seqüència observada d'esdeveniments, i es considera que una cadena de text és la "causa oculta" del senyal acústic. L'algoritme de Viterbi troba la cadena de text més probable donada el senyal acústic.[3] L'algorisme de Viterbi rep el nom d'Andrew Viterbi, que el va proposar el 1967 com a algorisme de descodificació per a codis convolucionals sobre enllaços de comunicació digital sorollosos.[4] Té, però, una història d'invencions múltiples, amb almenys set descobriments independents, inclosos els de Viterbi, Needleman i Wunsch, i Wagner i Fischer.[5] El 1987 es va introduir al processament del llenguatge natural com a mètode d'etiquetatge de part de la parla.[6]