Alfons Blat Monzó (Benimàmet, 19 d'abril de 1904 - València, 11 de juny de 1970) fou un ceramista valencià, germà del pintor Ismael Blat Monzó, que feu innovadores aportacions teòriques i pràctiques, marcant un punt d'inflexió d'una nova època en la ceràmica valenciana.[1][2]
Junt a Josep Llorens Artigas fou responsable de l'impuls que als anys 1930 va tindre la ceràmica artística d'autor, allunyant-se dels gustos neohistoricistes i cercant el desenvolupament d'una ceràmica valorada per les seues qualitats matèriques i tècniques,[3] i la confiança en l'ensenyament per a superar l'endarreriment. Blat realitzà una obra ceràmica per a la societat contemporània i fou defensor del concepte que la matèria ceràmica era portadora de valors estètics propis, apreses en el seu període de formació realitzat per Europa entre els anys 1931 i 1932. L'exaltació de la tècnica i de les qualitats del material ceràmic es veuran reflectides en el conjunt de l'obra que realitzà des de 1931 fins al final, on incorporà decoracions de tendència figurativa de base acadèmica o de volences historicistes.[1]
Trajectòria
La seua formació artística comença l'any 1918 a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de València i més tard en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on havia coincidit amb Juan Bautista Alós.[4] El 1925 es converteix en professor de dibuix i comença a treballar en la fàbrica de ceràmica de Manises Hijos de Justo Vilar i cap al 1928 instal·la un taller de ceràmica a Benimàmet. Entre setembre de 1931 i octubre de 1932 va fixar la seua residència a París en aconseguir una beca del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts. Conegué els treballs ceràmics realitats al centre d'Europa (Limoges i Vierzon a França), Saxònia a Alemanya, Països Baixos. A París va estudiar a l'Institut Nacional de Ceràmica i en la Manufactura de Porcellana de Sèvres. Dels seus viatges va aconseguir un alt coneixement de l'alemany i del francés que li van permetre estar en contacte amb les tècniques més avançades a través de publicacions especialitzades. El 1940 es casa amb Amparo Saborit Coy, i el 1944 trasllada el taller de ceràmica a la casa de la seua muller a Paterna. El 1947 el nomenen professor i posteriorment el 1948 director, de l'Escola Pràctica de Ceràmica de Manises, al mateix temps que exercix de professor de taller de ceràmica de l'Escola d'Arts i Oficis de València. El 1957 li concedeixen una beca per viatjar a França, Alemanya i Itàlia on coneix l'organització i mètodes pedagògics de diverses escoles de ceràmica.[5]
Exposicions
- 1935 Cercle de Belles Arts València.[5]
- 1936 Sala d'Amics d'Art de Madrid.[5]
- 1945 Museu d'Art Modern de Madrid.[5]
- 1945 Sala Busquets de Barcelona.[5]
- 1947 Galería Quint de Palma.[5]
- 1947 Casa Alonso de Bilbao.[5]
- 1947 Exposició Nacional d'Arts Decoratives (obtenint la tercera medalla).[5]
- 1949 Exposició Nacional d'Arts Decoratives (obtenint la segona medalla).[5]
- 1956 Ateneu Mercantil de València.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Recordant el ceramista Alfons Blat en el centenari del seu naixement». Manises.es. Arxivat de l'original el 30 de gener 2015. [Consulta: 30 gener 2015].
- ↑ Blat Monzó, Alfons (Lugar de nacimiento: Benimamet-Beniferri, 19/04/1904 - Lugar de defunción: Valencia, 11/06/1970). «Jarrón». Europeana. [Consulta: 2 febrer 2015].
- ↑ «Colecciones en red. Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí». Ceres.mcu.es. [Consulta: gener 2015].
- ↑ Coll Conesa, Jaime «Cerámica y creación plástica». La Cerámica Valenciana, pàg. 285. Arxivat de l'original el 2017-12-22 [Consulta: 21 abril 2022].
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 «Alfonso Blat Monzó (ceramista)». Jdiezarnal.com. [Consulta: 30 gener 2015].
