
|---|
| Productora | Corporación Cinematográfica Argentina |
|---|
|
| País d'origen | Argentina |
|---|
| Estrena | 1945
|
|---|
| Durada | 90 minuts |
|---|
| Idioma original | castellà |
|---|
| Color | en color i en blanc i negre |
|---|
|
| Gènere | Històric, social (feminisme) |
|---|
| Lloc de la narració | Argentina |
|---|
|
   
|
Allá en el setenta y tantos és una pel·lícula argentina dirigida per Francisco Mugica i protagonitzada per Silvana Roth al paper d'Élida Paso, personatge de ficció inspirat en la primera dama a estudiar una carrera universitària a l'Argentina. Va ser estrenada el 24 de maig de 1945.[1]
Argument
La pel·lícula relata la història de la cordovesa Élida Paso, en el film anomenada Cecilia Ramos, la primera dona a estudiar una carrera universitària a l'Argentina, a finals de la dècada del 1870. La inscripció de Paso a la Facultat de Medicina va ser rebutjada per la Universitat de Buenos Aires, i va anar a judici, que va guanyar, perquè es reconegués el seu dret a estudiar. El seu ingrés va produir un fort enfrontament entre els sectors conservadors i liberals, que va portar a conspiracions per evitar, que la jove obtingués el títol de metgessa.[2]
La història té de fons a la guerra civil desencadenada per la Federalització de Buenos Aires, on es va exercir com a infermera i va ser condecorada pel president Nicolás Avellaneda.
Referències
Enllaços externs
